Presons privades als EUA: un negoci milionari que cotitza a la borsa

Als Estats Units hi ha actualment 126.000 persones complint condemna en presons gestionades per empreses privades. Són corporacions que cada any ingressen enormes beneficis gràcies al negoci de tancar gent a la presó.

Les dues principals companyies que controlen el negoci de les presons privades són GEO i Corecivic, amb més de 130 centres repartits per tot el país.

El govern federal i, sobretot, les autoritats de cada Estat, contracten els serveis d'aquestes empreses a canvi d'una quantitat econòmica per pres i dia de condemna. Bob Libal és portaveu de l'organització Grassroots Leadership, contrària a la privatització de les presons.

"El govern paga una quantitat per pres i per dia. Les empreses aleshores ho corregeixen i inverteixen en les instal·lacions molt menys del que reben. Si cobren 200 dòlars al dia per la detenció d'una mare, per exemple, s'ho fan venir bé i en gasten 160 o 180 en la presó i s'embutxaquen el benefici".

L'argument de l'administració és que privatitzar les presons n'abarateix els costos, malgrat que aquesta és una afirmació en disputa, perquè en els contractes que firmen, les empreses especifiquen amb molta cura quin tipus de reclusos volen als seus centres, tal com afirma Alex Friedmann:

"Les presons privades fan una selecció molt acurada dels presos que li resultaran més barats de mantenir: home, de seguretat mitjana, que no està al corredor de la mort, sense cap necessitat mèdica o de salut mental. Per això la despesa mitjana diària per l'Estat està per sobre, perquè ha de fer-se càrrec dels presos més cars. I per tant és difícil de determinar si les presons privades realment suposen un estalvi de diners".

Friedmann és un activista que coneix de primera mà el negoci de les presons privades. A principis dels noranta va complir sis anys de condemna en un centre gestionat per CoreCivic a Tennessee.

Les principals deficiències que va trobar a la presó tenien a veure amb la manca de preparació del personal i les retallades de pressupost.

"Pots tenir literalment algú treballant al Walmart o el Burger King un dia i després de sol·licitar la feina, tenir-lo un dia després fent un curset per treballar en una presó privada. A les presons estatals els treballadors ho són de carrera, tenen una pensió esperant-los i beneficis estatals. Això no passa a les privades. La meva impressió va ser que els guardes treballaven allà perquè era la millor feina que havien trobat al seu municipi. També posen un gran èmfasi a retallar despeses. I això va des de racionar el paper de vàter o canviar menys sovint els llençols fins a assignar feines als presos en qüestions relacionades amb la seguretat, cosa que normalment no veuries en una presó estatal".

Donald Trump i les presons privades

Amb l'arribada de Donald Trump al poder, les accions en borsa de Geo i Corecivic es van disparar, davant la simpatia que el nou president havia expressat durant la campanya per les presons privades.

Les dues corporacions van preparar el terreny amb l'aportació de mig milió de dòlars pel seu acte d'investidura.

Però la connivència entre aquestes empreses i la Casa Blanca no és ni molt menys exclusiva dels republicans, tal com explica Friedmann:

"Gairebé totes les administracions que hem tingut des de mitjans dels vuitanta han estat receptives a utilitzar les presons privades. Per tant, no puc dir que Trump estigui necessàriament fent més per la indústria o que és més receptiu o més obert. La majoria de governs han estat més o menys oberts, incloent-hi també els demòcrates".

De fet, l'origen de la privatització de les presons als Estats Units es remunta a la presidència de Ronald Reagan, promotor de l'anomenada guerra contra les drogues a principis dels vuitanta que va endurir les sentències, reduir dràsticament la llibertat condicional i allargar les condemnes.

El resultat és que avui dia els Estats Units és el país amb l'índex d'empresonament més alt del món, amb un de cada 115 adults entre reixes, o el que és el mateix: dos milions dues-centes mil persones a la presó.

I davant aquesta demanda ingent de llits i cel·les, la iniciativa privada no va tardar a aparèixer:

"Si tenim menys gent tancada, i per tant necessitem menys presons per acollir-los, això suposa que no ens calen més les presons privades, perquè els podem tenir tots en centres públics", reflexiona Friedmann. "Aquesta és la resposta real a com solucionar el problema de les presons privades: reduir els empresonaments de forma general al país. Cal que analitzem detingudament a qui estem tancant, per quines raons i per quant de temps".

Com posar fre doncs als empresonaments massius? Bob Libal ho té clar:

"Donar tractament a persones que tenen addiccions, estan sense sostre o tenen problemes mentals en lloc de tancar-los a la presó. També s'ha de fer una reforma de la política de sentències. Les condemnes són extraordinàriament llargues en aquest país. I cal un canvi complet de patró: d'un model que prioritza el càstig i la presó a un altre que inverteixi en les comunitats".

Catalunya Ràdio s'ha posat en contacte amb Geo i Corecivic perquè expliquin les condicions a les seves presons i n'autoritzin una visita guiada. Totes dues han declinat atendre la petició.