Quilapayún i Inti-Illimani porten al Barnasants la cançó protesta xilena
Dues històriques formacions musicals xilenes, Quilapayún i Inti-Illimani, van oferir diumenge al Barcelona Teatre Musical un concert inclòs en el festival Barnasants. Tots dos grups, que van tenir un gran paper en la resistència a la dictadura xilena, van repassar els temes dels seus últims àlbums i clàssics de les quatre dècades de carrera. Quilapayún i Inti-Illimani, que per primera vegada actuaven conjuntament a Europa, continuen representant el sentiment i la identitat d'un poble que durant molts anys ha vist segrestada la seva llibertat.
El cant coral i reivindicatiu de Quilapayún (que en l'idioma maputxe significa "tres barbes" en referència als tres integrants que tenia el grup als inicis) va col·laborar durant els seus primers anys amb Víctor Jara i va popularitzar la "Cantata de Santa María de Iquique", que Luis Advis va compondre especialment per al grup i que va convertir-se en la peça més emblemàtica de la música popular xilena. El fet que l'agost de 1973 Quilapayún hagués començat una gira per Europa i el cop d'estat de Pinochet els sorprengués a França va salvar-los de la repressió de la dictadura xilena.
Per la seva banda, les sonoritats folklòriques i ben arrelades a la terra d'Inti-Illimani van néixer en ambients universitaris a finals dels anys seixanta. També amb un fort compromís polític, el 1970 van participar en la campanya electoral que va portar Salvador Allende a la presidència del país. Com Quilapayún, el cop d'estat de Pinochet els va agafar de gira internacional, en el seu cas a Itàlia.
