Pròxima estació...
Enllaç a altres textos de l'autor
Ricard Torquemada
Periodista i analista en les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio.
Ara sí. Tothom ja pot pensar en el Barça-Madrid sense sentir-se culpable o irrespectuós amb la competició. A més, el Barça hi arriba amb la Champions ben aparcada, com a campió de grup, retrobant-se amb la victòria com a visitant a Europa i amb una última jornada contra el Rubin Kazan que servirà per donar minuts als més necessitats i al talent de Tiago i companyia.
El capítol previ al clàssic no ha estat la millor obra blaugrana, però curiosament serveix per enfortir l'autoestima col·lectiva. El Barça no va renunciar mai als seus signes d'identitat, tot i que en la primera mitja hora li va faltar precisió, desequilibri i verí. El monòleg blaugrana era intranscendent, poc profund, malgrat que la història no admetia més personatges i el Panathinaikos només esperava que l'esgarrapada d'un contraatac aïllat fos suficient per ferir el Barça. Això sí, va tenir paciència i persistència fins que Pedro va obrir el marcador i va injectar calma a un equip que fins aleshores volia però no podia marcar les diferències que mereixia el seu govern de partit.
A partir d'aquí, tot va fer baixada. Abans, Valdés havia exemplificat, amb una aturada màgica davant Cissé, la seva maduresa, valor i interpretació d'un treball ingrat que en la seva persona es fa atractiu. És molt incòmode veure el partit de lluny i només haver d'actuar en una situació d'emergència, encara que ell ho ha normalitzat a través de l'èxit. La segona petjada de valor en el duel contra el Panathinaikos és l'obra d'art del segon gol que resumeix l'expressió col·lectiva blaugrana. Recuperació d'Alves amb orgull, maduració i fase de distracció en la jugada per la dreta, superioritat numèrica a l'esquerra amb Iniesta, pausa per esperar Adriano, bona presa de decisions en la connexió amb Messi i un altre gol de l'argentí, que ja fa nou partits consecutius que marca. La delicadesa d'Iniesta encara guardava un regal més en un canvi d'orientació d'Alves. Desmarcada puntual a l'espai, control suprem amb l'esquerra i naturalitat en l'ús de l'exterior del peu dret per assistir Pedro en el tercer gol.
Per tant, sense que l'orquestra toqués afinada durant els 90 minuts, el Barça ha presentat les seves credencials de cara al clàssic. Piqué, Xavi, Villa i Messi van regular els esforços, Busquets va descansar i Adriano es va estrenar a la Champions amb bona nota aprofitant els seus dos perfils. Després d'una tensa espera, ara sí que la pròxima estació és final de trajecte, tot i que ni la Lliga ni el món s'acaben dilluns.
El capítol previ al clàssic no ha estat la millor obra blaugrana, però curiosament serveix per enfortir l'autoestima col·lectiva. El Barça no va renunciar mai als seus signes d'identitat, tot i que en la primera mitja hora li va faltar precisió, desequilibri i verí. El monòleg blaugrana era intranscendent, poc profund, malgrat que la història no admetia més personatges i el Panathinaikos només esperava que l'esgarrapada d'un contraatac aïllat fos suficient per ferir el Barça. Això sí, va tenir paciència i persistència fins que Pedro va obrir el marcador i va injectar calma a un equip que fins aleshores volia però no podia marcar les diferències que mereixia el seu govern de partit.
A partir d'aquí, tot va fer baixada. Abans, Valdés havia exemplificat, amb una aturada màgica davant Cissé, la seva maduresa, valor i interpretació d'un treball ingrat que en la seva persona es fa atractiu. És molt incòmode veure el partit de lluny i només haver d'actuar en una situació d'emergència, encara que ell ho ha normalitzat a través de l'èxit. La segona petjada de valor en el duel contra el Panathinaikos és l'obra d'art del segon gol que resumeix l'expressió col·lectiva blaugrana. Recuperació d'Alves amb orgull, maduració i fase de distracció en la jugada per la dreta, superioritat numèrica a l'esquerra amb Iniesta, pausa per esperar Adriano, bona presa de decisions en la connexió amb Messi i un altre gol de l'argentí, que ja fa nou partits consecutius que marca. La delicadesa d'Iniesta encara guardava un regal més en un canvi d'orientació d'Alves. Desmarcada puntual a l'espai, control suprem amb l'esquerra i naturalitat en l'ús de l'exterior del peu dret per assistir Pedro en el tercer gol.
Per tant, sense que l'orquestra toqués afinada durant els 90 minuts, el Barça ha presentat les seves credencials de cara al clàssic. Piqué, Xavi, Villa i Messi van regular els esforços, Busquets va descansar i Adriano es va estrenar a la Champions amb bona nota aprofitant els seus dos perfils. Després d'una tensa espera, ara sí que la pròxima estació és final de trajecte, tot i que ni la Lliga ni el món s'acaben dilluns.
