Presó per als qui incompleixin la nova ordre de protecció de víctimes de la violència domèstica
Tots a una al Congrés dels Diputats en contra de la violència de gènere. Ja s'ha aprovat amb el consens dels grups polítics la proposició de llei sobre l'ordre de protecció de víctimes, que podria entrar en vigor d'aquí a un mes. Entre les mesures, destaca que l'agressor que no compleixi una ordre d'allunyament anirà a la presó. A més, els jutges podran activar de forma cautelar, un cop rebin una denúncia per maltractaments, mesures de protecció civil, penals i econòmiques, per a les víctimes sense recursos.
El ministre de Justícia, José María Michavila, ha destacat que si l'ordre de protecció per a les víctimes de violència domèstica estigués en vigor, l'agressor que no compleixi una ordre d'allunyament aniria a la presó.
Així, feia referència a l'assassinat de fa només dos dies a Barcelona d'una dona que havia denunciat la seva exparella fins a 54 vegades, sobre el qual pesava, a més, una ordre d'allunyament que no va complir en nombroses ocasions. El ministre, que ha participat en la inauguració del congrés Violència Domèstica, organitzat per l'Observatori sobre Violència Domèstica del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), també ha lamentat que la víctima mantingués una dependència econòmica de l'agressor, fet que la va obligar a retirar totes les denúncies. Així, ha recordat que l'ordre de protecció també preveu ajudes econòmiques a les víctimes sense recursos.
En aquest sentit, la secretària general d'Afers Socials, Lucía Figar, que també ha participat en la inauguració del congrés, ha avançat que el reial decret permetrà de manera immediata al col·lectiu de dones afectades per la violència domèstica accedir a la renda activa d'inserció ¿uns 300 euros mensuals durant deu mesos i una ajuda addicional de 600 euros si ha de canviar de domicili¿, que s'aprovarà a finals de juliol.
Per la seva part, la presidenta de l'Observatori, Montserrat Comas, creu que aquesta última mort suposa un fracàs de tot el sistema, i considera que mesures com l'allunyament han d'acompanyar-se d'altres, com la vigilància electrònica permanent de l'agressor o, en els casos més extrems, la protecció policial de la víctima.
De totes maneres, les morts per violència de gènere registrades durant el 2001 i el 2002 i el primer trimestre de 2003 revelen que en un 80% dels casos les víctimes no havien denunciat mai el seu agressor, fet que implica, segons Comas, l'esforç d'altres administracions perquè es denunciïn aquests casos.
D'altra banda, juristes i representants de les administracions també s'han trobat al Tribunal Suprem per debatre i buscar solucions a la violència de gènere, que des de principi d'any ja ha provocat unes 40 morts, 8 de les quals, a Catalunya.
