Les hores prèvies a la declaració d'independència: Què va passar el 25 i 26 d'octubre?

Les hores prèvies a la declaració d'independència: Què va passar el 25 i 26 d'octubre?

Les hores prèvies a la declaració d'independència: Què va passar el 25 i 26 d'octubre?

Genís Cormand Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Què va passar exactament ara fa un any? A partir de la nit del 25 d'octubre, les hores prèvies a la Declaració d'Independència van ser de gran agitació política, amb el dilema entre un avançar les eleccions o declarar la independència, amb l'aplicació de l'article 155 a les portes. Encara avui hi ha incògnites sense resoldre sobre aquells moments frenètics...

25 d'octubre del 2017, Presó de Soto del Real

Falten dos dies per a la Declaració d'Independència al Parlament. El síndic de greuges, Rafel Ribó, es troba amb Jordi Sànchez a la presó. L'aleshores president de l'Assemblea Nacional Catalana li dona un missatge:

"A en Jordi Sànchez el trobo molt ferm, amb molta voluntat i amb el cap molt ben ordenat. Em diu categòricament que ser a la presó no serveix de res, que no cal més gent a la presó, que és inútil. Que el que cal és mantenir les institucions i que, per tant, cal convocar eleccions sense renunciar a cap dels ideals i objectius"

 

 

Ribó fa setmanes que intenta fer de mediador. Ha parlat amb el govern espanyol, amb el lehendakari, Iñigo Urkullu, amb l'arquebisbe de Barcelona i amb l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

 

 

25 d'octubre del 2017, Palau de la Generalitat

Aquell 25 d'octubre, Puigdemont demana a Ribó que vagi al Palau a la nit. Hi ha una quarantena de persones reunides, de la cúpula del procés. Ribó explica la posició de Sànchez i adverteix sobre les intencions de l'estat espanyol.

"Pel que imaginem i hem recollit informació, pot ser una reacció molt contundent per part de l'Estat si hi ha una declaració d'independència"

L'empresari Oriol Soler corrobora la versió del síndic:

"No es pot entendre el que va passar el dia 26, sense entendre que l'estat espanyol va entrar amb una lògica de guerra que no ens esperàvem. Per mi hi ha un moment molt important el dia 1 al migdia, que és en una reunió de gent significativa que estava treballant en aquest entorn, una persona molt important -que no cal que digui el nom- suggereix que s'ha d'aturar el referèndum perquè poden haver-hi morts"

 

 

Amb aquesta informació i després de llargues i dures discussions, Puigdemont decideix convocar eleccions i anunciar-ho l'endemà.

26 d'octubre del 2017, Palau de la Generalitat

Però l'endemà, tot va canviant. Quines són les raons que fan variar la postura de Puigdemont? El president de la Generalitat és a la Casa dels Canonges. Des d'allà, es va precipitant tot. El primer factor clau és que ningú aconsegueix cap garantia del govern espanyol per parar el 155, ni Ribó, ni Urkullu, ni un grup d'empresaris catalans, ni el primer secretari del PSC, Miquel Iceta:

"Jo tenia contacte directe amb el president de la Generalitat, i feia setmanes i dies intensos que ens havíem trucat i ens havíem vist, fins i tot l'havia visitat a palau. Vaig parlar amb la vicepresidenta del govern, amb el secretari general del PSOE i també amb el màxim dirigent del PNB. Finalment, el president de la Generalitat havia decidit convocar eleccions, però va tenir una espècie de, diguem-ho així, revolta del món independentista. Llavors, ell, per aturar-la, li va semblar que l'única manera de fer-ho és tenir alguna garantia escrita que el govern d'Espanya no va voler facilitar"

 

 

En una roda de premsa al Senat, apareix el líder del PP català, Xavier García Albiol, i ho confirma.

"El Senat continuarà amb els procediments i amb les tasques que té encarregats i previstos"

El primer secretari dels socialistes catalans posa l'accent en el distanciament que hi havia en aquell moment entre els governs català i espanyol:

"Jo, paraules concretes o cites no les faré, però jo el que vaig veure és que hi havia una desconfiança abismal entre les dues parts"

Al Palau de la Generalitat, Puigdemont comunica la decisió de convocar eleccions als diputats de Junts pel Sí.

 

 

El 130è president de la Generalitat ho recorda en el llibre "La crisi catalana: una oportunitat per a Europa", publicat fa poques setmanes:

"Reuneixo el meu grup parlamentari i els explico aquest escenari. Es produeixen greus divisions internes"

El segon factor se suma quan dos diputats militants del PDeCAT, Jordi Cuminal i Albert Batalla, amenacen de dimitir:

 

 

 

Així ho recorda Puigdemont:

"Esclata una petita revolució dins del meu grup parlamentari. Hi ha diputats que diuen obertament que ens estan prenent el pèl"

 

El famós tuit de Gabriel Rufián no influeix, però, en canvi, sí que marca la possibilitat que Esquerra Republicana abandoni el govern si Puigdemont convoca eleccions.

 

 

 

Per al PDeCAT també són moments convulsos i es reben trucades de militants que es volen donar de baixa si es va a eleccions. Puigdemont admet preocupació en el partit:

"Hi ha tensió, és clar, preocupació. Quan penso en el pas que estic a punt de fer, no faig salts d'alegria, evidentment. Però, després de tant d'esforç, estic convençut que no hi ha cap més alternativa"

Al final, a Puigdemont, a més, li pesa una reflexió: creu que els comicis poden fracturar definitivament l'independentisme. I no convoca eleccions.

El síndic de greuges considera que, en aquell moment, la manca d'unitat dins el sobiranisme va afeblir-lo irreversiblement:

"L'Assemblea de Catalunya, l'assemblea de l'època de la clandestinitat contra la dictadura, partia d'una premissa elemental: la unitat no pot ser mai esquerdada per plantejaments d'una part. I, per tant, quan hi ha un objectiu comú, ha d'anar tothom a l'uníson. En aquest sentit, jo crec que la divisió, com passa a l'últim moment, afebleix de forma total qualsevol plantejament"

El fantasma de la divisió i l'amenaça de la repressió van ser la clau d'aquests dies convulsos.

 

 

TEMES:
Procés català Article 155 Referèndum 1-O Independència Carles Puigdemont Miquel Iceta Xavier García Albiol Jordi Sànchez

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS