Pèrdua de terres agràries i escassetat d'aigua, grans reptes del menjar del futur

L'informe "Mengem futur" recomana mantenir la capacitat productiva, avançar cap a mètodes més sostenibles i impulsar les dietes més saludables
Pèrdua de terres agràries i escassetat d'aigua, grans reptes del menjar del futur

Pèrdua de terres agràries i escassetat d'aigua, grans reptes del menjar del futur

L'informe "Mengem futur" recomana mantenir la capacitat productiva, avançar cap a mètodes més sostenibles i impulsar les dietes més saludables
Xavier Duran Actualitzat
Tractor en una plantació de vinya

Tractor en una plantació de vinya

L'any 2050, la població mundial s'haurà incrementat en un 32 % respecte de l'any 2015 i superarà els 9.800 milions d'habitants. Això incrementarà progressivament la demanda global d'aliments, que aquell any pot ser del 60% respecte a l'actualitat.

Catalunya no estarà al marge dels canvis que es produeixin en el mercat mundial d'aliments ni de la pressió interna sobre els recursos. Per analitzar els principals reptes que això planteja i fer recomanacions per afrontar-los, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) ha fet públic l'informe "Mengem futur". S'ha presentat aquests dimarts, en el marc del Dia Mundial de l'Alimentació.

L'informe té com objectiu plantejar propostes per a garantir que la població de Catalunya, a mitjà i llarg termini, tingui accés físic i econòmic a una alimentació suficient, innòcua i nutritiva.

"Mengem futur" analitza d'una banda la producció d'aliments i, de l'altra, el consum. D'entrada, es pregunta si Catalunya es podria autoabastir, tot i que reconeix que no hi ha prou dades per fer-ne una bona estimació. Però destaca la necessitat d'una gestió adequada per mantenir uns recursos productius de gran importància estratègica.

En aquest sentit, destaca que hi ha una pèrdua gradual i significativa de terres agràries. Hi afegeix que s'incrementa la mida de les explotacions, que, a més, es concentren. Finalment, destaca l'envelliment del sector agroramader per manca de relleu generacional.

Un dels problemes és "la competència pel sòl agrari amb activitats econòmiques més lucratives a curt termini". Però també la pèrdua de biodiversitat, la sobreexplotació dels estocs pesquers i una producció ramadera cada vegada més deslligada de la terra. Un altre dels problemes fonamentals serà l'escassesa d'aigua, un problema que s'agreujarà amb el canvi climàtic.

Menys ovelles, més porcs

L'informe també destaca la gran disminució de la cria d'animals remugants. Considera molt rellevant que la cabanya ramadera d'oví s'hagi reduït a la meitat des del 2000 i ara superi de poc el mig milió de caps.

En canvi, s'ha incrementat molt la producció d'animals monogàstrics, tant de gallines i pollastres com, sobretot, de porcs, que ja són més de 7,5 milions.

El cas dels porcs té una particularitat. Com els altres animals monogàstrics s'alimenten bàsicament amb cereals i oleaginoses, els principals productes no transformats que s'importen. Al mateix temps, es calcula que la meitat de la carn de porc que es produeix a Catalunya es destina a la venda a l'exterior. Així, Catalunya importa la major part del producte amb què alimenta uns animals que després exporta.

Consum més saludable

Pel que fa al consum, explica que en el darrer mig segle els hàbits alimentaris han canviat i els ciutadans de Catalunya consumeixen més productes d'origen animal, olis vegetals i sucres. Això, juntament amb el sedentarisme, porta al sobrepès i l'obesitat.

Per això, considera la necessitat de canvis que facin tornar a la cultura culinària i el patrimoni gastronòmic català, "basats en la dieta mediterrània, i la conciliació laboral i familiar perquè les famílies puguin fer almenys un àpat en família". Això, afirmen, contribueix "a adoptar uns hàbits alimentaris més saludables, amb dietes on abundin verdures, hortalisses, llegums i fruites".

També demana instruments fiscals que penalitzin els aliments menys saludables i una bona formació i informació al consumidor.

Una altra demanda és disminuir el malbaratament alimentari. Explica que, a escala mundial, una tercera part de l'aliment que es produeix es malbarata. A Catalunya, l'any 2010 es van llençar un total de 262.471 tones d'aliments entre les llars, la restauració i el comerç al detall. Amb aquesta quantitat s'alimentaria tot Catalunya durant 25,5 dies o més de 500.000 persones durant un any.

Pel que fa a l'accés als aliments, considera que a Catalunya no hi ha un problema estructural de desnutrició, però "sí que hi ha famílies que tenen dificultats per a accedir a una alimentació sana, nutritiva i suficient". Les causes són sobretot, però no només, econòmiques.

Recomanacions estratègiques

L'informe acaba amb un conjunt de vuit recomanacions estratègiques adreçades al conjunt del govern de Catalunya. Entre aquestes hi ha: mantenir la capacitat productiva del sistema alimentari, avançar cap a mètodes de producció més sostenibles i "impulsar les dietes més saludables d'acord amb la tradició de la dieta mediterrània del nostre país".

També demana "vetllar perquè tothom pugui accedir a una alimentació en quantitat i qualitat suficient". Per això, diu, cal "promoure l'ocupació estable en un mercat de treball amb salaris dignes i mesures de prestació social (pensions, prestacions d'atur, etc.) que permetin la reducció de la pobresa".

I acaba ressaltant la importància de la investigació: "La recerca i la innovació han de ser els agents tractors per a afrontar els reptes de manera exitosa". En aquest sentit, destaca el fet que "Catalunya compta amb centres de recerca i universitats de primer ordre en matèria agroalimentària".

TEMES:
Ciència Ecologia Medi ambient Alimentació Salut