"Preferiríem passar pàgina": els botiguers de la Rambla, cansats de parlar del 17A

"Preferiríem passar pàgina": els botiguers de la Rambla, cansats de parlar del 17A
Barcelona

"Preferiríem passar pàgina": els botiguers de la Rambla, cansats de parlar del 17A

Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Des de l'any passat, els comerciants de la Rambla han estat testimonis cada dia d'aquest passeig emblemàtic de Barcelona que es va convertir de la nit al dia en notícia d'un atemptat.

A mesura que s'acosta l'aniversari, més gent els pregunta com ho van viure, però la veritat és que els costa molt parlar-ne. Diuen que estan cansats que tothom els pregunti.

Per a ells també va ser un cop molt dur, s'hi passen moltíssimes hores, i necessiten passar pàgina. Demanen el mateix respecte que les víctimes directes.

 

La Tanit Rasqui, treballa a peu de carrer a la Rambla, però no hi havia tornat des de l'atemptat.

"He començat aquesta setmana a treballar a la Rambla. Portava des del dia de l'atemptat pràcticament sense fer cap feina. De moment, em sento força segura. Ja veurem si, a poc a poc, m'adapto, perquè encara tinc una mica d'ansietat."

Cada dia quan baixa per la Rambla encara es posa nerviosa. El neguit li marxa quan es posa a treballar. Des de fa un mes, està en tràmits perquè sigui reconeguda com a víctima del terrorisme.

"Encara estic una mica tocada, però estic millor. Al principi tenia molta ansietat. Ara ja estem molt més tranquils, tot i que es va acostant el dia i sempre estàs més alerta".

 

La Montse Serra és comerciant de samarretes i veïna de la Rambla.

"Els botiguers desitjaríem que, d'aquest tema, no se'ns en parlés gaire, perquè encara ens és molt difícil de superar. I el fet que es vulgui fer aquesta commemoració em sembla bé per a la gent que va morir, però no tant per als qui ho vam viure."

Alguns botiguers han preferit no treballar aquests dies. Han demanat canviar el torn o fer vacances per no ser en aquest primer aniversari, bé perquè no ho han superat psicològicament o bé perquè no volen tenir la pressió de tota la gent que hi serà.

"La gent que conec que ho va viure ha intentat fer vacances aquests dies per no estar aquí. "

La Montse explica que intenta no recordar ni parlar de l'atemptat.

"Et puc dir que entre els veïns que ho vam viure és un tema que no es toca, no es toca mai. I a la família, no se'n parla. És una cosa que hem deixat allà, per la tristesa tan tremenda que ens va ocasionar."

 

L'emblemàtica botiga de música Beethoven va ser refugi d'una dotzena de vianants durant hores, i, seguint les indicacions de la policia, va tancar la persiana. Jaume Doncos explica molt bé la sensació.

"Hi havia silenci, i com que estic en un lloc amb música, vaig posar una mica de Chopin, una música universal, un Nocturn. Però no hi va haver connexió. I vaig veure que, en moments crítics, la millor música és el silenci íntim."

La Montse Serra s'emociona amb el record. Prefereix no parlar-ne. No és que no vulgui, és que no pot:

"És un dia que, per a nosaltres, és molt trist, i tot el que ens pot recordar, no és bo i preferíriem poder passar pàgina."

"Quan hi havia atemptats a fora pensava 'tant de bo no ens passi mai això a la Rambla'. Quan va passar és que no m'ho podia creure. Va ser molt trist, la veritat."

Per a en Jaume Doncos la manera de superar-ho és mirar endavant:

"Jo ja vaig dir que no volia parlar massa, perquè això no ha de ser un xou. És un dia de desgràcia i furgar no serveix per a res. S'ha de mirar de solucionar-ho. Què podem fer? Estar per la feina i tirar endavant."

Tanit Rasqui desitja que no hi hagi gent morbosa fent preguntes i comentaris, però veu el futur amb esperança:

"M'agrada el turisme i no deixaré de fer el que faig pel que ha passat. He hagut de dedicar un temps per estar millor, però bé, aquí estic, no passa res."

 

TEMES:
Atemptats Barcelona Cambrils

VÍDEOS RELACIONATS