El jutge comunicarà el 14 de desembre la decisió sobre Puigdemont i els 4 consellers cessats
Les al·legacions s'han basat en fet que els delictes no es recullen en la justícia belga i la falta de garanties d'un eventual judici a Espanya
El jutge belga comunicarà el 14 de desembre la decisió sobre Puigdemont i els 4 consellers cessats pel 155 després que aquest dilluns han comparegut per presentar les al·legacions a l'extradició demanada per la justícia espanyola.
Un dels seus advocats, Jaume Alonso-Cuevillas ha explicat que els arguments presentats s'han basat en que els fets no serien delictius segon l'ordemanet jurídic belga i en les garanties que, en cas de permetre l'extradició, no reuniria un judici a Espanya segons els tractats internacionals.
"El Tribunal ha près en consideració l'extens debat que hem tingut aquest matí i la molta documentació que té sobre la taula. I per això (el jutge) ha decidit que no donaria una decisió de forma immediata, si no que volia estudiar-ho detingudament i que la decisió serà comunicaca el 14 de desembre."
Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats per l'aplicació del 155 han entrat per una porta lateral de l'edifici a l'interior d'un vehicle.
Contra els cinc polítics, hi ha una ordre europea de detenció. Aquest dilluns és un dia marcat al calendari per la justícia espanyola i la belga. I a la mateixa hora que a Madrid es decideix si els consellers cessats pel 155 i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart poden sortir de la presó, a Brussel·les, el jutge examina l'ordre d'extradició a Espanya del 130è president de la Generalitat i la resta dels consellers cessats.
Després d'entregar-se a la policia belga el 5 de novembre, Puigdemont, Comín, Ponsatí, Puig i Serret hauran de tornar a declarar. El jutge belga els ha citat a les nou del matí. Una nova cita que arriba dues setmanes després que se suspengués la primera vista perquè la defensa pogués presentar al·legacions.
Tres punts
La vista que ha començat amb un quart d'hora de retard, les defenses han de plantejar les raons per les quals s'oposen a l'extradició- Aquestes al·legacions estan basades en tres punts:
- - Una possibilitat per denegar-la podria ser la vulneració de drets fonamentals. entre els que s'al·lega persecució política i penes desproporcionades.
- - Els delictes de rebel·lió i sedició no encaixen amb els que existeixen a la llei belga. El que s'aproxima més que seria el de "coalició de funcionaris" només seria aplicable a funcionaris i no a polítics en càrrecs electes a banda que la pena és molt menor en comparació amb els dels delictes de rebel·lió i sedició.
- - Sobre la il·legalitat de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya segons la Constitució es considera que no hi ha criminalitat.
En principi, el delicte de prevaricació ja va quedar fora en la primera sessió al jutjat belga. Tampoc es veu el delicte de malversació, mentre que respecte a la desobediència al Tribunal Constitucional que comporta penes d'inhabilitació es considera que no entra dintre dels supòsits de l'extradició.
La vista es pot allargar durant tot el dia, i tot i així, el dia podria acabar sense novetats. Al final del dia, el magistrat flamenc que porta el cas, del qual es desconeix la identitat, anunciarà o bé la data de la seva decisió o bé una nova citació per seguir amb les declaracions.
Deu dies per resoldre
El magistrat tindrà uns 10 dies per decidir sobre l'extradició. No es pot pronunciar, però, sobre el fons del cas.
Sigui com sigui, la decisió del jutge només obre un nou termini. Encara es podran presentar recursos que allargarien el procés fins al gener.
La decisió se sabrà per correu electrònic. La fiscalia belga no farà cap roda de premsa, com és tradicional, per explicar el resultat de la vista.
Difícil de denegar
Els experts apunten que és difícil denegar una euroordre perquè el procediment es basa en la confiança mútua entre els estats, però és possible demorar-la.
La defensa de Puigdemont al·lega persecució política
