Primer judici a Espanya per un dels casos de nadons robats

El primer cas de nadons robats arriba als tribunals. Aquest dimarts es jutja, per primera vegada, una persona acusada per possibles casos de nadons robats, arreu d'Espanya.

Es tracta del doctor Eduardo Vela, de 84 anys, el metge de la clínica San Ramón, de Madrid, que el 1969 va regalar un nadó a una parella que no podia tenir fills, amb un certificat fals, que deia havia assistit al part de la mare adoptiva.

Aquest certificat és en el judici la principal prova de càrrec, però el metge diu que no és conscient d'haver firmat mai aquest document.

La fiscalia demana 11 anys de presó per al doctor Vela, mentre que l'acusació particular que representa aquesta dona, lliurada en adopció, Inés Madrigal, eleva la petició fins als 13.

La defensa del doctor Vela ha al·legat a l'inici del judici l'avançada edat de l'acusat per suspendre la vista, però no ha estat acceptat, així com tampoc la prescripció dels delictes que se li imputen, després de 49 anys.

El doctor Vela ha tingut dificultat a contestar les preguntes, i en la majoria dels casos ha respost que no ho recordava. No ha reconegut tampoc davant de la jutge la seva firma en el certificat que deia haver assistit el part de la mare adoptiva.

El testimoni de l'afectada, Inés Madrigal ha assegurat que la seva mare li va explicar clarament que era adoptada, i la seva adopció la va proposar i arreglar el doctor Vela, fins i tot simulant l'embaràs de la seva mare adoptiva

"Ella també explicava, li ho vaig sentir dir moltes vegades, que Eduardo Vela  els va dir que els donaria... que hi havia una nena joveneta que estava embarassada de molt bona família i que la seva idea era donar-los aquell nen. I que per això li simularia un embaràs a la meva mare amb coixins."

La vista ha quedat ajornada fins dimecres. En aquesta segona sessió es preveu que el cas quedi vist per sentència.

Primer judici dels nadons robats

El cas arriba a judici després que la mare de la denunciant va admetre que ella no era la mare biològica i va assenyalar el doctor Vela com la persona que li havia proporcionar el nadó al marge de la legalitat.

Les proves d'ADN a què es van sotmetre les dues dones van corroborar que no eren mare i filla biològiques. L'advocat de la denunciant, Guillermo Peña, en unes declaracions a Catalunya Ràdio ha dit que espera que hi hagi una condemna per tot això.

"El que s'aconsegueix és fer caure aquest mur psicològic que fa que algunes persones pensin que aquestes coses no passaven. Realment passaven i esperem que sigui la primera condemna i no l'última."

Explica que van haver d'acudir a la via penal perquè l'acusat mai els va facilitar la identitat de la mare biològica de Madrigal. I és que mai s'han trobat els llibres de registre de parts i naixements de la Clínica San Ramón que va tancar el 1982.

Concentració de les víctimes

A les portes de l'Audiència Provincial de Madrid s'han concentrat desenes de persones demanant justícia pels casos de nadons robats, per a les quals el judici contra el doctor Vela obre una porta d'esperança perquè s'arribin a aclarir els molts casos que hi ha pendents a tot el territori i serveixin de precedent perquè, com aquest, arribin a judici.

Inés Madrigal, abans d'entrar al tribunal, s'ha abraçat amb alguns dels concentrats, víctimes com ella.

"Aquí teniu una mostra de totes les víctimes. Tothom sap que en aquest país es roben nens. És molt important que es faci un pas perquè tenim data de caducitat. Les persones es moren i les que han perdut els seus fills ja són molt grans o han mort."

"No confessarà. Tinc clar que he començat un procés i l'acabaré sense saber qui és la meva mare biològica."

"M'agradaria que demanés perdó pel mal que ha fet durant molts anys. Sap molts secrets. La monja María se'n va anar amb molts secrets. (Vela) Val més pel que calla."

Encobriment i desaparició de proves

Des de fa anys s'investiga sobre la desaparició de milers de nens robats a diverses clíniques, es calcula que poden arribar als 300.000 els nens robats a les seves mares entre el 1936 i els anys 90.

Arreu d'Espanya diverses associacions investiguen per descobrir la veritat dels milers de casos com el de l'Inés Madrigal. Les víctimes esperen que aquest sigui el primer d'una sèrie de processos per aclarir la veritat i fer justícia.

Santiago Castellà, membre de l'Observatori de Desaparicions Forçades de Menors de Tarragona, explica la importància d'aquest judici per a les víctimes i les dificultats que han tingut [les víctimes] per arribar a judici.

"Que a Espanya per primer cop s'obri el judici sobre aquest tema és important perquè les víctimes s'han sentit molt abandonades i molt desateses i hi ha hagut una obstrucció permanent per poder investigar i aclarir aquests fets."

"Amb dificultats. S'ha perdut informació, o no es vol donar, i per tant hi ha un gran obscurantisme, i els jutges ho arxiven provisionalment perquè diuen que no poden seguir amb les investigacions."

Fa uns anys, va estar a punt de ser jutjat un altre suposat robatori a la mateixa clínica, però la monja acusada, sor María, va morir abans i el cas va quedar tancat.

Se sospita que hi havia un negoci encobert, emparat per institucions, en què s'enganyava les mares desprotegides i fins i tot es fingia la mort del nadó per donar-lo després a una parella, suposadament a canvi de diners.

Reportatge relacionat: "Els nens robats del franquisme" del "Sense ficció"