Per primera vegada les comarques de muntanya encapçalen el dinamisme econòmic

L'economia de les comarques catalanes va estar condicionada l'any passat per la forta caiguda de l'activitat en el sector agrícola i ramader, el bon comportament del sector serveis i l'augment de la producció energètica. Això es desprèn de l'Anuari de la Caixa Catalunya que, al costat d'algunes coses ja sabudes com que Girona i Tarragona són les àrees de més creixement, situa la Ribera d'Ebre com la comarca més dinàmica l'any 2001 seguida de les comarques de muntanya. Dins d'aquest panorama, algunes coses ja sabudes, com que Girona i Tarragona són les àrees de més creixement; però també sorpreses, com la revifada en algunes comarques del Pirineu.
Per primera vegada les comarques de muntanya encapçalen el dinamisme econòmic
Catalunya

Per primera vegada les comarques de muntanya encapçalen el dinamisme econòmic

L'economia de les comarques catalanes va estar condicionada l'any passat per la forta caiguda de l'activitat en el sector agrícola i ramader, el bon comportament del sector serveis i l'augment de la producció energètica. Això es desprèn de l'Anuari de la Caixa Catalunya que, al costat d'algunes coses ja sabudes com que Girona i Tarragona són les àrees de més creixement, situa la Ribera d'Ebre com la comarca més dinàmica l'any 2001 seguida de les comarques de muntanya. Dins d'aquest panorama, algunes coses ja sabudes, com que Girona i Tarragona són les àrees de més creixement; però també sorpreses, com la revifada en algunes comarques del Pirineu.
L'auge del turisme rural i la producció d'energia elèctrica han dut comarques de muntanya com el Pallars Sobirà o l'Alt Urgell, tradicionalment deprimides, a situar-se entre les demarcacions més dinàmiques de Catalunya. Una dada positiva, dins el context de desacceleració que pateixen sectors com l'agricultura o la indústria, i que ha condicionat l'evolució econòmica de gran part de les comarques catalanes. L'Anuari Econòmic Comarcal fet per Caixa Catalunya situa el creixement del producte interior brut a Catalunya l'any passat en el 2,5%. Una xifra inferior a la d'anys anteriors, on l'augment se situava entorn del 4%, i que fa preveure l'inici d'un cicle de creixements moderats. Fins a 17 comarques han crescut per sobre de la mitjana del 2,5%. A més de les comarques de muntanya, destaca el dinamisme de l'eix gironí, integrat, entre d'altres, per les comarques de la Costa Brava, i la zona del Camp de Tarragona, on la Ribera d'Ebre creix un 3,9%. Creixements més moderats hi ha hagut en zones amb forta presència industrial, com ara els dos Vallès, a més d'algunes comarques del centre i l'oest de Catalunya. La davallada del sector agrícola ha fet minvar el creixement de les comarques situades més al sud de Catalunya. Un augment per sota de la mitjana que també han experimentat la majoria de comarques del pla de Lleida. Només les Garrigues ha tingut un creixement negatiu. La mala temporada del sector oliverer ha dut aquesta comarca a tancar l'any passat amb un descens del PIB superior al 3,5%.