Pugna contra el saqueig de la saviesa ancestral dels països pobres per fer negoci els rics

És coneguda la capacitat que tenen alguns països rics per aprofitar-se dels recursos naturals dels pobres. Per si amb això no n'hi hagués prou, ara, n'hi ha que fins i tot els prenen coneixements ancestrals i antics costums per fer-hi negoci. Aquesta apropiació dels coneixements tradicionals de les poblacions indígenes discuteix com es poden defensar els pobles de l'Amazònia d'aquesta "pirateria intel·lectual", que ja es va intentar amb la tribu boiximana.
Pugna contra el saqueig de la saviesa ancestral dels països pobres per fer negoci els rics
Rio de Janeiro

Pugna contra el saqueig de la saviesa ancestral dels països pobres per fer negoci els rics

És coneguda la capacitat que tenen alguns països rics per aprofitar-se dels recursos naturals dels pobres. Per si amb això no n'hi hagués prou, ara, n'hi ha que fins i tot els prenen coneixements ancestrals i antics costums per fer-hi negoci. Aquesta apropiació dels coneixements tradicionals de les poblacions indígenes discuteix com es poden defensar els pobles de l'Amazònia d'aquesta "pirateria intel·lectual", que ja es va intentar amb la tribu boiximana.
Durant segles, els boiximans han fet servir la "hoodia", una mena de cactus que creix al desert del Kalahari, per fer passar la gana durant els dies que surten de cacera, quan pràcticament no mengen res. Ja fa anys que uns laboratoris sud-africans van veure la possibilitat de fer servir aquesta planta per desenvolupar un tractament contra l'obesitat. Han aïllat el component que envia al cervell el fals senyal que s'està tip i n'han fet una patent que han venut a una multinacional farmacèutica. Gràcies a la pressió popular, s'ha aconseguit que part dels multimilionaris beneficis de la venda d'aquesta patent vagin a parar al poble boiximà, un dels més pobres d'Àfrica.

En aquest cas, l'ús que es farà als països rics dels coneixements ancestrals d'altres pobles suposarà algun benefici per qui l'ha fet servir des de sempre, però aquesta és una excepció. La indústria biotecnològica s'ha servit d'un truc que li permet reclamar patents sobre els mateixos sers vius: convertir en inventor qui disposi dels sistemes per reproduir al laboratori fragments d'ADN d'aquestes plantes.

Aquesta apropiació dels coneixements tradicionals de les poblacions indígenes es pot definir amb el nom de "biopirateria". Fa uns dies, s'ha fet una reunió a Rio de Janeiro, al Brasil, per discutir com es poden defensar els pobles de l'Amazònia d'aquesta "pirateria intel·lectual". A la regió, s'han registrat més de 2.000 plantes amb interès social o econòmic. Els representants de vuit països volen assegurar la sobirania sobre els seus recursos naturals.