Prop de 90 entitats demanen la retirada de la llei de memòria històrica, que consideren "frustrant"

Gairebé 90 entitats cíviques han demanat des de Barcelona la retirada del projecte de llei de memòria històrica que ha elaborat el govern espanyol. Les associacions han firmat un manifest que reclama la redacció d'un nou projecte que declari que la dictadura franquista va ser il·legal, que anul·li els judicis sumaríssims i reconegui les víctimes del règim del general. El document s'ha presentat al Museu d'Història de Barcelona, on s'ha desenvolupat la primera trobada estatal d'entitats de memòria històrica. El col·lectiu considera "frustrant" el projecte actual, que rebutgen partits com ERC i ICV-EUiA, i denuncia que "s'ha confós 'amnistia' amb 'amnèsia'".
Prop de 90 entitats demanen la retirada de la llei de memòria històrica, que consideren "frustrant"
Barcelona

Prop de 90 entitats demanen la retirada de la llei de memòria històrica, que consideren "frustrant"

Gairebé 90 entitats cíviques han demanat des de Barcelona la retirada del projecte de llei de memòria històrica que ha elaborat el govern espanyol. Les associacions han firmat un manifest que reclama la redacció d'un nou projecte que declari que la dictadura franquista va ser il·legal, que anul·li els judicis sumaríssims i reconegui les víctimes del règim del general. El document s'ha presentat al Museu d'Història de Barcelona, on s'ha desenvolupat la primera trobada estatal d'entitats de memòria històrica. El col·lectiu considera "frustrant" el projecte actual, que rebutgen partits com ERC i ICV-EUiA, i denuncia que "s'ha confós 'amnistia' amb 'amnèsia'".
L'actual projecte de llei es va presentar el 28 de juliol passat i se sotmetrà a debat al Congrés dels Diputats pròximament. El manifest de les entitats assenyala que cal "declarar de manera expressa la il·legalitat de la dictadura de Franco, originada per un cop d'estat contra un govern legítim, democràticament constituït". La decisió també implicaria anul·lar els judicis sumaríssims. Els firmants també veuen indispensable el "reconeixement legal" de totes les víctimes del franquisme, tant "dins d'Espanya com a l'exili".

Els promotors del manifest tornaran a protestar contra la llei el 29 de novembre en un acte a Madrid. Són partidaris de textos alternatius com els que han proposat Esquerra Verda (EU i ICV-EUiA) i ERC, que són els únics que han esmenat a la totalitat el projecte del PSOE.

El diputat ecosocialista Joan Herrera ha dit que el projecte "confon 'amnistia' amb 'amnèsia'", i ha afegit que "per tenir aquest projecte, potser millor que no n'hi hagués cap". Herrera ha instat CiU i BNG a rebutjar el text del govern espanyol i ha reclamat al PSOE que "aparqui el discurs equidistant" que presenta els republicans i els franquistes "com dos bàndols".

El republicà Joan Tardà, mentrestant, ha qualificat la llei d'"ofensiva a l'antifeixisme" i ha recordat que, segons l'ONU, els crims de la humitat no prescriuen. Tardà s'ha mostrat esperançat que el PSOE canviarà la llei i acceptarà algunes de les seves propostes.

A banda d'aquests partits, s'ha implicat en l'acte la Generalitat, a través de la coordinadora del Memorial Democràtic, Maria Jesús Bono, que ha parlat d'una llei "decebedora i injusta".

NOTÍCIES RELACIONADES