Postals de la nostàlgia des de Cadaqués

Postals de la nostàlgia des de Cadaqués

Postals de la nostàlgia des de Cadaqués

Janquim
"Tuitaires", per Janquim

"Tuitaires", per Janquim

Es veu que Josep Pla

El sol es presenta a l'hora que toca al mateix lloc de sempre: "Bon dia #Cadaques!". Comença així un altre dia a Catalunya: "Buenos días Followers!!! El sol sale a las 7:35h en Cadaqués y se pondrá a las 18:46h en La Sènia".

La població més oriental del país ja té la reputació guanyada a cops de lletra i pinzell. Es veu que Josep Pla hauria escrit una vegada que "hi ha qui considera que Cadaqués és un dels llocs més bonics del Mediterrani, però per discreció i timidesa s'absté de manifestar-ho". "Altres", hi hauria afegit, "empetitint el Mediterrani, proclamen, a tots quatre vents, que Cadaqués és el poble més bonic del món. Així, per exemple: Salvador Dalí".

El mateix Pla hauria assenyalat, en una altra ocasió: "En el clos d'una cultura, hi ha una missió obscura però indispensable: continuar". Per això, l'ajust contemporani de la mirada troba en el Twitter el mirall on reflectir-hi el nom de Cadaqués. "Continuar", avui, consisteix a detectar quin és el Cadaqués que els missatges breus d'aquest canal retraten.

D'aquesta manera, aprenem que a la vila hi ha cellers i encara vinyes, gastrònoms i bona gent per entaular-se.

Naturalment, Cadaqués destaca pels artistes i el Casino i els tuits ens recorden que una orquestra du el seu nom: "La deliciosa música de cambra de Montsalvatge interpretada pels Solistes de l'OdC". El Festival va deixar l'últim tuit el 8 d'agost i amb el bon temps potser torni a piular.

Notícies recents fan sospitar que les foques no podran jugar amb una pilota si un circ s'atura més enllà del Pení però a canvi mantenen sense prohibicions, i per fortuna, les Patacades i el carnaval. Ja estan segurs que a les foques no els agrada jugar amb pilotes?

"It's worth mentioning that mágico lugar"

El turisme se sotmet al poder del bigoti dalinià i l'imant de la seva casa atrau els visitants: "When mentioning 'Cadaques', it's worth mentioning that Salvadore Dali had a home there". L'entusiasme s'expressa sense dissimulacions: "Pues Cadaqués y la casa de Dalí en Portlligat son una maravilla! Mágico lugar!".

Aquest "Beautifully Strange Place" no és prou per als incrèduls, els que no estan disposats a creure en res que no puguin apuntar amb els ulls oberts. Un missatge en documenta l'existència: "Hoy han dicho en la radio que el Sol saldrá por Cadaqués y se pondrá en La Senia. Me pregunto qué hará el resto del mundo a oscuras."

A veure: el món, el món que comença quan el sol arriba a Cadaqués, ja no està mai més a les fosques. Perquè viurà per sempre amb la llum infinita de la nostàlgia.

Vet aquí l'explicació més raonable, la més racional, segurament l'única. La causa d'aquest sentiment esberladís com el gebre i pesant com la boira no pot ser cap altra que el record d'una estada a Cadaqués, n'hi ha prou amb una vegada per quedar-ne amarat per sempre més.

Per això no hi ha foscor, ni tan sols a l'oest de la Sènia ni al nord ni al sud dels altres confins, sinó els records que guspiregen com postals enceses que els tuitaires adrecen sense pudor a tot el món i que, per "continuar", només per "continuar", l'autor selecciona i copia com una mostra suficient que confirma la suposició: la missió obscura però indispensable de Cadaqués és irradiar una gran nostàlgia que ja no t'abandona fins que un dia hi tornes i ho expliques als altres, ni que sigui amb un tuit.

Mostra provisional

(Nostàlgia) Cadaqués... te quiero!

El mar de cadaqués...

Bona tarda des de Cadaqués...

Tarda de solet a cadaqués!!


Cadaques, fin février 18 à l ombre, oublié l'hiver

Nascut entre Blanes i Cadaqués...

Cadaqués.

Cadaqués, any 1944...

Cadaqués en negatiu...