Carles Puigdemont i el president Quim Torra es reuneixen a Waterloo
Carles Puigdemont i el president Quim Torra es reuneixen a Waterloo

El Consell de la República es presentarà el 30 d'octubre a la Generalitat

Puigdemont volia fer una cimera per refer la unitat independentista, però l'intent ha fracassat per l'absència de la CUP

RedaccióActualitzat

El Consell de la República comença a prendre forma. Es presentarà oficialment dimarts de la setmana que ve, el 30 d'octubre, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Serà un instrument del govern a l'exterior per, entre d'altres, ajudar a internacionalitzar l'independentisme.

La data de presentació ha sortit de la reunió que s'ha fet aquest matí en un hotel de Waterloo, localitat de Bèlgica on resideix Carles Puigdemont.

Fins a Waterloo s'han desplaçat el president Quim Torra i la consellera Elsa Artadi, Sergi Sabrià, d'ERC, Míriam Nogueras i Albert Batet, del PDeCAT, Antoni Castellà, de Demòcrates, i representants de totes les entitats independentistes, com Oleguer Serra, d'Òmnium Cultural, Josep Cruanyes, de l'ANC, David Saldoni, de l'Associació Catalana de Municipis, i Josep Maria Cervera, de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

A la reunió, en canvi, no hi ha assistit cap integrant de la CUP.

En acabar la trobada, Puigdemont i Torra s'han referit a aquesta absència, i han volgut llançar un missatge d'unitat de l'independentisme.

Torra ha dit que compta amb el suport de la CUP:

"Jo sempre he inclòs els companys i companyes de la CUP. Esperem que d'aquí al 30 d'octubre siguem capaços de convence'ls de la necessitat de ser-hi perquè per a nosaltres és importantíssim el Consell de la República."

Puigdemont ha parlat d'"estratègia conjunta":

"Presentem una estratègia conjunta que, a més, és filla d'un altre acord conjunt, de l'acord d'investidura, que vam signar amb Esquerra Republicana. No ens hem desviat, ni ells tampoc de nosaltres."

L'exconseller Toni Comín ha comparegut al costat de Torra i Puigdemont, perquè serà un dels responsables del Consell de la República.

La trobada d'aquest dilluns s'havia plantejat inicialment com un intent de refer la unitat de l'independentisme, però això no ha estat possible en no poder sumar-hi la CUP, que, des del principi, ja se'n va desmarcar i, divendres, ja va anunciar que no hi aniria.

La cimera per la unitat, doncs, queda ajornada sense data.

La posició adoptada per la CUP aquest cap de setmana, de rebutjar els pressupostos del govern, encara ho pot fer més difícil. I pot provocar un avançament de les eleccions. La diputada Natàlia Sànchez explicava a Catalunya Ràdio que les eleccions serien una conseqüència indirecta del que realment busquen els cupaires:

"L'objectiu no són unes eleccions, l'objectiu de desestabilitzar és no consolidar aquest govern que entenem que està acatant uns marcs molt concrets, no consolidar la buidor de sobirania que té el Parlament i això pot tenir una conseqüència molt clara, unes eleccions."

Sànchez ha recordat, a més, que la CUP potser deixarà els escons buits en algunes votacions per provocar que el govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya les perdin i pressionar així contra el que anomenen "fer autonomisme".

Des del PDeCAT, el president de la formació, David Bonvehí, ha explicat que la desobediència i la unilateralitat que pregona la CUP no té prou massa:

"La via de la desobediència continuada del dia a dia que defensa part de l'independentisme i de la unilateralitat contínua crec que s'ha demostrat que no són prou i que encara no tenim els mecanismes per implantar-ho. Per tant, aquesta via crec que no seria bona actualment. Crec que amb la via possibilista o la via massa realista que defensen segons quins partits nosaltres tampoc ens hi sentim còmodes."

Per Bonvehí, si no es recús la unitat independentista, el projecte sobiranista no podrà avançar.

Aquest dilluns, a Waterloo, Puigdemont ha explicat als assistents els detalls de com ha de funcionar el Consell de la República, que serà un organisme de naturalesa privada.

Es presenta com un govern a l'exili, que ha de fer reunions periòdiques i que s'ha de coordinar amb el govern de la Generalitat, que hauria d'assumir les decisions polítiques que s'acordin a Waterloo.

Al maig es van difondre els perfils de les xarxes socials del Consell de la República, però no s'han observat publicacions recents. Les últimes són del juliol.

ARXIVAT A:
Procés català
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut