Polèmica per la norma que obliga empreses i directius a informar de les operacions familiars

El govern central vol incrementar la transparència en les operacions empresarials. Aquest objectiu ha donat lloc a una norma, que entra en vigor aquest juliol, que obliga a donar comptes de les operacions que grans empreses o accionistes facin amb familiars o altra gent pròxima. La normativa ja ha aixecat polèmica perquè obligarà grans accionistes, consellers i directius a informar de les seves relacions personals i familiars.
Polèmica per la norma que obliga empreses i directius a informar de les operacions familiars
Madrid

Polèmica per la norma que obliga empreses i directius a informar de les operacions familiars

El govern central vol incrementar la transparència en les operacions empresarials. Aquest objectiu ha donat lloc a una norma, que entra en vigor aquest juliol, que obliga a donar comptes de les operacions que grans empreses o accionistes facin amb familiars o altra gent pròxima. La normativa ja ha aixecat polèmica perquè obligarà grans accionistes, consellers i directius a informar de les seves relacions personals i familiars.
Qualsevol companyia que cotitzi a borsa, quan presenti els seus comptes, haurà d'incloure les operacions que l'empresa realitzi amb gent propera als seus màxims responsables, començant per les seves parelles. La Comissió Nacional del Mercat de Valors serà l'encarregada d'aplicar a partir d'aquest juliol la nova normativa per controlar les relacions entre familiars i empresa.

Tot i que només s'haurà d'informar d'aquelles operacions que surtin de la norma, la nova llei ja ha aixecat polèmica. Els que la critiquen posen en dubte les seves possibles aplicacions i es pregunten com s'ho farà el govern per controlar aquestes relacions personals i familiars dels directius i accionistes.

Aquesta llei va destinada a evitar casos com el de l'escàndol de Parmalat a Itàlia que va acabar esquitxant el fill i la filla de Calisto Tanzi, fundador de l'empresa. Tanzi encara ha de ser jutjat per gestionar malament l'empresa i provocar-ne la fallida, valorada en 20.000 milions d'euros. El cas de Parmalat és un exemple extrem de com la barreja d'interessos pot enfonsar una empresa, i una mena d'escàndol financer que ha estès per tot Europa la necessitat de tenir un major control dels directius.

Paral·lelament, el govern també estudia obligar les grans empreses a publicar el sou de cada directiu; fins ara, només han d'informar de la xifra global de diners que es destinen a salaris, sense individualitzar. Els grans bancs, però, ja publiquen els honoraris dels seus executius: el conseller delegat del grup Santander, Alfredo Sáenz, va cobrar el 2004 més de 6 milions d'euros, mentre que el president, Emilio Botín, va cobrar 2,7 milions. El president del BBVA, Francisco González, més de 3 milions i mig.

NOTÍCIES RELACIONADES