Què opinen els bascos de l'alto el foc?
Per formar-nos una opinió en profunditat de la realitat que ens envolta, moltes vegades no n'hi ha prou amb les informacions que ens arriben dels mitjans de comunicació. Bé perquè no acaben de ser tan imparcials com ens agradaria, bé perquè només ens donen la versió oficial que els organismes polítics o les administracions volen transmetre a la ciutadania, bé perquè mai aconseguirem totes les versions possibles d'un mateix fet.
El conflicte al País Basc sempre ha estat un tema delicat. També informativament. És per això que, des del 3cat24 hem volgut donar versions no tan oficials i preguntar directament a la gent dels diferents indrets del País què en pensa de l'alto el foc d'ETA. Volem saber si se'n refien o si no se l'acaben de creure. Volem que ens expliquin com veuen ells el futur a partir d'ara i com haurien d'anar les coses perquè el procés de pau a Euskadi es convertís en una realitat total. Què pot passar? Què és improbable que passi?
En demanar-los el nom per poder-lo publicar, molts no han volgut respondre a les nostres preguntes. Potser això ja és simptomàtic de la sensació de por, cansament o desconfiança que el tema genera entre els ciutadans bascos, siguin de la tendència ideològica que siguin. El País Basc, malgrat el que pensin els bilbaïns, no deixa de ser un país petit on tothom es coneix.
Entre les persones que sí que han volgut contestar ens hem trobat amb reflexions, amb arguments de fons i amb sentiments que creiem que són enriquidors per entendre una realitat social especialment sensible.
Aquestes són les opinions del Jon, de l'Eduardo, de l'Axun, de la Sílvia, del Floren, del Julio i de la Idoia. Set persones nascudes en diferents indrets del País Basc i Navarra:
Jon Gorospe
Sant Sebastià (Guipúscoa)
Informàtic, 45 anys
"Em sembla fiable momentàniament, però no sé fins a quin punt perdurarà. Una treva és treva fins que algú la trenca. L'anterior, també va ser fiable fins que es va produir l'atemptat de la T-4.
Crec que, per part d'ETA, hi hauria d'haver un lliurament de les armes. És una de les exigències que li estan posant des del govern i la veig necessària per evidenciar clarament que es tracta d'una treva definitiva. ETA no hauria de posar cap exigència política.
El govern, per la seva banda, hauria d'apropar els presos a les presons basques i tractar-los de la mateixa manera com tracten la resta de presos, amb els mateixos drets i deures. Veig molt difícil, però, el tema de l'amnistia, almenys a curt termini."
Eduardo Prieto
Durango (Biscaia)
Operador del lloc de comandament d'ETS, 48 anys
"Jesús Eguiguren, president del PSE i interlocutor del govern socialista en la darrera negociació amb ETA, deia, en una entrevista concedida el 8 de novembre a Jordi Ébole (més conegut com a "El Follonero") que al Nadal del 2010 hi hauria un alto el foc. I això és el que ha passat. En funció d'això, els ciutadans bascos pensem que aquest pot ser, efectivament, l'alto el foc definitiu. Ara bé, cap grup armat de la història ha renegat dels seus principis i s'ha dissolt d'un dia a l'altre. El que ha passat sempre és que ha anat dissolent-se al llarg de molt de temps.
Cal puntualitzar que un dels esculls més grans que hi ha per davant és el futur de la situació dels presos i els terminis per a la seva sortida, com ha passat en altres països d'Europa. Per la resta, crec que això ha de servir, entre altres coses, perquè l'esquerra abertzale, al voltant del 20% de la població d'Euskadi, pugui expressar-se amb llibertat en tots els fòrums i parlaments, i perquè no hi hagi cap vet per exposar qualsevol idea, inclosa l'autodeterminació o la independència, si el poble basc així ho decideix."
Axun Lasa
Germana de J. A. Lasa, assassinat a mans del GAL
Berastegi (Guipúscoa)
Comerciant, 54 anys
"ETA no està per històries, no va amb mitges tintes. Si diu que "sí", serà que sí. "No", i hauria estat que no. A més, tinc la total convicció que el PSOE està molt al cas de totes les passes que està fent i que farà ETA. Alhora, asseguraria que està molt compromès amb aquest procés, que espero (i això sí que m'espanta una mica) que no faci marxa enrere, així com espero que compleixi el que sigui que hagi promès. Pel que fa al PP, també en saben molt. Molt més del que diuen que saben...
Què seria necessari perquè el procés de pau arribés a bon port? Aquesta resposta em toca fibres molt sensibles. Seria necessari el reconeixement de totes les víctimes, tant per part d'ETA, com per part de l'Estat, perquè sembla que els abusos per part de l'Estat no tenen cap importància, quan som molts també els que els hem patit i els que els continuem patint a la nostra pròpia pell. Crec que el reconeixement que tenen les víctimes d'ETA ha estat necessari i ho és, del tot. Però és tan necessari com el reconeixement de les víctimes dels abusos per part de l'Estat.
ETA ha fet un pas tan important com necessari i l'Estat ha de fer passos, també: ha de reconèixer els drets del poble basc, els drets dels presos polítics i de les seves famílies, els drets dels detinguts... Ara esperaré impacient també aquest pronunciament per part de l'Estat, per poder acabar de respirar tranquil·la perquè puguem, entre tots, portar a bon port aquest primer pas per a la tan esperada reconciliació.
Avui més que mai recordo de totes les persones que ens falten i que han estat víctimes d'una violència i l'altra. I avui més que mai m'aproparia a una víctima d'ETA i l'abraçaria amb tot el meu afecte. Demanaria a tots els mitjans que ens tractessin, a totes les víctimes, amb molta cura.
Avui és necessari que totes les mirades siguin clares, netes, sinceres, que estiguin plenes d'amor, perquè tot això serà imprescindible perquè puguem continuar avançant en aquest camí que se'ns ha obert a tots."
Continua llegint
El conflicte al País Basc sempre ha estat un tema delicat. També informativament. És per això que, des del 3cat24 hem volgut donar versions no tan oficials i preguntar directament a la gent dels diferents indrets del País què en pensa de l'alto el foc d'ETA. Volem saber si se'n refien o si no se l'acaben de creure. Volem que ens expliquin com veuen ells el futur a partir d'ara i com haurien d'anar les coses perquè el procés de pau a Euskadi es convertís en una realitat total. Què pot passar? Què és improbable que passi?
En demanar-los el nom per poder-lo publicar, molts no han volgut respondre a les nostres preguntes. Potser això ja és simptomàtic de la sensació de por, cansament o desconfiança que el tema genera entre els ciutadans bascos, siguin de la tendència ideològica que siguin. El País Basc, malgrat el que pensin els bilbaïns, no deixa de ser un país petit on tothom es coneix.
Entre les persones que sí que han volgut contestar ens hem trobat amb reflexions, amb arguments de fons i amb sentiments que creiem que són enriquidors per entendre una realitat social especialment sensible.
Aquestes són les opinions del Jon, de l'Eduardo, de l'Axun, de la Sílvia, del Floren, del Julio i de la Idoia. Set persones nascudes en diferents indrets del País Basc i Navarra:
Jon Gorospe
Sant Sebastià (Guipúscoa)
Informàtic, 45 anys
"Em sembla fiable momentàniament, però no sé fins a quin punt perdurarà. Una treva és treva fins que algú la trenca. L'anterior, també va ser fiable fins que es va produir l'atemptat de la T-4.
Crec que, per part d'ETA, hi hauria d'haver un lliurament de les armes. És una de les exigències que li estan posant des del govern i la veig necessària per evidenciar clarament que es tracta d'una treva definitiva. ETA no hauria de posar cap exigència política.
El govern, per la seva banda, hauria d'apropar els presos a les presons basques i tractar-los de la mateixa manera com tracten la resta de presos, amb els mateixos drets i deures. Veig molt difícil, però, el tema de l'amnistia, almenys a curt termini."
Eduardo Prieto
Durango (Biscaia)
Operador del lloc de comandament d'ETS, 48 anys
"Jesús Eguiguren, president del PSE i interlocutor del govern socialista en la darrera negociació amb ETA, deia, en una entrevista concedida el 8 de novembre a Jordi Ébole (més conegut com a "El Follonero") que al Nadal del 2010 hi hauria un alto el foc. I això és el que ha passat. En funció d'això, els ciutadans bascos pensem que aquest pot ser, efectivament, l'alto el foc definitiu. Ara bé, cap grup armat de la història ha renegat dels seus principis i s'ha dissolt d'un dia a l'altre. El que ha passat sempre és que ha anat dissolent-se al llarg de molt de temps.
Cal puntualitzar que un dels esculls més grans que hi ha per davant és el futur de la situació dels presos i els terminis per a la seva sortida, com ha passat en altres països d'Europa. Per la resta, crec que això ha de servir, entre altres coses, perquè l'esquerra abertzale, al voltant del 20% de la població d'Euskadi, pugui expressar-se amb llibertat en tots els fòrums i parlaments, i perquè no hi hagi cap vet per exposar qualsevol idea, inclosa l'autodeterminació o la independència, si el poble basc així ho decideix."
Axun Lasa
Germana de J. A. Lasa, assassinat a mans del GAL
Berastegi (Guipúscoa)
Comerciant, 54 anys
"ETA no està per històries, no va amb mitges tintes. Si diu que "sí", serà que sí. "No", i hauria estat que no. A més, tinc la total convicció que el PSOE està molt al cas de totes les passes que està fent i que farà ETA. Alhora, asseguraria que està molt compromès amb aquest procés, que espero (i això sí que m'espanta una mica) que no faci marxa enrere, així com espero que compleixi el que sigui que hagi promès. Pel que fa al PP, també en saben molt. Molt més del que diuen que saben...
Què seria necessari perquè el procés de pau arribés a bon port? Aquesta resposta em toca fibres molt sensibles. Seria necessari el reconeixement de totes les víctimes, tant per part d'ETA, com per part de l'Estat, perquè sembla que els abusos per part de l'Estat no tenen cap importància, quan som molts també els que els hem patit i els que els continuem patint a la nostra pròpia pell. Crec que el reconeixement que tenen les víctimes d'ETA ha estat necessari i ho és, del tot. Però és tan necessari com el reconeixement de les víctimes dels abusos per part de l'Estat.
ETA ha fet un pas tan important com necessari i l'Estat ha de fer passos, també: ha de reconèixer els drets del poble basc, els drets dels presos polítics i de les seves famílies, els drets dels detinguts... Ara esperaré impacient també aquest pronunciament per part de l'Estat, per poder acabar de respirar tranquil·la perquè puguem, entre tots, portar a bon port aquest primer pas per a la tan esperada reconciliació.
Avui més que mai recordo de totes les persones que ens falten i que han estat víctimes d'una violència i l'altra. I avui més que mai m'aproparia a una víctima d'ETA i l'abraçaria amb tot el meu afecte. Demanaria a tots els mitjans que ens tractessin, a totes les víctimes, amb molta cura.
Avui és necessari que totes les mirades siguin clares, netes, sinceres, que estiguin plenes d'amor, perquè tot això serà imprescindible perquè puguem continuar avançant en aquest camí que se'ns ha obert a tots."
Continua llegint
