Presentat el projecte oficial de la futura Constitució europea, que dibuixa una nova EU
Aquesta tarda s'ha presentat el projecte oficial del que ha de ser la Constitució europea. Un projecte que neix amb més d'una polèmica i que, per tant, no tindrà un camí gens còmode per arribar a l'aprovació. El projecte, que dirigeix l'expresident francès Valéry Giscard d'Estaing, reforça el paper del Parlament Europeu, ja que duplica el nombre de competències de l'eurocambra. Els treballs de la convenció han deixat aparcats, de moment, el paper de l'elecció de la presidència i la reforma de les institucions comunitàries.
Aquesta tarda s'ha repartit a Brussel·les, la segona part del projecte de Constitució europea. Un esborrany polèmic que conté alguna sorpresa. La principal, que França i la Gran Bretanya han guanyat la batalla per mantenir el dret de veto en la política exterior europea. L'anterior esborrany preveia la decisió per majoria. El d'avui, ja no, excepte en comptades excepcions.
Un projecte de Constitució que dibuixa una nova Europa:
Crea càrrecs nous, com el president permanent del Consell Europeu, que presideix les reunions dels caps d'estat i de govern, i també, el ministre d'Afers Estrangers, per representar la Unió a l'exterior. Estableix que bona part de les decisions es prendran per majoria; però hi ha excepcions, ja que la unanimitat es manté en la política exterior. Preveu una clàusula d'assistència entre els països en cas d'atac terrorista o de catàstrofe, i no hi apareix la paraula "federal", després de les fortes pressions britàniques.
Un esborrany redactat amb la direcció de Valéry Giscard d'Estaing. Des dels sectors més europeistes li plouen crítiques: que ha cedit massa i massa de pressa a les pretensions dels països grans. El punt més polèmic és la figura del president del Consell Europeu, defensada pels sis grans i rebutjada pels 19 petits.
