Pekka Himanen: "La por és el gran enemic de la creativitat"

El filòsof finès <a href="http://www.pekkahimanen.org/?view=opening&#8834;=shortbio&#9001;=en" Target="_alt">Pekka Himanen</a> és un dels pensadors més influents en l'àmbit de la Societat de la Informació. A l'any 2002 es va donar a conèixer amb el llibre: "L'ètica del hacker i l'esperit de l'era de la informació', recolzat per <a href="http://torvalds-family.blogspot.com/" Target="_alt">Linus Torvalds </a>-creador del sistema operatiu Linux- i el sociòleg <a href="http://www.manuelcastells.info/ca/index.htm" Target="_alt">Manuel Castells</a>. Himanen és investigador al Helsinki Institut of Information Technology i professor a vàries universitats del seu país. Fa uns dies va venir a Barcelona per inaugurar el <a href="http://www.masterenweb.com/" Target="_alt">Màster en web: comunicació, màrqueting i negoci</a> de la UAB i plantejar els reptes de la nova ètica hacker, en què l'intercanvi de coneixement i la passió han de substituir els valors tradicionals del capitalisme.
Pekka Himanen: "La por és el gran enemic de la creativitat"
Barcelona/Karma Peiró

Pekka Himanen: "La por és el gran enemic de la creativitat"

El filòsof finès Pekka Himanen és un dels pensadors més influents en l'àmbit de la Societat de la Informació. A l'any 2002 es va donar a conèixer amb el llibre: "L'ètica del hacker i l'esperit de l'era de la informació', recolzat per Linus Torvalds -creador del sistema operatiu Linux- i el sociòleg Manuel Castells. Himanen és investigador al Helsinki Institut of Information Technology i professor a vàries universitats del seu país. Fa uns dies va venir a Barcelona per inaugurar el Màster en web: comunicació, màrqueting i negoci de la UAB i plantejar els reptes de la nova ètica hacker, en què l'intercanvi de coneixement i la passió han de substituir els valors tradicionals del capitalisme.
Karma Peiró Actualitzat
Pekka Himanen promou l'ètica hacker

Pekka Himanen promou l'ètica hacker

P. El llibre que va escriure el 2002 ha estat traduït a 20 llengues. Però avui encara cal explicar la diferència entre un hacker i un cracker. Per què?
Si et sóc sincer, per mi no era tan important que se sapigués la diferència entre hackers bons i dolents. Ja m'he fet a la idea que la gent no parlarà de "criminals dels ordinadors o de la xarxa", sinó de hackers que han piratejat o que han delinquit. Aquesta batalla està perduda. Però el llibre volia deixar constància sobretot del moviment i de l'esperit o ètica que mou els hackers.

P. Què els mou?
L'ètica hacker és l'ètica o nova cultura de la creativitat en el treball. La passió, la llibertat o compartir coneixement formen part d'aquesta filosofia.

P. Així doncs, continua parlant del mateix que el 2002. El pas del temps no l'ha canviat?
(Riu) No, no m'ha canviat. Continuo explicant els principis bàsics, però ara estic més interessat a veure com s'expandeix aquesta ètica.

P. Només amb creativitat i passió no es va enlloc, necessitem una recompensa econòmica.

Bill Gates em va dir literalment després d'una xerrada que vaig titular "La llei de Linus: "Com pots dir-li a la gent que l'única motivació que han de tenir a la feina sigui la passió i la creativitat? Vols carregar-te l'incentiu del sistema capitalista?". No és la meva intenció, però en aquell moment potser el vaig provocar.

P. Cap on va l'ètica del hacker ara?
Fins ara ha estat molt centrada en el món del programari lliure, però els hackers podem contribuir a nous reptes tecnològics que són trascendentals en aquest segle. Per exemple, a la innovació relacionada amb el medi ambient o moviment eco-hacker. També podem contribuir a augmentar el benestar en aquesta societat 2.0 de l'era de la informació.

P. Vostè ara parla del poder de les xarxes socials. A què es refereix?
A l'enriquiment de la interacció, de la col·laboració entre persones. Si sents que pertanys a una comunitat on tots estan entusiasmats en el mateix objectiu, entre tots es reconeixen les feines, treus més rendiment del teu potencial. Aquesta és una de les màximes de Linus Torvalds. Aquest tipus d'activitat no et consumeix l'energia, sinó que la potencia. Els programadors, dissenyadors o enginyers experimenten sovint aquestes sensacions.

P. Em posa un exemple que identifiquem fàcilment?
Quan parlo del poder de les xarxes no em refereixo als missatges que es deixen als perfils individuals de milions de persones a Facebook, sinó a projectes com Wikipedia. Vaig conèixer el seu creador, Jimmy Wales, i realment segueix la mateixa passió que caracteritza l'ètica hacker. Per això ha tingut tant d'èxit.

P. Creu que fem un bon ús de la tecnologia?

La majoria de ciutadans, sí. Però naturalment també hi ha gent amb pensaments destructius. Per exemple, es fa servir molt la tecnologia per destruir el medi ambient. 

P. Des del 2002 hem evolucionat tecnològicament en la línia de la filosofia hacker. Ara tenim navegadors com Firefox, P2P University i molts projectes de Web Oberta....
Cert. Al llibre tenia un capítol dedicat a la Net Academy, que podríem semblar-se a la P2P University actual. A la Net Academy els estudiants creaven continguts perquè altres aprenguessin i entre tots corregeixen i arribessinn a noves conclusions. Sóc feliç perquè algunes de les idees que plantejava s'han fet realitat.

P. Creu que és un gran avenç o petit?
Ha passat encara molt poc temps, si ho compares amb la història de la humanitat. Potser els anys 90 ningú hauria pensat que veuriem com la tecnologia ens acompanya a la nostra vida tan ràpidament. Ara és una realitat. YouTube és una de les webs més visitades en tot el món, les televisions estan emeten per internet, etc. En un període molt curt de temps hem corregut molt. A mitjan anys 90 tot era teoria sobre com evolucionaria l'hipertext. Però ara és la pràctica pura, i aquesta arrosega algunes de les principals indústries del món: els diaris, la música, el cinema, la televisió, les editorials, etc. I els estan obligant a canviar la seva manera de produir a causa de l'existència d'internet.

P. No ho estan passant bé, precisament...
Exacte. I és la prova que la xarxa ja no serà mai més un lloc teòric, sinó molt real, on cal replantejar-se de quina manera actuem i produïm. I per això no cal tenir por. La por és el gran enemic de la creativitat.
 
P. Si seguim la filosofia hacker, quins canvis preveu a les nostres societats en els propers anys?
Crec que abans de pensar en canvis hem de preguntar-nos com estem treballant i produint. Cal donar més importància a la cultura del treball creatiu. I, d'altra banda, cal veure de quina manera l'eco-hackerisme i el moviment hacker poden ajudar la societat 2.0 actual.
 
P: I si no seguim l'ètica hacker...?
No contemplo aquesta opció (riu).

NOTÍCIES RELACIONADES