Píndoles d'ibuprofèn
Píndoles d'ibuprofèn (Wikimedia Commons)

Prendre altes dosis d'ibuprofèn durant molt de temps pot provocar infertilitat en homes

Es redueix la producció de testosterona i això pot provocar altres problemes de salut

Xavier DuranActualitzat

Els homes que prenen dosis altes d'ibuprofèn, un analgèsic molt utilitzat, poden veure reduïts els seus nivells de testosterona i patir infertilitat, disfunció erèctil, fatiga i altres problemes de salut. És la conclusió a què ha arribat un equip d'investigadors dirigits per David Møbjerg Kristensen, del departament de Neurologia de la Universitat de Copenhaguen.

L'estudi, que s'ha publicat a "Proceedings of the National Academy of Sciences" dels Estats Units, es va fer amb 31 homes sans d'edats entre 18 i 35 anys. D'aquests, disset van rebre un placebo -substància que només pot tenir efecte psicològic- i 14 van prendre ibuprofèn. L'estudi es va fer amb el sistema de doble cec, en què ni els voluntaris ni els metges saben qui pren placebo i qui pren el medicament.

El tractament va consistir en dues ingestes de 600 mil·ligrams d'ibuprofèn durant sis setmanes. Els investigadors van constatar que en els que havien pres l'analgèsic disminuïa la funció habitual dels testicles i, entre altres conseqüències, la producció de testosterona era menor. Això porta al que s'anomena hipogonadisme compensatori, que es produeix quan l'organisme ha de respondre a la menor producció de testosterona als testicles. La glàndula pituïtària, situada a la base del crani, allibera una altra hormona que indueix la producció de testosterona.

Aquesta anomalia és usual en gent gran i en fumadors. També pot ser eventual si els consums elevats són eventuals. Però els metges temen que si l'ús d'ibuprofèn és continuat, l'hipogonadisme compensatori acabi convertint-se en hipogonadisme primari, perquè l'organisme no pot mantenir tant de temps els nivells alts de testosterona. Això acaba provocant símptomes com disminució de la libido, de la massa muscular i de la força, fatiga i decaïment de l'estat d'ànim. Però a curt termini, Kristensen destaca la disminució de la fertilitat:

"La nostra preocupació immediata és per la fertilitat dels homes que prenen aquest fàrmac durant molt de temps. Aquests compostos són bons analgèsics, però una certa quantitat de gent els utilitza sense pensar que són medecines que s'han de fer servir adequadament."

Un altre dels autors principals de l'estudi, Bernard Jégou, de l'Institut Nacional de Salut i Recerca Mèdica de França, ha manifestat que es pot prendre ibuprofèn per alleugerir el dolor eventual, com ara un mal de queixal o mal de cap, però alerta sobre el consum continuat quan no és estrictament necessari.

Els autors de l'estudi també comenten que l'ibuprofèn és força consumit per atletes aficionats, tant per reduir el dolor que pateixen com per augmentar el seu rendiment. El mes de març, Jiri Dvorak, antic director mèdic de la FIFA, va alertar de la tendència entre els futbolistes d'abusar d'analgèsics legals com l'ibuprofèn.

En els darrers anys han aparegut altres estudis que alerten sobre altres efectes de l'ús continuat d'ibuprofèn. Així, el mes de març se'n va publicar un que relacionava l'automedicació amb ibuprofèn amb un major risc d'atac de cor. Aquest estudi assenyalava que amb analgèsics no esteroides, com el diclofenac, el risc era fins i tot superior.

D'altra banda, també s'aconsella a les dones embarassades que no prenguin ibuprofèn si no els el recepta el seu metge. Abans de les 30 setmanes d'embaràs pot augmentar el risc d'avortament. I passades les 30 setmanes s'associa a diverses complicacions, inclosos problemes de cor en el nadó.

ARXIVAT A:
CiènciaSalut
Anar al contingut