Què és i què pot suposar el TTIP?
TTIP són les sigles de Transatlantic Trade and Investment Partnership (Tractat Transalàntic de Comerç i Inversió). És, en essència, un acord de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea.
Fa mesos que es negocia i genera cada cop més debat. Qualsevol acord d'aquest tipus representa, a la pràctica, harmonitzar estàndards. L'objectiu és anar cap a pràctiques comunes per evitar duplicitat en tràmits com la concessió de llicències.
Els seus detractors destaquen que els estàndards europeus són, en general, més estrictes i exigents que els nord-americans. El TTIP, per tant, genera un dubte: l'homologació UE-EUA significarà aigualir les regulacions comunitàries?
Els dubtes del TTIP
El tractat afecta molts àmbits. Aquests són els els sectors on Europa i els Estats Units volen arribar a un acord:
- Sector financer: Els nord-americans dubten sobre la conveniència d'incorporar determinades pràctiques europees.
- Privatització de serveis públics: La Comissió Europea i els EUA han firmat una declaració comprometent-se a excloure els serveis públics d'aquest acord. Cada estat podrà definir què és un servei públic i protegir-lo com vulgui.
- Protecció de dades i internet: La legislació dels EUA és menys garantista. Per a Europa, aquesta és una qüestió clau i de les que més rebuig ha generat a països com Alemanya.
- Seguretat alimentària: La Comissió Europea assegura que no renunciarà al seus estàndards, que mantindrà la prohibició de l'ús de pesticides i de determinades hormones del creixement en la vedella. També afirma que no afectarà la legislació europea sobre transgènics, tot i que aquesta regulació s'ha relaxat en els últims anys. Ara permet que cada estat membre apliqui el seu criteri.
- Indústria de material mèdic i farmacèutica: Es manté el dubte de quin serà el procés per aprovar medicaments. Els genèrics poden trobar una dificultat afegida per la defensa de les patents.
- Drets laborals: Europa protegeix més els drets dels treballadors. És un altre dels punts calents i la Comissió Europea afirma que no es veuran afectats.
- Cultura: En principi, queda fora de les negociacions per desig exprés de França. Els estats podran, en principi, continuar imposant quotes a la importació i exhibició de continguts audiovisuals.
- Aranzels: Hi ha sectors on encara hi ha aranzels en el moviment de mercaderies entre els Estats Units i Euorpa. De mitjana són un 4%. Treure'ls pot afectar algunes indústries. Sectors com el tèxtil i, sobretot, l'alimentació tenen aranzels més alts.
El gran debat: ISDS
Totes aquestes qüestions queden empetitides pel gran debat que està generant l'anomenat ISDS, el tribunal d'arbitratge privat. El TTIP busca un mecanisme per arbitrar entre estats i empreses quan tinguin un conflicte.
La idea és que una multinacional pugui portar davant d'aquest tribunal privat un estat, si considera que ha legislat en contra dels seus interessos i redueix les seves expectatives de benefici.
Els crítics sovint citen el cas de Philip Morris, que va portar Austràlia als tribunals per un projecte de llei per reduir el consum de tabac.
Aquest mecanisme ja existeix. S'aplica en 1.400 acords bilaterals de comerç que mantenen els membres de la UE, amb ells mateixos i amb altres estats del món. Però es tracta d'un mecanisme car i poc transparent.
El gran debat generat ha comportat que la Comissió s'estigui repensant la seva posició.
Quan i com?
L'objectiu dels negociadors europeus i nord-americans és arribar a un acord durant la presidència de Barack Obama. És a dir, abans de 2017.
El Parlament Europeu ha d'aprovar l'acord final, però no intervé en les negociacions. Aquest 9 de juny votarà en plenari una primera opinió, que ja ha rebut 900 esmenes.
L'aprovació del tractat requereix unanimitat dels 28 membres de la Unió. Grècia, amb Syriza al capdavant, ja ha dit que hi pensa votar que no.
Un dels temes controvertits és el de la transparència d'aquestes converses. La Comissió ha començat a publicar textos i resums, però encara hi ha una part important de les negociacions amb documents confidencials.
Els contraris al TTIP també critiquen la intervenció d'empreses i grups de pressió en l'elaboració dels textos, de manera poc transparent.
La Comissió es defensa
Les opinions públiques de diversos països s'han començat a mobilitzar, com ho demostren les manifestacions d'aquest dissabte.
A més, es fan ressò d'alguns càlculs que apunten que el TTIP afegiria uns 120.000 milions d'euros al PIB anual de la UE.
La comissària de Comerç, Cecilia Malmström, fins i tot ha publicat una entrada al seu blog responent a les mobilitzacions ciutadanes.
