Puigdemont: "Estic disposat a acceptar la realitat d'una altra relació amb Espanya"

El president diu en una entrevista al diari belga "Le Soir" que una solució diferent a la independència és possible i assegura que "no vull ser el candidat d'un partit polític"

Juli RodésActualitzat

Carles Puigdemont ha declarat en una entrevista al diari belga "Le Soir" que hi ha altres solucions per a Catalunya a banda de la independència. "Una altra solució diferent de la independència és possible?", li pregunta el cap d'Internacional del diari, Jurek Kuckziewicz. I Puigdemont respon: "Sempre és possible!"

Puigdemont afegeix que "estic disposat i sempre he estat disposat a acceptar la realitat d'una altra relació amb Espanya" i assegura que ell sempre ha treballat per arribar a un acord en aquest sentit.

"Jo, que he estat independentista tota la vida, he treballat durant 30 anys per obtenir un altre ancoratge de Catalunya dins d'Espanya. Hi hem treballat molt, però l'arribada al poder d'Aznar ho va aturar."

 

El president considera, a més, que l'origen de la situació actual és la invalidació, el 2010, de l'Estatut d'Autonomia que havien aprovat els parlaments català i espanyol. I argumenta que en aquell moment al Parlament de Catalunya hi havia 14 diputats independentistes, "que s'han convertit en 72". Per això, sentencia Puigdemont, "el responsable de l'empenta independentista és, en primer lloc, el Partit Popular".

 

 

Durant l'entrevista, Puigdemont també fa autocrítica i afirma: "És evident que la sessió dels dies 6 i 7 de setembre no va ser la millor sessió del Parlament català. Però era el nostre últim recurs", afegeix, i ho argumenta a partir de la negativa de Rajoy a negociar res relatiu al referèndum.

"Al gener em vaig reunir amb el president Rajoy. Li vaig dir que estàvem disposats a arribar a un acord sobre tot: sobre la data del referèndum, sobre la pregunta, sobre una pregunta alternativa entre la independència i una devolució màxima de poders, sobre la majoria necessària per adoptar una decisió. I jo estava fins i tot disposat a acceptar que durant el temps d'una generació es tornés a fer la pregunta, en referèndum, cada tres anys. Les respostes han estat negatives a tot. És que el Partit Popular, que a Catalunya té una representació de menys del 10%, té més drets que nosaltres sobre el futur dels catalans. A això jo responc que no."

 

El diari "Le Soir" destaca l'entrevista en portada i hi dedica la primera doble pàgina de l'edició impresa d'avui. A més, explica que es va fer aquest cap de setmana, durant una passejada de Puigdemont i Kuckziewicz per un bosc als afores de Brussel·les.

 

Eleccions contra el "cop d'estat del 155"

Preguntat sobre el canvi de decisió del 26 d'octubre -quan es va anunciar una compareixença de Puigdemont per convocar eleccions que primer va ser ajornada una hora i finalment no va tenir lloc- el president explica que va ser degut al fet de veure que convocar eleccions no aturaria l'aplicació del 155 en uns termes que li van semblar "un veritable cop d'estat", i no a causa de la resistència dels partits i les entitats sobiranistes, que li havien comunicat que respectarien la seva decisió.

"Jo havia anunciat la meva decisió no només als grups parlamentaris, sinò també als moviments sobiranistes, i m'havien dit que la respectaven. Però també havia deixat clar que la meva decisió de convocar eleccions havia de servir per impedir el cop d'estat del 155."


​I, sobre les eleccions convocades pel 21 de desembre per Mariano Rajoy, el president diu: "No veig possible ser un candidat partidista. No vull ser el candidat d'un partit polític."

 

 

A Bèlgica, per evitar la violència de l'Estat

El president, d'altra banda, explica el perquè de la seva decisió de marxar a Bèlgica. Diu que "si m'hagués quedat i hagués fet resistència institucional, això hauria pogut portar a violència" per part de "l'estat espanyol".

 

 

De què serveix la Unió Europea?

Puigdemont també es refereix, en l'entrevista, a la Unió Europea i al paper que hauria de jugar en una crisi com aquesta. "Espero que faci el mateix que ha fet amb Polònia i Hongria", diu, perquè "si hi ha abusos democràtics, això ja no és un afer intern". Quan el periodista li argumenta que, en aquests dos casos, la UE no ha pogut imposar l'estat de dret, Puigdemont fa la següent reflexió:

"Ens hem de preguntar de què serveix la UE i de què serveix fer una carta de drets fonamentals. Jo sóc partidari d'uns Estats Units d'Europa on hi hauria diferents realitats: estats sense nació, nacions sense estat, realitats regionals... És la incapacitat de la UE -controlada pels estats- de tenir un discurs sobre aquestes realitats diverses el que causa la crisi entre els ciutadans i la Unió. És com a mínim xocant: hi ha un interès enorme de l'opinió pública europea sobre la situació a Catalunya, però els estats no s'hi mostren gens interessats."

 

 

Per acabar, quan Kuczkiewicz pregunta a Puigdemont quin sentit té l'escissió d'un nou estat en aquesta Europa que avança cap a la integració, la resposta del president és la següent: "Si es mira de comprendre el que passa a Catalunya amb el prisma dels nacionalismes del segle XX no s'entendrà res". I afegeix:

"No hi ha cap reivindicació de crear un estat identitari com els que existeixen a Europa actualment. Això ho deixem a Espanya i als grans països del segle XIX. Nosaltres volem bastir un estat modern on la diversitat de llengües és possible. Si això hagués estat possible a l'estat espanyol, no hi hauria cap reivindicació d'un estat català."

ARXIVAT A:
Procés catalàIndependènciaArticle 155Referèndum 1-O
Anar al contingut