Per què protesten els egipcis

La divisió entre partidaris i detractors del president Mohamed Mursi, té com a teló de fons el malestar dels egipcis. Des de l'inici de la revolta el 2011 i la caiguda de Mubarak, l'atur ha pujat i també el nivell de preus. El turisme, una de les principals fonts d'ingressos, tampoc no es recupera. Tot això en un estat on la meitat de la població viu en el llindar de la pobresa amb un euro i mig al dia.
Per què protesten els egipcis

Per què protesten els egipcis

La divisió entre partidaris i detractors del president Mohamed Mursi, té com a teló de fons el malestar dels egipcis. Des de l'inici de la revolta el 2011 i la caiguda de Mubarak, l'atur ha pujat i també el nivell de preus. El turisme, una de les principals fonts d'ingressos, tampoc no es recupera. Tot això en un estat on la meitat de la població viu en el llindar de la pobresa amb un euro i mig al dia.
Carla Pedret
La plaça Tahrir ha tornat a concentrar les protestes. (Foto: EFE)

La plaça Tahrir ha tornat a concentrar les protestes. (Foto: EFE)

L'aixecament que van protagonitzar els egipcis el 2011, dins de l'anomenada primavera àrab, va portar a l'enderrocament del dictador Hosni Mubarak i el seu enjudiciament per la mort de manifestants durant els dies de revolta. L'islamista Mohamed Mursi va ser el seu successor, convertint-se en el primer president d'Egipte escollit democràticament. Va vèncer en segona ronda i per molt poc Ahmed Shafiq, l'exprimer ministre de Mubarak.

Un any després de la seva investidura, el seu projecte de govern fa aigües. La divisió del país s'evidencia en els enfrontaments entre els seus partidaris i detractors. Les protestes no són només polítiques i mostren el malestar dels egipcis davant la inseguretat i la pobresa. L'atur ha pujat fins el 13% i el juvenil fins el 25%. Més de 40 milions d'egipcis, la meitat de la població, viuen en el llindar de la pobresa amb un euro i mig al dia i depenen dels subsidis del govern. En l'últim any la lliura egípcia s'ha devaluat, fet que ha generat preocupació per la inflació, que al 2012 era d'un 8,5%.

Des de l'inici de les revoltes i la marxa de Mubarak, el turisme, un dels motors d'Egipte, no s'ha refet i tampoc la inversió estrangera. A més, el país compra a fora més del que ven i això, en la seva situació, li surt molt car. Els sectors laics acusen Mursi precisament de no aplicar mesures per reactivar l'economia i d'incomplir els objectius de la revolució per islamitzar l'estat i acaparar el poder. La població sembla que no està disposada a esperar

El president que es va erigir com el de tots els egipcis ara, un any després de ser escollit, té a una part important dels seus ciutadans en contra.