Presenten un reactor de fusió nuclear que promet resoldre el problema de l'energia

El MIT de Boston construirà un reactor experimental d'energia neta que podria ser viable comercialment
Presenten un reactor de fusió nuclear que promet resoldre el problema de l'energia
Boston

Presenten un reactor de fusió nuclear que promet resoldre el problema de l'energia

El MIT de Boston construirà un reactor experimental d'energia neta que podria ser viable comercialment
Josep Maria Camps Actualitzat
Imatge de com es preveu que sigui l'SPARC

Imatge de com es preveu que sigui l'SPARC

Es dirà SPARC i els seus promotors asseguren que serà el primer reactor de fusió nuclear que produirà energia neta. Preveuen que d'aquí a poc més de 10 anys tindran una versió experimental que podrà produir 100 megawats fent servir hidrògen com a combustible nuclear.

El van presentar la setmana passada als Estats Units, al Massachusetts Institute of Technology, el mític MIT de Boston. Els promotors són el mateix MIT i una nova empresa privada, Commonwealth Fusion Systems, CFS, liderada per un exempleat, Bob Mumgaard.

 

Energia nuclear neta

Des de fa dècades la fusió nuclear és la gran promesa per resoldre el problema de l'energia al món, perquè si s'aconsegueix significarà poder produir energia nuclear neta.

Això és possible perquè es fa amb la fusió d'elements lleugers com l'hidrògen, que produeix molta energia però no residus, a diferència de l'energia nuclear convencional, que fisiona elements pesants com l'urani i genera residus radiactius molt contaminants.

 

Els intents d'aconseguir-ho, però, han estat infructuosos fins ara, degut al fet que ens els projectes assajats ha calgut més energia per crear els camps magnètics que fan possible la fusió que no pas la que ha proporcionat aquesta.

Un nou superconductor, la clau

El projecte del MIT pretén resoldre això amb un nou material superconductor, que ha de permetre crear camps magnètics prou potents que gastin molta menys energia que els actuals.

Aquest nou material, anomenat YBCO, és una cinta d'acer recoberta amb òxid de coure, bari i itri, que ha estat desenvolupada els últims anys als EUA.

Segons asseguren, amb aquest nou material el reactor només gastarà la meitat de l'energia per crear els camps magnètics, i es podrà destinar l'altra meitat a produir electricitat.

Més temperatura que al sol

Els camps magnètics que es produiran amb l'YBCO són els que permetran comprimir i controlar l'hidrogen perquè es fusioni a centenars de milions de graus, una temperatura molt més alta que al centre del sol.

En els pròxims 3 anys es dedicaran a adaptar aquest nou material per fer-lo servir en un reactor de fusió, i després construiran el reactor experimental per provar-lo. Si tot surt bé, la previsió és tenir un reactor comercial d'aquí a 15 anys.

Competència de l'ITER

El gran projecte internacional sobre fusió nuclear és l'ITER, l'obra d'enginyeria més gran mai abordada, i que s'està construint a la Provença francesa des de fa gairebé 10 anys.

És un projecte en el qual col·laboren la Unió Europea, els EUA, Rússia i Xina, entre altres països i que el 2010 es calculava que costaria uns 15.000 milions d'euros.

65 vegades més petit

Segons els responsables de l'SPARC, aquest podrà ser 65 vegades més petit que l'ITER, perquè els camps magnètics que permet l'YBCO són quatre vegades més potents que els coneguts fins ara.

Això el fa un projecte molt menys faraònic, abordable per l'empresa privada, de manera que si té èxit, pot convertir l'ITER en obsolet. De moment, CFS ja ha aconseguit que l'empresa energètica italiana Eni aporti 50 milions de dòlars al projecte.