Per què a Alemanya no és notícia la prohibició del referèndum de Baviera?

Els jutges del Tribunal Constitucional alemany s'asseuen en el començament d'una sessió (Reuters)

Els jutges del Tribunal Constitucional alemany s'asseuen en el començament d'una sessió (Reuters)

Baviera, o més ben dit, l'Estat lliure de Baviera –el nom oficial d'aquest estat federat alemany-, és la regió alemanya amb una personalitat històrica i política més diferenciada de la resta.

La divisió territorial d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial no sempre respon a una lògica històrica, social o cultural. Trobem "länder" (estats federats) sorgits de la fusió de dues regions com Schleswig-Holstein, Mecklenburg-Pomerània Occidental o Baden-Württemberg, ciutats-estat com Hamburg, Berlín i Bremen, o denominacions històriques repartides en diferents "länder" com Saxònia, Saxònia-Anhalt i la Baixa Saxònia.

El cas de Baviera, però, és especial. L'antic regne de Baviera va ser autònom fins que el 1871 es va annexionar a l'imperi alemany. Des d'aleshores, Baviera es va anar integrant a l'incipient estat-nació alemany que avui coneixem i que està recollit a la Constitució federal alemanya de 1949.

L'Estat lliure de Baviera d'avui és un dels länder més rics, industrialitzats i pròspers de la República Federal d'Alemanya i disposa d'un grau d'autonomia política superior a la mitjana alemanya. Els bavaresos se senten orgullosos de la seva regionalitat, però s'identifiquen plenament amb la nació alemanya.

L'estat-nació alemany és una realitat de la qual Baviera forma part integrada. Els trets diferencials de les regions alemanyes es redueixen a l'espai regional en el sentit més folklòric del terme. Un exemple d'això el trobem en el bavarès, un dialecte reduït a l'àmbit rural, pràcticament en desús a Munic, la capital del land.

S'identifica un bavarès no perquè parli en bavarès, sinó perquè parla alemany amb accent bavarès. L'altre exemple seria la imatge tòpica del bavarès vestit amb pantalons de cuir o l'Oktoberfest. Com si als catalans se'ns identifiqués exclusivament per vestir una barretina i celebrar la Patum de Berga.

Baviera, tot i ser l'estat federat amb una personalitat més diferenciada de la resta d'Alemanya, s'identifica amb l'estat-nació. L'hegemonia de la Unió Cristianosocial bavaresa (la CSU) governa el land d'ençà del 1946, amb l'única excepció del breu període socialdemòcrata sota el mandat de Wilhelm Hoegner entre el 1954 i el 1957.

Els posicionaments de la CSU són més regionalistes que nacionalistes i, per descomptat, més federalistes que independentistes. De fet, l'independentisme no forma part del seu programa electoral perquè la immensa majoria dels bavaresos se senten còmodes dins l'Alemanya federal.

L'any 2011, una enquesta de la Hans-Seidel-Stiftung (fundació pròxima a la CSU) va determinar que un de cada quatre bavaresos voldrien tenir un estat propi. La realitat, però, deixa ben clar que aquesta quarta part de l'electorat mai s'ha manifestat ni a les urnes ni al carrer.

El Partit de Baviera (Bayernpartei), partidari de la independència, no té cap representació institucional. Ni a nivell regional ni a nivell local. Va assolir el 2,1% dels vots a les últimes eleccions regionals. És una anècdota. Res més.

Per aquest motiu ni a Baviera ni tampoc a la resta d'Alemanya ha estat notícia que el Tribunal federal constitucional alemany rebutgés el recurs sobre la celebració d'un referèndum independentista presentat pel líder del partit, Florian Weber.

Baviera no és comparable ni políticament ni socialment amb Escòcia o amb Catalunya. Com tampoc és comparable Alemanya amb la Gran Bretanya o amb Espanya des d'un punt de vista constitucional.