Prostitutes de Barcelona critiquen el tracte dels mitjans i l'administració

Representants del col·lectiu de prostitutes de Barcelona, especialment del districte de Ciutat Vella, amb el suport d'entitats socials com Genera i Lloc de la Dona, han reclamat espais "dignes" on poder exercir i han criticat el tracte rebut els últims dies pels mitjans de comunicació i les administracions. En roda de premsa, María, una uruguaiana que fa 24 anys que exerceix com a prostituta, ha criticat que el "boom" mediàtic originat ha confós prostitució amb delinqüència, drogoaddicció i marginació.
Prostitutes de Barcelona critiquen el tracte dels mitjans i l'administració
Barcelona

Prostitutes de Barcelona critiquen el tracte dels mitjans i l'administració

Representants del col·lectiu de prostitutes de Barcelona, especialment del districte de Ciutat Vella, amb el suport d'entitats socials com Genera i Lloc de la Dona, han reclamat espais "dignes" on poder exercir i han criticat el tracte rebut els últims dies pels mitjans de comunicació i les administracions. En roda de premsa, María, una uruguaiana que fa 24 anys que exerceix com a prostituta, ha criticat que el "boom" mediàtic originat ha confós prostitució amb delinqüència, drogoaddicció i marginació.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
María s'ha mostrat a favor que es regularitzi la prostitució, i ha assenyalat que Espanya "està endarrerida", ja que al seu país, l'Uruguay, exercir la prostitució és legal i les dones disposen de drets i el "respecte" de la policia, una cosa que ha lamentat que aquí no passa. "Uruguai, un país del tercer món", ha ironitzat.

Una companya de María, Tania, que portava la cara tapada amb una màscara per evitar ser reconeguda, ha assegurat que els han faltat al respecte, i ha afegit que les prostitutes no són el problema, "sinó part de la solució". Ha apostat per iniciar un diàleg entre totes les parts a favor de la convivència veïnal.

Una de les membres de Genera, Ana Fàbregas, ha explicat que el col·lectiu s'ha posat en contacte amb elles per poder donar la seva opinió arran del debat sorgit, i ha assegurat que algunes dones que estaven disposades a comparèixer davant dels mitjans finalment han decidit no fer-ho "per por".

Les dones han assegurat que moltes de les fotos aparegudes han estat robades i altres cobrades, i han lamentat que, tot i que es poden fer fotografies a la via pública, el tipus d'instantànies aparegudes van en contra del seu dret a la imatge i la intimitat, ja que algunes d'elles no han dit als seus familiars que exerceixen la prostitució o no volen que ho sàpiguen els veïns.

María s'ha mostrat contenta amb l'anunci de la regidora de Ciutat Vella, Itzíar González, de modificar el Pla d'Usos del districte per reubicar en espais privats les prostitutes que treballen al carrer, però ha reclamat que el consistori els deixi participar en aquest debat.

Una altra prostituta, Margarita, de nacionalitat espanyola, ha explicat que aquesta "croada" contra elles va començar amb la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics del 1992, i ha criticat que des d'aleshores cap alcalde "ha fet res intel·ligent". Ha afirmat que l'actual alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, "no es digna" a rebre-les, com han sol·licitat diverses vegades, i s'ha preguntat si són ciutadanes de segona. "Jo pago impostos com tothom", ha afirmat.

Margarita ha demanat a l'alcalde que recordi que ho és de tots els barcelonins, i ha suggerit als polítics que "baixin del pedestal" i s'acostin a la ciutadania. Ha apostat pel "diàleg i la intel·ligència" i ha lamentat que quan es va modificar el Pla d'Usos, les prostitutes i entitats van advertir del problema que podia sorgir si les dones no disposaven de llocs per exercir.

María assegura que en el cas que es permetessin espais privats, serien una minoria les que voldrien continuar al carrer, tot i que ha assenyalat que també n'hi ha que "no s'acostumen a estar tancades".

El vocal de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, i advocat que va interposar un recurs contra l'Ordenança Cívica de Barcelona, ha assegurat que l'ordenança no s'aplica correctament i que prohibeix oferir serveis sexuals, però que s'ha arribat a la situació que la Guàrdia Urbana "multa només per ser al carrer", on moltes d'elles viuen. Ha afegit que la solució no passa per la via policial, sinó que cal trobar-la des d'una perspectiva social.

VÍDEOS RELACIONATS