Putin demana perdó pels ostatges morts i diu als terroristes que no faran doblegar Rússia

Europa, Estats Units i l'opinió pública russa han felicitat en bloc la determinació del president rus, Vladímir Putin, per solucionar el segrest txetxè, malgrat els 140 cadàvers que han quedat als passadissos del Teatre Central. Putin ha demanat perdó als russos per les vides dels ostatges que no han sobresviscut a l'assalt i ha avisat els terroristes que no podran posar de genolls al país. Després d'aquest succés les veus que reclamen una sortida negociada al conflicte de Txetxènia augmenten.
Putin demana perdó pels ostatges morts i diu als terroristes que no faran doblegar Rússia
Moscou

Putin demana perdó pels ostatges morts i diu als terroristes que no faran doblegar Rússia

Europa, Estats Units i l'opinió pública russa han felicitat en bloc la determinació del president rus, Vladímir Putin, per solucionar el segrest txetxè, malgrat els 140 cadàvers que han quedat als passadissos del Teatre Central. Putin ha demanat perdó als russos per les vides dels ostatges que no han sobresviscut a l'assalt i ha avisat els terroristes que no podran posar de genolls al país. Després d'aquest succés les veus que reclamen una sortida negociada al conflicte de Txetxènia augmenten.
El president rus, Vladímir Putin, que aquest matí ha visitat els ferits de l'assalt al teatre de Moscou segrestat per rebels txetxens ingressats en diferents hospitals, ha guardat silenci durant tot el dia i no s'ha dirigit a la nació fins a última hora de la tarda. Finalment ho ha fet en un discurs de només set minuts en què ha demanat perdó per no haver salvat tots els ostatges. El president rus, que ha assegurat que han fet tot el possible per evitar una massacre, ha afirmat que els terroristes no faran doblegar el país. El president txetxè, Aslan Maskhadov, acusat per Moscou de dirigir el segrest, ha tornat a negar-ho a més de condemnar l'acció de l'escamot txetxè i també la manera de resoldre el conflicte per part de Moscou. Putin ha demostrat avui la mateixa fermesa contra els guerrillers txetxens que la que l'any 2000 li va fer guanyar les eleccions presidencials. Des de llavors, l'antic exèrcit Roig controla teòricament la república rebel i la popularitat del president no ha baixat del 70 per cent. A la pràctica, el conflicte ha evolucionat cap una guerra de guerrilles i el Kremlin no ha pogut evitar que els segrestos massius que els guerrillers han fet al Caucas durant els últims vuit anys arribin ara a la capital. Després d'aquest incident, les veus d'alarma davant d'una radicalització del conflicte de Txetxènia i les demandes de buscar una sortida pacífica al conflicte són cada cop més nombroses. FELICITACIONS D'ARREU La paraula més utilitzada en els comunicats oficials que han arribat al Kremlin és alleugeriment. La Comissió europea ha saludat el final del segrest. El primer ministre francès ha mostrat la seva solidaritat per les víctimes i el seu ministre d'Afers Estrangers ha afirmat que és urgent una solució política al conflicte txetxè. En la mateixa línia s'ha expressat el seu homòleg belga. Altres caps d'estat, com el primer ministre israelià, Ariel Sharon, s'han congratulat del final i han aplaudit l'operació militar. José María Aznar, per la seva banda, ha destacat la importància d'haver resolt amb celeritat una situació que feia preveure un nombre més elevat de víctimes a més d'expressar la seva solidaritat en la lluita contra el terrorisme.

NOTÍCIES RELACIONADES