Portugal abandona el pla de rescats que ha costat, en global, 463.000 milions d'euros a Europa

Portugal surt avui oficialment del programa de rescat europeu. Han passat tres anys des que va rebre la injecció de 78.000 milions d'euros i va començar a aplicar un rigorós pla de d'austeritat. Ara, l'economia portuguesa continuarà sola, però mantenint els ajustos.

La factura total dels rescats

A més de Portugal, Irlanda i Espanya han deixat enrere uns durs rescats en la seva economia o en la seva banca. Juntament amb Xipre i Grècia han generat una factura de 463.000 milions. Això representa gairebé la meitat del PIB espanyol.

La intervenció de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional en aquests països surt de moment deu vegades més cara que els jocs olímpics més cars de la història: els de Sotxi. Rússia s'hi va gastar 40.000 milions d'euros.

Irlanda ja va sortir el desembre passat del rescat amb una factura de 85.000 milions d'euros.

Espanya va abandonar el gener l'assistència al seu sector financer amb dificultats després de rebre 41.300 milions dels 100.000 que tenia a la seva disposició per part de l'eurozona.

Xipre s'ha beneficiat fins ara de 4.750 milions d'euros de rescat dels 10.000 milions previstos fins al març del 2016.

Grècia, la més rescatada

El rescat de Grècia suposa el gruix de la factura i encara està en suspens com acabarà el programa que expira a finals d'any en el cas de l'eurozona i el primer trimestre del 2016 si parlem de l'FMI. El primer paquet d'ajuda a Grècia va ser de 110.000 milions d'euros dels quals en quedaven 34.400 quan es va fusionar amb el segon rescat de 130.000 milions, sumant 164.400 fins a finals d'any. L'FMI donarà, a més, 8.200 milions. per la qual cosa el total pujarà a 172.600 milions.

Després dels rescats, el mecanisme europeu d'estabilitat disposa actualment de 450.000 milions d'euros.

Els països rescatats també rescaten

Els 41.300 milions d'euros que ha necessitat Espanya durant els 18 mesos que ha durat el programa per sanejar el sistema financer per si mateix suposa el 4% del PIB espanyol. Però aquesta xifra adquireix una altra connotació quan es té en compte que equival aproximadament al que l'estat ha aportat als rescats dels seus socis. Per tant els rescats també han tingut uns costos indirectes i col·laterals.

A Brussel·les, però, hi ha la convicció que el cost dels rescats és un mal menor. Alguns especialistes opinen que, si no s'hagués actuat, hauríem entrat en la pitjor depressió des de la Primera Guerra Mundial.