Pocs problemes a l'aeroport del Prat tot i les baixes dels controladors i els avisos d'Aena
Pocs retards a l'aeroport del Prat tot i el conflicte d'Aena amb els controladors aeris. L'ens aeroportuari preveia un cap de setmana complicat als aeroports catalans per l'absentisme dels controladors, però la incidència ha estat menor del que s'esperava. Aquest diumenge un terç de la plantilla de l'aeroport del Prat està de baixa. Aena denuncia que els treballadors agafen aquestes baixes com a mesura de pressió per al conveni col·lectiu, però els controladors ho neguen i culpen la companyia d'horaris i torns abusius per estalviar diners. El conflicte laboral s'ha enquistat i s'allarga des de principis d'any. Empresa i treballadors negocien un nou conveni col·lectiu i no es posen d'acord.
Aena havia alertat que el trànsit aeri en tot el Mediterrani durant aquest cap de setmana podria ser complicat per l'absentisme dels controladors del Prat. Vint-i-vuit controladors dels 61 convocats per al torn, un terç de la plantilla, estaven de baixa aquest diumenge. Tot i això, a l'aeroport del Prat hi ha hagut poques incidències, només algun retard d'entre trenta minuts i fins a dues hores. Però no hi ha hagut cap cancel·lació ni cues més llargues de l'habitual per a aquestes dates. Els caps de setmana de juliol són dels més concorreguts ja que és quan molta gent comença les vacances.
L'aeroport més afectat ha estat el d'Alacant, que ha vist com 21 vols patien una demora de 99 minuts de mitjana.
Dijous sí que es van notar les baixes de controladors. Van faltar a la feina vuit treballadors i uns 400 vols van viure retards d'uns quaranta minuts de mitjana. Divendres l'aeroport de Girona va estar tancat durant una hora i mitja –de dos quarts de vuit a les nou del vespre- perquè tres dels quatre controladors del torn de tarda estaven de baixa mèdica. El tancament va afectar vuit vols.
Segons Aena, l'absentisme laboral del centre de control de Barcelona podien afectar tots els aeroports de l'est de la Península i les Balears. Per mirar de pal·liar aquest inconvenient, Aena va establir serveis obligatoris en un total de set controladors aeris que han ajudat a suavitzar la incidència de l'absentisme.
Un conflicte enquistat
L'estira-i-arronsa entre Aena i els controladors fa mesos que dura. La situació laboral d'aquest tipus de treballadors va obligar el govern espanyol a intervenir-hi a principis d'any. El 5 de febrer del 2010, l'executiu aprovava un decret llei que regulava la prestació de serveis del trànsit aeri. Traduït, aquesta normativa establia el nombre d'hores que havien de fer els controladors, en fixava el sou i en retardava la jubilació.
Fins llavors, els controladors cobraven uns 170.000 euros de mitjana, que podien arribar als 300.000 gràcies a les hores extres. El seu conveni establia 1.200 hores anuals i podien passar a "inactius" als 52 anys cobrant el sou íntegre. A partir del decret, treballen 1.750 hores i la jubilació està marcada als 57 anys.
El 14 d'abril, el Parlament espanyol aprovava una llei que refermava el decret. La Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA) va arribar a denunciar la legislació davant l'Audiència Nacional perquè limitava la llibertat sindical i la negociació col·lectiva. Els tribunals no els van donar la raó i el sindicat ha recorregut a la inspecció de treball, a l'Organització Internacional de l'Aviació Civil i a l'Eurocontrol. Ara negocien el nou conveni col·lectiu després que l'anterior caduqués el 31 de març.
En aquest marc, Aena denuncia que les baixes dels treballadors són mesures de pressió per mantenir les seves condicions laborals. L'ens ha assegurat que el serveis d'inspecció de la Seguretat Social estan investigant cadascuna d'aquestes baixes. La USCA nega totes aquestes acusacions i reitera que hi ha una "relació directa" entre les baixes produïdes i les condicions en què s'està prestant el servei, com ara jornades mensuals de 30 dies de feina i torns abusius. Aena reitera que les baixes no poden atribuir-se a un empitjorament de les condicions laborals perquè aquest any treballaran menys hores que l'any passat. Afegeix que es respecten els temps de descans establerts a la llei.
L'aeroport més afectat ha estat el d'Alacant, que ha vist com 21 vols patien una demora de 99 minuts de mitjana.
Dijous sí que es van notar les baixes de controladors. Van faltar a la feina vuit treballadors i uns 400 vols van viure retards d'uns quaranta minuts de mitjana. Divendres l'aeroport de Girona va estar tancat durant una hora i mitja –de dos quarts de vuit a les nou del vespre- perquè tres dels quatre controladors del torn de tarda estaven de baixa mèdica. El tancament va afectar vuit vols.
Segons Aena, l'absentisme laboral del centre de control de Barcelona podien afectar tots els aeroports de l'est de la Península i les Balears. Per mirar de pal·liar aquest inconvenient, Aena va establir serveis obligatoris en un total de set controladors aeris que han ajudat a suavitzar la incidència de l'absentisme.
Un conflicte enquistat
L'estira-i-arronsa entre Aena i els controladors fa mesos que dura. La situació laboral d'aquest tipus de treballadors va obligar el govern espanyol a intervenir-hi a principis d'any. El 5 de febrer del 2010, l'executiu aprovava un decret llei que regulava la prestació de serveis del trànsit aeri. Traduït, aquesta normativa establia el nombre d'hores que havien de fer els controladors, en fixava el sou i en retardava la jubilació.
Fins llavors, els controladors cobraven uns 170.000 euros de mitjana, que podien arribar als 300.000 gràcies a les hores extres. El seu conveni establia 1.200 hores anuals i podien passar a "inactius" als 52 anys cobrant el sou íntegre. A partir del decret, treballen 1.750 hores i la jubilació està marcada als 57 anys.
El 14 d'abril, el Parlament espanyol aprovava una llei que refermava el decret. La Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA) va arribar a denunciar la legislació davant l'Audiència Nacional perquè limitava la llibertat sindical i la negociació col·lectiva. Els tribunals no els van donar la raó i el sindicat ha recorregut a la inspecció de treball, a l'Organització Internacional de l'Aviació Civil i a l'Eurocontrol. Ara negocien el nou conveni col·lectiu després que l'anterior caduqués el 31 de març.
En aquest marc, Aena denuncia que les baixes dels treballadors són mesures de pressió per mantenir les seves condicions laborals. L'ens ha assegurat que el serveis d'inspecció de la Seguretat Social estan investigant cadascuna d'aquestes baixes. La USCA nega totes aquestes acusacions i reitera que hi ha una "relació directa" entre les baixes produïdes i les condicions en què s'està prestant el servei, com ara jornades mensuals de 30 dies de feina i torns abusius. Aena reitera que les baixes no poden atribuir-se a un empitjorament de les condicions laborals perquè aquest any treballaran menys hores que l'any passat. Afegeix que es respecten els temps de descans establerts a la llei.
