Paul Bradshaw: "Wikileaks és una lliçó per al periodisme"

Seguir el blog <a href="http://onlinejournalismblog.com/" Target="_alt">Online Journalism Blog</a> és tota una lliçó de periodisme a internet, d'aquell que canvia diàriament al ritme trepidant que avança la tecnologia. Noves eines permeten als periodistes accedir a més informació, presentar-la d'una altra manera i connectar amb gent gairebé en temps real. El periodista anglès Paul Bradshaw és considerat un dels bloguers més influents del Regne Unit, imparteix classes al Màster en Periodisme Online de la Universitat de Birmingham i va ser el creador de <a href="http://helpmeinvestigate.com/" Target="_alt">HelpMeInvestigate.com</a>, una plataforma de periodisme d'investigació basada en la informació rebuda dels ciutadans.
Paul Bradshaw: "Wikileaks és una lliçó per al periodisme"

Paul Bradshaw: "Wikileaks és una lliçó per al periodisme"

Seguir el blog Online Journalism Blog és tota una lliçó de periodisme a internet, d'aquell que canvia diàriament al ritme trepidant que avança la tecnologia. Noves eines permeten als periodistes accedir a més informació, presentar-la d'una altra manera i connectar amb gent gairebé en temps real. El periodista anglès Paul Bradshaw és considerat un dels bloguers més influents del Regne Unit, imparteix classes al Màster en Periodisme Online de la Universitat de Birmingham i va ser el creador de HelpMeInvestigate.com, una plataforma de periodisme d'investigació basada en la informació rebuda dels ciutadans.
Karma Peiró Actualitzat
"En els propers anys, els mitjans no canviaran gaire"

"En els propers anys, els mitjans no canviaran gaire"

Com veu el periodisme d'avui?
Crec que està en un període de consolidació. Hi ha hagut molts canvis en els darrers anys, l'arribada de noves eines socials de publicació com Twitter o YouTube, etc. Però s'ha d'investigar, prestar més atenció a com publicar la quantitat de dades i informacions que rebem avui, com fer-ho més localment però també globalment, saber què interessa a les audiències digitals, com aportar més infografia a la web...

Em parla només del periodisme d'internet. Com veu el periodisme tradicional (TV, ràdio i premsa)? O li sembla el mateix?
No. Crec que el vell periodisme està encara experimentant un període de canvis molt intensos. Alguns editors encara esperen que la publicitat els cobreixi les despeses que tenen en les redaccions però el vell model no tornarà. La majoria estan explorant nous models de negoci, com la publicitat en línia o fer pagar pels continguts.

Té algun exemple de mitjà tradicional que estigui adaptant-se bé als canvis tecnològics?
Crec que les revistes són les que millor s'està adaptant perquè sempre s'han diferenciat de la premsa tradicional. El principal problema dels mitjans tradicionals és el finançament. La publicitat, de la qual sempre han viscut, es troba en un procés de canvi. Quines propostes funcionen encara? Quines oportunitats té el mitjà d'explotar la publicitat en línia? Són decisions complexes.

Quin creu que ha de ser el rol del periodista en aquesta era digital?
El periodista del segle XXI té rols importantíssims. Diàriament rebem quantitats de dades però no tothom és capaç de discriminar-les ni de trobar-les. El periodista ha de dominar les eines de la xarxa, des d'agregadors RSS fins a xarxes socials o comunitats virtuals, que li permetin localitzar la informació que pot servir a la gent, que li aporti valor.

No tothom arriba fins aquí, per ara...
Ha de tenir, a més, el talent de connectar comunitats. És el que tradicionalment anomenàvem "tenir una bona agenda de contactes". El periodista ha de seguir la tecnologia i saber de quina manera està canviant l'educació, la salut, els governs, l'economia, etc. Però també ha de ser totalment mòbil, amb eines i recursos que li permetin informar en directe, tant des de Twitter com des del seu telèfon, o fer un vídeo i publicar-lo a internet.

I no només ens ha canviat el periodisme, sinó la societat sencera, visquis on visquis
Per això els periodistes han de tenir destreses socials. Hem d'estar en contacte amb la gent que és a internet, tenir-hi relacions directes perquè és l'única manera d'avançar en aquest terreny. Avui ja no s'espera que la informació rellevant aparegui en els webs dels mitjans tradicionals: arriba per Twitter, Facebook, Delicious, en format vídeo, com a enllaç, en una foto, etc.

Per a què fa servir vostè el Twitter?
Per difondre el que escric al meu blog, trobar i mantenir contactes, cercar informació especialitzada, per demanar ajuda si estic investigant una història, per entrevistar gent, etc.

El Twitter supleix d'aquesta manera el "sortir al carrer" del vell periodista per cercar els fets noticiables.

Recentment va haver un cas local a Birmingham que il·lustra això. Una periodista local va rebre al seu Twitter informació d'uns ciutadans dient que en un carrer hi havia hagut un incident. Els va demanar fotografies i més informació. En pocs minuts va obtenir més dades que si s'hagués desplaçat al lloc dels fets i hagués esperat les declaracions oficials de la policia.

Vostè és el creador de HelpMeInvestigate.com, que ha tingut un gran èxit. Com va tenir la idea?
Estava escrivint en el meu blog com fer periodisme d'investigació. Diferents exemples de "crowdsourcing" que ja s'havien fet em van demostrar que la gent s'involucra més amb una notícia quan formen part del procés de creació. Necessitava posar tots els documents d'una història en una plataforma de manera que molta altra gent pogués accedir-hi i aportar-hi més dades.

Creu que els mitjans haurien d'apostar més pel periodisme "crodwsourcing", com va fer el diari "The Guardian" amb la investigació de les finances dels diputats anglesos?
Crec que aquesta mena de periodisme té molt èxit en mitjans locals perquè dóna poder a la gent i democratitza la informació. Però és un procés molt dificultós i no sempre profitós com perquè els grans mitjans hi experimentin. Si s'aconsegueix, guanyes en efectivitat, més pàgines vistes en el mitjà, valor social i connexions directes amb els lectors.

No deu ser tampoc fàcil trobar el tema sobre el qual investigar amb moltes veus anònimes...
Aquest va ser un dels motius pels quals vaig crear la plataforma HelpMeInvestigate, perquè sigui el mateix ciutadà el que proposi el tema i tingui la responsabilitat de seguir-lo amb altres persones voluntàries. Si el mitjà decideix el tema és una ajuda externa. I està demostrat que quan s'involucren fins al punt de decidir què volen investigar s'obtenen grans resultats.

Com veu la participació dels ciutadans en els mitjans?
Als mitjans generalistes els queda molt per recórrer. D'entrada han de començar a construir comunitats perquè l'única cosa que tenen és un aparador on es mostra l'activitat dels lectors. I perquè aquesta funcioni, has de conèixer qui hi ha, per compartir valors, gustos, fòbies i debatre amb ells. I això encara no és possible en la majoria de mitjans europeus.

Últimament vostè s'ha interessat molt pel "periodisme de dades". M'explica en què consisteix?
Vaig començar a estudiar el funcionament de les bases de dades, involucrat en el moviment de "les dades obertes" que procedeixen dels governs, especialment. Accedeixes de manera diferent a la informació que, potencialment, és publicable. Greenpeace aconsegueix molta d'aquesta informació per les seves campanyes. Però has de conèixer un munt d'eines i destreses socials, una mica de programació, disseny de visualització de la informació, coneixement d'estadístiques, etc.

Wikileaks surt als titulars últimament. En els darrers anys aquesta organització ha publicat més documents classificats que tots els mitjans del món junts. Què opina de la tasca que fan?
Crec que és increïble. És una gran lliçó per a la professió. Aconsegueixen fer transparent la informació dels governs, i això té un benefici per a la societat. Sóc extremament escèptic pel que fa a les acusacions que s'han fet al seu líder, Julien Assange. Wikileaks és positiu per al periodisme. Però d'altra banda, han d'anar més amb compte i assumir la seva capacitat per defensar-se i continuar amb la seva activitat.

El periodista, també anglès, Adam Westbrook va dir al 3cat24 que el vell periodisme havia mort, i que és possible guanyar-se la vida amb el periodisme digital. Què n'opina?
Per descomptat. Algú pot pensar que un periodista digital no pot guanyar cada mes una quantitat de diners per mantenir-se, però tampoc ho fan els diaris tradicionals per invertir en periodisme. Ho fan pels suplements, per la publicitat, per les promocions, etc. Paguem per la distribució dels diaris, no pel contingut. Llegir el meu blog és gratis, però guanyo en encàrrecs, consultoria o formació universitària derivada del que escric. Són diners indirectes. 

Com s'imagina els mitjans digitals en la propera dècada?
Exactament com ara. Els canvis passen molt lents. Les eines seran més poderoses i la gent les farà servir tant com ara. Potser alguns diaris hagin plegat i tinguem diaris digitals més profitosos, però no crec que canviin gaire.

NOTÍCIES RELACIONADES