Què són les societats "offshore" o deslocalitzades?

Aquest tipus d'empreses es creen en paradisos fiscals amb l'objectiu d'amagar la identitat dels propietaris i facilitar-los l'evasió d'impostos i el blanqueig de diners
Què són les societats "offshore" o deslocalitzades?

Què són les societats "offshore" o deslocalitzades?

Aquest tipus d'empreses es creen en paradisos fiscals amb l'objectiu d'amagar la identitat dels propietaris i facilitar-los l'evasió d'impostos i el blanqueig de diners
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La revelació dels anomenats "papers de Panamà" ha posat en relleu quins són els mecanismes utilitzats per persones riques i empreses poderoses del món sencer per amagar les seves fortunes de les hisendes respectives. Tot això ho fan amb les societats anomenades "offshore".

Aquestes societats són empreses creades en centres financers amb pocs impostos i poca transparència, els considerats com a paradisos fiscals, i es fan servir habitualment per amagar el propietari o beneficiari de determinats béns. Això ho fan per diversos motius, el més habitual és per evitar pagar impostos en els països dels beneficiaris, però també per blanquejar diners negres, entre altres.

Es diuen "offshore" -literalment "fora de la costa"- perquè molt sovint són en illes independents que funcionen com paradisos fiscals, però també se les anomena societats deslocalitzades, perquè l'activitat que tenen habitualment es fa fora de la jurisdicció en què estan registrades. No tenen una activitat mercantil real, només serveixen per amagar.

Aquestes societats es poden registrar en tercers països en funció de les necessitats dels clients, movent-les entre jurisdiccions i buscant sempre el màxim secretisme. En aquest cas de Panamà, més de la meitat s'han creat a les illes Verges britàniques, seguides de les illes Bahames, les Seychelles i el mateix Panamà, entre d'altres llocs.

Es poden fer servir per acumular patrimoni, però també per comprar accions o béns i per desviar els beneficis d'una persona o d'una empresa. També permeten obrir comptes bancaris en altres països com Suïssa, perquè la identitat queda oculta darrere l'estructura de l'empresa.

Ocultar la identitat del propietari

Aquesta és la finalitat principal: ocultar el veritable propietari del patrimoni de l'empresa, i per això també se les anomena "societats pantalla". El procés per constituir-les, però, és complex, i habitualment se n'encarreguen intermediaris, que són experts en enginyeria fiscal. El despatx d'advocats Mossack Fonseca és un d'aquests intermediaris especialitzats.

Arribar a aquests despatxos es pot fer de diverses maneres, directament o amb altres intermediaris, però també hi ha grans bancs internacionals que han fet de mitjancers entre els seus clients i aquests despatxos per crear societats pantalla. En el cas de Panamà, per crear una societat d'aquest tipus calen tres administradors i un accionista, però no és necessari que cap d'ells sigui el beneficiari final.

Per cobrir l'expedient, es fan servir testaferros proporcionats pel mateix despatx d'advocats per figurar com a administradors i accionistes, persones de palla amb l'única funció d'amagar la identitat del beneficiari final. Això serveix de pantalla legal que dificulta enormement arribar a aquesta identitat, fins i tot per als aparells judicials dels països que intenten esbrinar-ho.

A Panamà la figura legal que garanteix el màxim de secret és la Fundació d'Interès Privat, perquè funciona com una societat, no està subjecta a cap tipus d'impostos i no cal que els beneficiaris quedin registrats. Crear i mantenir societats "offshore" no és il·legal per sí mateix, però sempre que els beneficiaris les declarin a la hisenda del seu país. De tota manera, no acostumen a tenir un altre objectiu que evitar precisament això, declarar-ho a hisenda.

 

El cas de Mossack Fonseca

Aquest despatx d'advocats el van formar el 1977 Jurgen Mossack, fill d'un nazi alemany de les SS fugit a Panamà després de la segona guerra mundial, i Ramón Fonseca, un advocat panameny que també ha fet carrera com a escriptor de novel·les de ficció. Des de llavors aquesta firma ha ajudat a crear més de 240.000 societats.

La justícia panamenya ja ha anunciat que obrirà una investigació d'ofici sobre Mossack Fonseca, i el president del govern Juan Carlos Varela també s'ha compromès a cooperar. Varela ha tingut Fonseca com a conseller-ministre fins fa pocs dies, quan aquest va dimitir a causa del cas Petrobras, amb el que s'ha relacionat directament el seu despatx d'advocats.

Fonseca s'ha excusat dient que el seu despatx no és responsable del què fan els seus clients amb les societats que ajuden a crear, i ha defensat la privacitat dels seus clients, que ha qualificat com un "dret humà sagrat":

"Nosaltres ens dediquem a fer estructures legals, les venem a intermediaris com bancs, advocats, comptables i altres, i ells tenen els seus clients finals que nosaltres no coneixem ni hi tractem. No som responsables del què fan aquestes estructures."

"Creiem que hi ha una campanya internacional en contra de la privacitat. La privacitat és un dret humà sagrat, hi ha gent al món que no ho entén, i nosaltres definitivament creiem en la privacitat i seguirem treballant perquè la privacitat legal funcioni."

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS