Què és el "pla Ibarretxe"?

Se n'ha parlat molt i se'n parlarà molt encara, de l'anomenat "pla Ibarretxe", però no gaire gent sap en què consisteix. El pla preveu la facultat que els bascos puguin decidir en referèndum la segregació d'Euskadi. En aquest supòsit, les institucions basques i les espanyoles es comprometrien a iniciar un procés de negociació per dur a terme, de comú acord, aquesta aspiració nacionalista. El pla preveu la possibilitat que Navarra s'incorpori a la nova comunitat basca, i la possibilitat de firmar acords amb el País Basc del Nord.
Què és el "pla Ibarretxe"?
País Basc

Què és el "pla Ibarretxe"?

Se n'ha parlat molt i se'n parlarà molt encara, de l'anomenat "pla Ibarretxe", però no gaire gent sap en què consisteix. El pla preveu la facultat que els bascos puguin decidir en referèndum la segregació d'Euskadi. En aquest supòsit, les institucions basques i les espanyoles es comprometrien a iniciar un procés de negociació per dur a terme, de comú acord, aquesta aspiració nacionalista. El pla preveu la possibilitat que Navarra s'incorpori a la nova comunitat basca, i la possibilitat de firmar acords amb el País Basc del Nord.
El "pla Ibarretxe", presentat solemnement al Parlament de Vitòria fa més de dos anys, ha estat l'abecedari polític del lehendakari durant aquest període.

El referèndum sobre la lliure associació amb Espanya és l'eix principal d'un pla de fort contingut sobiranista que també reconeix la nacionalitat basca i obre la porta a les relacions bilaterals amb Navarra i a permetre que els bascos tinguin veu pròpia a Europa. També preveu un poder judicial propi per a Euskadi i només reserva per a l'Estat les competències en defensa i relacions internacionals.

El "pla Ibarretxe" va encendre totes les alarmes en el govern espanyol i el PP. El llavors president del govern, José María Aznar va trencar relacions amb el govern basc fins al punt que una curta conversa durant l'aniversari de la Constitució Espanyola es va considerar una gran notícia.

L'agressivitat verbal d'Aznar va enverinar el clima polític amb un Xabier Arzalluz que, a les acaballes del seu mandat al capdavant del PNB, no semblava disposat a quedar-se enrere.

La victòria d'un Zapatero que, igualment contrari al "pla Ibarretxe", no tanca la porta al diàleg, va descomprimir l'ambient.

L'anul·lació de la reforma que hauria permès tancar el lehendakari a la presó de tres a cinc anys per convocar un referèndum va ser un primer gest. A Euskadi, el nou president del PNB, Josu Jon Imaz, també exhibia un nou tarannà. En aquest ambient, la proposta dels socialistes bascos busca punts de trobada i, sobretot, trencar la polarització de la societat basca.

A pocs mesos de les eleccions, el pla ha permès al "lehendakari" abanderar la causa del sobiranisme aprofitant la desorientació de l'antiga Batasuna, que ni es mostra entusiasmada amb aquest pla ni condemna els atemptats d'ETA. Mentrestant, Ibarretxe ha patit les irades protestes d'una part de la societat espanyola i de col·lectius com Basta Ya, que ha contestat de forma contundent amb una gran campanya de suport a les víctimes del terrorisme.