Què és la renda bàsica i com funcionaria

Abans que res, no ens confonguem: la Renda Bàsica Universal no és el mateix que la Renda Garantida de Ciutadania, que ja està vigent a Catalunya des que el Parlament de Catalunya la va aprovar fa uns mesos. La Renda Bàsica Universal (RBU) és, de moment, una reivindicació política i social, que va néixer fa unes quantes dècades, però que ha agafat molta força els darrers mesos.

Es tracta de donar una renda bàsica a tots els ciutadans pel sol fet de ser-ho, inclosos els menors, siguin rics o pobres. La Renda Garantida de Catalunya va dirigida només als més necessitats, per fer front a les despeses essencials. 

A la renda garantida hi poden accedir els qui cobren menys de 564 euros mensuals. En la Renda Bàsica es proposen uns 664 euros al mes, just per sobre del llindar de la pobresa. Això per als majors d'edat, perquè per als menors es calcula una assignació d'uns 130 euros.

La principal diferència entre les dues rendes està en la condicionalitat. La que va aprovar el Parlament té una condició: el beneficiari s'ha de comprometre a buscar feina o seguir cursos de formació. Si no ho fa, pot perdre una part de l'ajut.

En canvi, la RBU no té cap condició, la cobraria tothom, siguin rics o pobres, parats o amb feina, amb família o sense. Però, i això és important, no s'acumularia als diferents tipus de prestacions, ajuts o subsidis que ja s'estiguin cobrant. Els substituiria fins arribar als 664 euros mensuals de la Renda Bàsica. I si es cobrés més diners, es descomptaria aquesta quantitat del que ja s'està cobrant

Com es pagaria?

Però, tot això com es podria finançar? Els economistes que defensen a Catalunya la Renda Bàsica asseguren que és perfectament finançable. Al preu, això sí, d'importants canvis en el sistema fiscal. Pagar 664 euros al mes a tots els ciutadans, i fins i tot una quantitat als menors d'edat, significa, si es multiplica per la població que té Espanya, una factura anual d'uns 340.000 milions d'euros.

Per fer-nos-en una idea: aquesta quantitat és gairebé la mateixa que tot el pressupost anual de l'estat i de la Seguretat Social. Un pressupost que inclou, a més de pagaments de rendes i jubilacions, totes les inversions i sous en ensenyament, sanitat, obres públiques, defensa, etc

Una quantitat tan gran, nomes per pagar una renda, fa inevitable qüestionar-ne el finançament. Segons els promotors de la idea, la solució passa per dos eixos: estalviar en despeses que es fan ara i eixamplar la base fiscal per tenir més ingressos, amb una gran reforma fiscal, molt més progressiva que fins ara.

Un dels grans experts catalans sobre renda bàsica és l'economista Daniel Raventós:

"La senyora Botin, efectivament rebrà la renda bàsica, però la senyora Botin hauria de pagar - suposant que pagués alguna cosa, que actualment no paga res,- molt més del que actualment legalment ha de pagar"

Per la banda dels estalvis, la renda bàsica suprimiria moltes de les desgravacions i ajuts que hi ha ara:

"Suprimiríem tots els descomptes, desgravacions d'en funció d'on ve la renda, i amb un IRPF que l'entendria tothom, perquè la Renda Bàsica està exempta"

A partir de l'euro número 1 per sobre de la RBU, s'aplicaria un tipus únic del 49% als ingressos anuals. No hi hauria cap impacte negatiu sobre les pensions de jubilació que s'estan cobrant ara.

I, a banda de l'impost de la renda, caldria recaptar molts mes diners gràcies a la lluita contra el frau i l'economia submergida, i també en més impost als beneficis de les empreses, les fortunes personals i les transaccions financeres.