Per què Montoro ha aparcat el seu impost al sucre? La resposta la té la remolatxa

Els pressupostos generals no inclouen, finalment, l'impost a les begudes ensucrades que havia anunciat Montoro. Al darrere hi ha un sector en peu de guerra i una guerra, també, entre ministres
Per què Montoro ha aparcat el seu impost al sucre? La resposta la té la remolatxa
Madrid

Per què Montoro ha aparcat el seu impost al sucre? La resposta la té la remolatxa

Els pressupostos generals no inclouen, finalment, l'impost a les begudes ensucrades que havia anunciat Montoro. Al darrere hi ha un sector en peu de guerra i una guerra, també, entre ministres
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Va ser el desembre passat, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que el titular d'Hisenda anunciava la seva intenció d'impulsar un impost a les begudes ensucrades; un impost que podia col·lidir frontalment amb el català. Cinc mesos després, el de la Generalitat és una realitat des de dilluns, mentre que el del govern espanyol està en un calaix. Al darrere hi ha ni més ni menys que la remolatxa.

Sabies que bona part del sucre que consumim prové del cultiu de la remolatxa sucrera?



A Espanya es consumeixen 1,3 milions de tones de sucre a l'any i la major part prové de la importació. El motiu és que les actuals quotes europees no permeten que la producció autòctona superi el mig milió, aproximadament.

 



Però d'aquest mig milió que es produeix a l'Estat, el gruix prové de Castella i Lleó, i especialment d'una empresa: Azucarera. Tones de remolatxa sucrera que, només en aquesta comunitat autònoma, donen feina a gairebé 10.000 persones, entre agricultors i treballadors de les fàbriques on es processa. Ha estat la pressió d'aquest sector la que ha aturat els plans del ministre d'Hisenda.


La història de la manipulació que ha amagat els perills del sucre

Un sector en peu de guerra i una guerra, també, entre ministres

Montoro, però, no ha topat només amb els productors de la remolatxa. També ho ha fet amb el seu propi partit a Castella i Lleó. I encara més: amb un dels companys amb qui s'asseu a la taula del Consell de Ministres de cada divendres.

I és que aquest "lobby" ha comptat com a aliada amb la ministra d'Agricultura. Nascuda a Valladolid, Isabel García Tejerina sempre s'ha mostrat contrària a la implantació d'aquest impost i no ha amagat la seva satisfacció ara que, finalment, els pressupostos generals de l'Estat no el contemplen.

Estudis assenyalen que l'impost al sucre beneficia la salut i el sistema sanitari

Ha estat així com el sector que a priori havia de ser el més bel·ligerant contra l'impost a les begudes ensucrades, el de fabricants de refrescos, ha trobat en el sector remolatxer un aliat.

De fet, les multinacionals de les begudes refrescants ho pogut, gràcies als productors de remolatxa, centrar-se en una altra estratègia: la de fer bandera de la lluita contra l'excés de sucre, però sense impostos.


Però, està definitivament enterrat l'impost espanyol?

La resposta és que no: Montoro encara no ha dit l'última paraula. Tot i que en un document enviat a Brussel·les, havia anunciat l'aprovació de l'impost i al cap d'uns dies se'n va desdir, el cert és que el manté a la recambra per si es desvia el dèficit i necessita els 200 milions d'euros que preveia recaptar.

I per què, de retruc, la Generalitat rep els danys col·laterals?

Al mig de tot plegat hi trobem l'impost català; un impost que ha estat possible, en part, per un acord amb la CUP que va permetre a la Generalitat l'aprovació dels pressupostos.

La taxa catalana quedarà sense efecte si finalment s'aprova l'espanyol, però si es dona el cas, Montoro haurà de compensar la Generalitat amb 40 milions anuals.

Aquí és on arriben els danys col·laterals. Algunes fonts asseguren que la Generalitat comptava amb això, perquè ja preveia dificultats a l'hora de recaptar l'impost. No va ser per casualitat que en va ajornar l'entrada en vigor just després de saber-se que no s'implantaria a l'Estat.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS