Powell defensa les escoltes telefòniques ordenades per Bush però dubta de la seva legalitat

L'exsecretari d'Estat nord-americà Colin Powell s'ha referit, en una entrevista televisiva, a l'afer de les escoltes secretes fetes per la Casa Blanca sense ordre judicial. Powell ha explicat que no veu malament que s'intervinguin les comunicacions, encara que ha posat en dubte si és legal la forma en què s'ha fet. L'exsecretari d'Estat també ha reconegut que no hauria estat difícil rebre els permisos judicials.
Powell defensa les escoltes telefòniques ordenades per Bush però dubta de la seva legalitat
EUA

Powell defensa les escoltes telefòniques ordenades per Bush però dubta de la seva legalitat

L'exsecretari d'Estat nord-americà Colin Powell s'ha referit, en una entrevista televisiva, a l'afer de les escoltes secretes fetes per la Casa Blanca sense ordre judicial. Powell ha explicat que no veu malament que s'intervinguin les comunicacions, encara que ha posat en dubte si és legal la forma en què s'ha fet. L'exsecretari d'Estat també ha reconegut que no hauria estat difícil rebre els permisos judicials.
Colin Powell ha defensat l'administració nord-americana en considerar que "no hi ha res de dolent" en el fet que el president dels EUA, George Bush, autoritzés les escoltes sense mandat de la justícia en el marc de la lluita antiterrorista.

En una entrevista a la cadena de televisió ABC, qui va ser el cap de la diplomàcia en el primer mandat de Bush diu que el president va considerar que comptava amb prou autoritat legal per aprovar la intervenció de trucades i correus electrònics sense consultar amb la justícia, "de manera que ho va fer sense tenir una autorització dels tribunals o haver informat els tribunals després d'haver-ho fet".

Powell ha admès que ara el Congrés haurà de pronunciar-se per dir si pensen que el president va aplicar correctament la llei o no. L'exsecretari d'Estat també ha considerat que, "de totes maneres, no hauria estat difícil obtenir les autoritzacions".

Les declaracions de Powell arriben dies després que George Bush admetés que des del 2002 autoritzava l'espionatge, dins del país, de les comunicacions de ciutadans que fossin susceptibles de tenir vincles amb el terrorisme.

La revelació ha causat una autèntica polseguera als Estats Units, perquè posa en qüestió els límits de la política antiterrorista del govern enfront de les llibertats civils de les persones. Segons la premsa nord-americana, al Congrés ja s'especula amb la possibilitat d'encarregar una investigació àmplia sobre aquest afer d'espionatge sense ordre judicial prèvia. Un afer que podria haver afectat milers de persones en els últims 3 anys.

NOTÍCIES RELACIONADES