Què és una prova d'esforç en el sector financer i per què s'aplica?

Aquest divendres s'han fet públics els resultats de les proves de resistència a les entitats bancàries, unes proves que, segons ha pogut saber TV3, algunes de les caixes fusionades catalanes no superen i les obligaria a utilitzar més diners del fons d'ajudes habilitat per l'Estat. Però què significa aplicar una prova d'esforç o d'estrès? La resposta és senzilla: quan s'aplica una prova d'aquestes característiques a una entitat financera s'està, a la pràctica, comprovant si compleix els requisits mínims exigibles i si és prou solvent per suportar una època de crisi.
Què és una prova d'esforç en el sector financer i per què s'aplica?
Barcelona

Què és una prova d'esforç en el sector financer i per què s'aplica?

Aquest divendres s'han fet públics els resultats de les proves de resistència a les entitats bancàries, unes proves que, segons ha pogut saber TV3, algunes de les caixes fusionades catalanes no superen i les obligaria a utilitzar més diners del fons d'ajudes habilitat per l'Estat. Però què significa aplicar una prova d'esforç o d'estrès? La resposta és senzilla: quan s'aplica una prova d'aquestes característiques a una entitat financera s'està, a la pràctica, comprovant si compleix els requisits mínims exigibles i si és prou solvent per suportar una època de crisi.
Actualitzat
Foto històrica de la seu del Banc d'Espanya a Madrid (Foto: Banc d'Espanya)

Foto històrica de la seu del Banc d'Espanya a Madrid (Foto: Banc d'Espanya)

Què són les proves d'esforç?
Les proves d'esforç, també denominades proves d'estrès o de resistència, són avaluacions de solvència que es fan a bancs i entitats financeres, i que serveixen, fonamentalment, per determinar si tenen capital suficient per resistir un període de recessió i superar una crisi econòmica important.

A qui es fan aquestes proves d'esforç?
En total s'han sotmès a les proves 91 entitats de 20 països de la Unió Europea, que suposen el 65% de tot el sector bancari dels Vint-i-set. Espanya és el país en el qual per voluntat pròpia s'han sotmès més entitats a les proves.

La selecció d'entitats de cada país s'ha fet de major a menor fins a cobrir, com a mínim, el 50% dels actius de la banca nacional del país en qüestió.

Com es realitzen aquestes proves d'esforç?
Cada entitat analitza com es comportarien els seus valors, la seva cartera de crèdits i el conjunt dels seus actius, en dos escenaris macroeconòmics: un de bàsic o de referència i un altre d'advers, segons un barems macroeconòmics establerts.

D'aquesta manera, cada banc o caixa avalua quines pèrdues potencials tindria a l'escenari bàsic i si podria o no absorbir-les amb els seus recursos disponibles. Després estima com variarien aquestes pèrdues en un escenari advers, amb fortes pèrdues en el mercat de valors, amb importants baixades dels tipus d'interès, etc., i per tant, comprova si l'entitat financera seria capaç de resistir i superar el moment.

Qui fa les proves d'esforç?
Cada banc o entitat financera executa les proves, sempre amb la validació del supervisor bancari de cada país, que en el cas de l'estat espanyol és el Banc d'Espanya. El supervisor revisa les proves i sol·licita tots els canvis i ajustaments que considera necessaris. A més, fa una avaluació personal de cada entitat i, finalment, una altra de conjunta entre els bancs i caixes nacionals.

Finalment, el Comitè de Supervisors Bancaris Europeus (CEBS), encarregat d'assessorar la Comissió Europea sobre els assumptes que fan referència a les activitats bancàries, rep tots els tests, els revisa i també en fa una avaluació individual i una altra de conjunta comparant amb la resta de sistemes bancaris europeus, però tenint en compte les particularitats de cada país, i segons els resultats, determina la solvència de cadascuna de les entitats.