Plastificats: "Ens acabarem menjant els nostres residus"

Els científics asseguren que els plàstics estan a la cadena tròfica i estem permanentment contaminats pels plàstics

RedaccióActualitzat

Es calcula que al Mediterrani hi ha surant al voltant de 2.000 tones de partícules de plàstic. Hi ha molts estudis que demostren que els plàstics són a la cadena tròfica i són perjudicials per a la nostra salut.

Una part dels plàstics es reciclen, però encara n'hi ha molts que van a parar als abocadors o a les incineradores. Hi ha diverses veus que reclamen el sistema de retorn d'envasos. "30 minuts" aborda aquesta problemàtica amb el reportatge "Plastificats".

Vivim a l'era del plàstic.

Sense aquest material, el nostre entorn difícilment seria imaginable. La Unió Europea ha prohibit els plàstics d'un sol ús (plats, gots i coberts de plàstic) a partir del 2021.  

La Comissió de Medi Ambient del Congrés dels Diputats va aprovar a l'abril que es prohibeixin els plats, gots i coberts de plàstic d'un sol ús a partir de l'1 de gener del 2020. També van prohibir les bosses de plàstic gratuïtes i reduir l'ús de les safates de poliestirè.

Només cal visitar un supermercat per detectar desenes de productes plastificats innecessàriament.

 

Com podem ser més eficients?

Un gran problema del plàstic és que es degrada molt lentament. Una ampolla es calcula que triga més de 400 anys a descompondre's. Entitats ecologistes aposten per la reutilització i reduir-ne l'ús.

Plàstic recollit per una família en un mes

Notícia relacionada: Com puc reduir la contaminació per plàstics?

 

Rosa Garcia, directora de la Fundació Prevenció Residus i Consum, assegura que si no fem res, "ens acabarem menjant els nostres residus":

"Necessitem apostar per mesures de reutilització, de reducció de residus, de sobreenvasat del plàstic, poder facilitar la venda a granel, poder retornar els envasos als establiments... reduir la càrrega tòxica dels nostres residus."

Funciona el reciclatge?

Fa 21 anys que es va implantar a Catalunya el primer contenidor groc. La campanya "Envàs on Vas" tenia com a objectiu conscienciar l'ús del contenidor groc per als envasos.

 

 

Des d'Ecoembes, l'empresa que gestiona els envasos en nom de les marques de begudes, d'alimentació i de les grans superfícies, afirma que les taxes de recollida són bones.

 

Però, només cal visitar un abocador per veure plàstics pertot arreu. Els plàstics de l'abocador no es reutilitzen ni reciclen.

 

Grups ecologistes i empreses del sector del reciclatge fa anys que demanen un sistema que fomenti la devolució i la reutilització dels envasos, a canvi d'un dipòsit.

Notícia relacionada: Un bitllet d'autobús a canvi d'ampolles de plàstic, a Indonèsia

 

Miquel Roset, director de Retorna assegura que cal frenar d'alguna manera el consum de plàstic i creu que la millor manera seria el retorn a canvi de diners:

"Cada dia a Catalunya es recullen 5,5 milions d'envasos i llaunes"

Seria la manera de fer reciclar els qui no ho fan. La proposta xoca, però, frontalment amb els envasadors, que consideren suficient el sistema actual.

Reciclar a l'Àsia

Sovint els plàstics d'aquí marxen a l'estranger. Les empreses recicladores de l'Àsia competeixen en preus amb les d'aquí. Tenen menys costots i compren els plàstics més cars.

Christian Dios, director de Realplast, diu que una solució seria obligar el fabricant a tenir una traçabilitat del producte i que els seus residus acabessin en una recicladora europea.

 

A l'Àsia no tenen les mateixes exigències ni controls mediambientals. Els abocadors estan al costat de les vivendes i dels rius i tot va a parar al mar sense cap tipus de depuració d'aigües.

Impacte al mar

L'oceà Pacífic és un dels que té la contaminació més alta del planeta. Al Mediterrani hi ha partícules de plàstic pertot arreu. Aquestes micropartícules no es descomponen, al contrari, continuen el camí de la cadena tròfica i els ingereixen els animals marins que després mengem nosaltres.

Notícia relacionada: Els residus plàstics al Pacífic formen una illa com França, Alemanya i Espanya juntes

 

Per al Mediterrani, les conseqüències es tradueixen en forma de petites partícules, invisibles a simple vista, que suren a l'aigua. Segons els científics, entre 1.000 i 3.000 tones de plàstic.

A la costa de Barcelona, els pescadors ja no hi feinegen perquè se'ls omplen les xarxes de plàstics i tovalloletes. Només en un any, 2015-2016, els pescadors van recollir 2.700 kg de residus de la costa de Barcelona  i uns 12.000 objectes, dels quals un 80% eren de plàstic ( sobretot bosses i envasos).

 

La major part hi ha arribat des de terra, transportada per rius i rieres.

Preocupació científica

La meitat de les gambes que es pesquen davant de Barcelona tenen fibres de plàstic a l'estómac. la directora del Grup de Salut en Animals Aquàtics de la UAB, Maite Carrassón, assegura que "s'estan incrementant els microplàstics al medi":

" Si continua, això podria tenir un impacte en la salut dels animals".

Notícia relacionda: L'any 2050 hi haurà més plàstics que peixos als oceans

 

L'epidemiòleg Miquel Porta assegura que això també te conseqüències per a la salut de les persones:

"Tot el que hi ha al medi ho trobem a l'interior de les persones. I, de plàstics, en trobem al cos de tothom, a la sang i a l'orina. Estem contaminats permanentment pels plàstics. Que no ens sorprengui si la gent té malalties inesperades."

Campanyes de conscienciació a la xarxa

Fa uns dies, Nathional Geographic ha engegat una campanya a les xarxes socials amb l'etqiueta #YoElijoPlaneta i moltes cares conegudes s'hi han sumat per conscienciar del mal que fa el plàstic a la Terra.

 

Greenpeace també ha llançat una campanya per recollir signatures contra els plàstics d'un sol ús i per demanar als productors que deixin d'envasar els aliments amb plàstic.

ARXIVAT A:
EcologiaMedi ambient
compartir a Whatsapp
Següent
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut