Per primera vegada, tres persones juguen al Tetris comunicant-se per ones cerebrals

Per primera vegada, tres persones juguen al Tetris comunicant-se per ones cerebrals

Per primera vegada, tres persones juguen al Tetris comunicant-se per ones cerebrals

Xavier Duran Actualitzat
Les ones cerebrals es capten amb cascos com aquest (Chris Hope-Flickr)

Les ones cerebrals es capten amb cascos com aquest (Chris Hope-Flickr)

Situats en habitacions separades i sense cap contacte físic, visual ni auditiu entre ells, tres persones han jugat al Tetris. L'única connexió entre ells eren les ones cerebrals generades per cadascú i transmeses als altres. Així han jugat al tetris, un videojoc semblant a un trencaclosques.

D'aquesta manera, investigadors nord-americans han aconseguit per primera vegada que tres cervells humans es comuniquin a distància per prendre decisions. Un equip d'informàtics, psicòlegs i neurocientífics de la Universitat de Washington a Seattle i de la Carnegie Mellon University de Pittsburgh ha anunciat l'èxit de la prova, feta amb el sistema que han anomenat BrainNet.

La comunicació s'ha fet captant per electroencefalografia (EEG) les ones cerebrals de l'emissor. Aquestes eren enviades al receptor, que les captava amb un sistema no invasiu anomenat estimulació magnètica transcranial (TMS en anglès). En definitiva, el que han fet els investigadors és transmetre a distància els pensaments d'unes persones a unes altres.

Per als autors, experiències anteriors sobre connexió cervell-cervell s'havien fet amb interaccions mínimes. També afirmen que moltes vegades calia alguna manipulació física, com ara triar amb el cursor les preguntes que apareixen en un ordinador.

El 2015, el mateix grup havia aconseguit que dues persones connectades per l'activitat cerebral juguessin a "20 preguntes". Es tracta d'un joc en què un dels dos participants pot fer fins a vint preguntes que es responguin només amb un sí o un no per endevinar en quin objecte està pensant l'altre jugador. En aquest cas, els dos jugadors estaven separats una milla -1.609 metres. La recerca es va publicar a la revista PLOS One.

El 2014, un equip d'investigadors catalans i francesos va aconseguir que dues persones separades set mil quilòmetres es transmetessin "telepàticament" una paraula pensada, combinant també EEG i TMS. L'estudi es va publicar a la revista PLOS One.

Identificar l'emissor mes fiable

L'avenç aconseguit ara significa un gran pas endavant per diverses raons. D'una banda, perquè la connexió es fa, per primer cop, amb més de dues persones. D'altra banda, perquè el receptor havia de distingir, de les dues ordres que li arribaven, quina era més fiable.

Els investigadors van formar cinc grups de tres persones que tenien entre 18 i 35 anys. En cada un dels grups, els tres participants estaven en habitacions diferents d'un mateix edifici de la Universitat de Washington. L'única forma de comunicar-se entre ells era l'interfaç cervell-cervell.

L'objectiu era fer partides de tetris, en què una peça que apareixia a la pantalla de l'ordinador s'havia de girar 180 graus o s'havia de mantenir en posició perquè encaixés en la part inferior, com en un trencaclosques. Dues persones eren emissors i veien tota la pantalla. Ells decidien si la peça s'havia de girar o no.

 


Joc de tetris (Pixabay)

 

Les ones captades per l'EEG es transmetien a la tercera persona, el receptor. Les rebia en forma de flaixos de llum anomenats fosfens. El receptor havia de triar una de les dues opcions i, només amb el pensament, mantenir la peça o girar-la. No podia veure la part de baix de la pantalla per saber si la peça encaixava o no. El sistema estava organitzat de manera que aquest receptor pogués esbrinar, a mesura que rebia ordres, quin dels dos emissors era més fiable.

Cap a xarxes socials de cervells

L'experiència tenia una complicació afegida. El receptor també enviava, via EEG, informació sobre la seva decisió a les altres dues persones. Així, aquestes coneixien la decisió del jugador i podien validar-la o no.

La mitjana d'encerts en els cinc grups va ser un més que notable 81,25%.

Aquesta complexa interacció és un pas, segons els autors, per crear interfaces cervell-cervell entre grups de persones que podrien col·laborar a distància i sense cap contacte per resoldre problemes. És el que anomenen "xarxa social de cervells connectats".

De moment, però, la recerca encara no ha estat sotmesa a publicació i validada per altres neurocientífics. Ara es pot trobar a la web arXiv.org.

TEMES:
Ciència Tecnologia