Presos històrics d'ETA demanen reconèixer i reparar els danys causats a les víctimes
Històrics presos d'ETA, dissidents amb la direcció de la banda, han escrit una carta per reclamar el final del terrorisme "de manera irreversible", diuen. Aquests exintegrants històrics de la banda, tots reclosos a la presó d'Àlaba, al País Basc, també demanen als altres presos d'ETA una reparació dels danys causats a les seves víctimes. És la primera vegada que plantegen aquest reconeixement. Entre els firmants d'aquesta carta, hi ha José Luis Urrusolo Sistiaga, processat pel segrest de Miguel Ángel Revilla, o Rafael Caride Simón, que compleix condemna per l'atemptat d'Hipercor a Barcelona.
Un grup de vuit presos històrics d'ETA, que mantenen una postura crítica amb la direcció etarra des de fa anys i ja van anunciar que abandonaven la disciplina del col·lectiu de presos de l'organització, han subscrit una carta on plantegen la necessitat que la banda reconegui i repari els danys causats a les víctimes del terrorisme. La carta, a la qual ha tingut accés l'agència EFE, la firmen històrics exintegrants d'ETA com Carmen Gisasola, Joseba Urrusolo Sistiaga, Kepa Pikabea o Rafael Caride Simón.
Demanen també a la direcció etarra la fi de la violència de forma irreversible. Un procés de pau que no ha de ser el de mantenir un front de lluita tal com plantegen alguns sectors de l'esquerra abertzale, sinó participar en la reflexió política. Per aconseguir la fi de la violència, el col·lectiu de presos que subscriuen la carta ha volgut començar a fer passos concrets, i per això consideren que cal plantejar el tema del reconeixement i la reparació dels danys ocasionats a les víctimes, tot i que creuen que és una qüestió delicada.
A més a més, els firmants també demanen que se superi des de la banda la mentalitat que ha impedit als presos d'ETA acollir-se als beneficis penitenciaris com els permisos, el tercer grau o la llibertat condicional.
Demanen també a la direcció etarra la fi de la violència de forma irreversible. Un procés de pau que no ha de ser el de mantenir un front de lluita tal com plantegen alguns sectors de l'esquerra abertzale, sinó participar en la reflexió política. Per aconseguir la fi de la violència, el col·lectiu de presos que subscriuen la carta ha volgut començar a fer passos concrets, i per això consideren que cal plantejar el tema del reconeixement i la reparació dels danys ocasionats a les víctimes, tot i que creuen que és una qüestió delicada.
A més a més, els firmants també demanen que se superi des de la banda la mentalitat que ha impedit als presos d'ETA acollir-se als beneficis penitenciaris com els permisos, el tercer grau o la llibertat condicional.
