Què se n'ha fet, del moviment Ocupem Wall Street?

Què se n'ha fet, del moviment Ocupem Wall Street?

Què se n'ha fet, del moviment Ocupem Wall Street?

Geni Lozano Actualitzat
Moviment Ocupem Wall Street

Moviment Ocupem Wall Street

Aquest dijous es compleixen deu anys del col·lapse del banc d'inversió nord-americà Lehman Brothers, la major fallida corporativa de la història, que va precipitar una crisi financera mundial sense precedents. La recessió posterior va provocar la destrucció de milions de llocs de treball i el desnonament de milions de famílies. Però també va derivar en el moviment de contestació social més important del país des de la dècada dels setanta, aglutinat sota l'epígraf d'"Ocupem Wall Street".

Era 17 de setembre del 2011, es complia el tercer aniversari del col·lapse de Lehman Brothers i l'economia dels Estats Units seguia estancada. La crisi havia destruït 8.800.000 llocs de treball i els bancs havien embargat més de 4,5 milions d'habitatges als qui no podien pagar les hipoteques escombraria. L'administració els deixava caure, cosa que no havia fet amb els bancs.

 

Notícia relacionada: D'aquella pols, venen aquests fangs: 10 anys de Lehman Brothers

 

La indignació es va materialitzar en el moviment Ocupem Wall Street, inspirat en bona part en el que havia passat a Espanya i les primaveres àrabs. Mark Bray, un dels activistes que hi va participar, explica:

"La idea era agafar la lliçó de moviments socials als carrers d'Europa, com, per exemple, el 15M, i aplicar-la als Estats Units en el context de la crisi financera".

Durant dos mesos, el Zuccotti Park de Nova York es va convertir en la plaça de la Llibertat, on desenes de joves van acampar per demanar més democràcia i menys ajudes a les grans corporacions: "Essencialment es tractava de demanar democràcia directa, de crear un espai per a l'acció política directa més enllà de les eleccions i de fer una crítica als bancs i les corporacions en el sistema capitalista global que havien creat la crisi", afegeix Bray.

L'eslògan "Nosaltres som el 99%" es va estendre per tots els Estats Units i hi va haver manifestacions en més d'un centenar de ciutats, amb el resultat de prop 7.500 detinguts.

 

 

Set anys després, el moviment Ocupem Wall Street s'ha desfet com un terròs de sucre. Ja ningú crida contra l'1% que acumula el 40% de la riquesa del país. Però aquella onada d'indignació espontània va establir un precedent de mobilitzacions populars, que reproduirien anys després moviments com Black Lives Matters, contra la violència policial amb els afroamericans, o les feministes de la Women's March. Així ho explica Mark Bray.

"Les protestes no eren quotidianes per la majoria dels nord-americans, encara existia aquesta idea dels anys seixanta que protestar era cosa de hippies i que la gent corrent no feia. Però després d'ocupar Wall Street, aquesta última dècada ha estat molt marcada per les protestes populars, que s'han convertit en una cosa molt normal a la qual qualsevol pot involucrar-se".

El 2011, les marxes organitzades per Ocupem Wall Street despertaven la simpatia d'un 40% dels nord-americans, que se sentien abandonats per l'administració davant la crisi. Aleshores, ningú s'hagués cregut que, sis anys després, aquell sentiment d'abandó cristal·litzaria amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca:

"Donald Trump va aconseguir presentar-se a sí mateix com l'antítesi de totes les polítiques impopulars i neoliberals dels demòcrates, enviant molts llocs de treball fora del país. Sobretot va ser una classe mitjana blanca contrària als canvis en aquest país".

Notícia relacionada: Qui se'n recorda, a Wall Street, de la caiguda de Lehman Brothers?

 

TEMES:
Lehman Brothers

ÀUDIOS RELACIONATS