Pujol confessa que se sent culpable no pas per "cobdícia", sinó per "desídia, lleugeresa i feblesa"

L'expresident català Jordi Pujol ha assegurat que se sent culpable, encara que no per "cobdícia", sinó per "por, desídia, lleugeresa i feblesa". En un escrit en el bloc Associació Serviol, creat per ell mateix, i titulat "Tres àmbits en convulsió. Catalunya, Espanya, Europa", Pujol trenca un llarg silenci. En l'escrit, que s'ha fet públic ara però està datat del 5 d'octubre del 2015, el fundador de CDC arrenca amb una referència a la seva situació judicial.

"El sentiment de culpabilitat em ve de que no per cobdícia, però sí que per por, per desídia, per lleugeresa, per feblesa he comès una falta que no havia d'haver comès. Que crec que en el seu moment es reconduirà."

L'expresident, que està investigat per presumpta evasió fiscal, admet que li és "difícil superar l'estat d'ànim" en què es troba i afegeix: "M'hi vaig esforçant. Miro de resistir l'ofensiva de desprestigi que m'aboquen a sobre". Tot i això, assegura que el seu objectiu és parlar sobre Catalunya, Espanya i Europa -abans del Brexit i de les dues eleccions generals-, tres àmbits d'acció als quals volia i va dedicar gran part de la seva vida, diu, perquè li il·lusionaven, però que ara se li fa "difícil, o impossible" fer-ho des d'un punt de vista objectiu i subjectiu.

"Fa referència a tres àmbits d'acció als quals volia dedicar en gran part la meva vida. I ho vaig fer. Durant molts molts anys. I m'il·lusionaven. Però ara tan objectivament com subjectivament se'm fa difícil, o impossible, fer-ho. En tots tres s'ha anat fent difícil treballar-hi amb il·lusió i eficàcia. Amb entusiasme i ambició".

Pujol assegura que la seva "primera fidelitat ha estat i és Catalunya" i que va creure que era possible l'encaix a Espanya "amb la seva pròpia identitat reconeguda i respectada i amb les eines i competències pertinents", però que ara "ja no és" el seu objectiu:

"Això era possible per una Catalunya amb la seva pròpia identitat reconeguda i respectada i amb les eines i competències pertinents. I una Espanya oberta a aquesta possibilitat. I aquest era el nostre objectiu col·lectiu. I el meu personal. Però ara ja no ho és".

L'expresident català demana no cedir davant la "temptació del 'finis Cataloniae'" perquè el projecte que han defensat topa amb dificultats "molt grans" que assegura que a ell li han afectat "d'una manera greu".

"D'ençà de fa uns anys el projecte polític àmpliament majoritari a Espanya s'ha posat del tot d'esquena, però no s'ha de caure en la temptació del 'finis Cataloniae' perquè el projecte que hem defensat topa amb dificultats molt grans".

Pujol afegeix que durant molts anys ha "contribuït d'una manera important a l'aplicació d'un projecte col·lectiu" que ha donat "un gran progrés a Catalunya" i que també ha "contribuït al progrés general espanyol."

"Durant molts anys he contribuït d'una manera important a l'aplicació d'un projecte col·lectiu que ha fet fer un gran progrés a Catalunya. En tots els ordres. I que també durant més de quaranta anys ha contribuït al progrés general espanyol. Però ara la meva capacitat de fer una contribució positiva ja no existeix. Confio que altres ho faran. I ho desitjo.

En relació amb l'evolució europea, ha destacat que es rebel·la davant de la idea d'una decadència d'Europa perquè creu en els seus valors:

"Em rebel·lo en la idea d'una ineluctable decadència europea. Perquè crec en els valors d'Europa. I perquè no és casual, per exemple, que tanta gent d'arreu del Món vulguin ser europeus. Que vulguin ser de la UE. Molt més que de qualsevol altre continent, gran país o gran civilització". 

L'expresident considera que Europa és un "valor universal" i un referent, que està amenaçat, però que és una història d'èxit encara real:

"Segueixo tenint fe amb Europa. Vull creure que la Unió Europea havia estat una història d'èxit i que segueix sent veritat. Ara està amenaçat, però encara és real."

Per tot pelgat, Pujol considera que és més necessari i urgent que Europa superi les seves crisis, i per a això considera que caldria reforçar el seu lideratge en el terreny polític, ideològic, cultural i espiritual perquè "ara l'exerceix massa en solitari Alemanya":

"Podria ser que per a fer això calgués un lideratge reforçat. En el terreny polític. Però també, i molt, ideològic i cultural, i si la paraula no fes por hauríem de dir en el terreny espiritual. Perquè ara l'exerceix massa en solitari Alemanya. I honestament cal acceptar que en bona part això és així perquè tothom s'esmuny".