Passar més de 433 vegades per un escàner corporal superaria la dosi anual màxima de radiació permesa
En ple debat sobre si és ètic o no implantar escàners corporals als aeroports en pro de la seguretat hi ha un altre factor que no sempre s'ha tingut en compte: els perjudicis per al nostre cos. Sotmetre's a l'escàner no només pot atemptar a la nostra intimitat sinó que també exposem el nostre cos a una radiació. Fonts del Consell de Seguretat Nuclear asseguren que les dosis de radiació que deixen anar aquests aparells són "petítissimes" i que un viatger hauria de passar més de 433 vegades per l'escàner per superar la dosi anual màxima de radiació permesa per la legislació espanyola.
És lícit exposar una persona a una radiació com la dels escàners corporals? El subdirector de Protecció Radiològica Operacional del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Manuel Rodríguez, assenyala que la legislació espanyola ho permet basant-se en un balanç de risc-benefici, segons el qual els beneficis personals o col·lectius són més importants que els perjudicis. "Només així seria justificable", apunta Rodríguez.
La CSN està ara a l'espera del que diguin les autoritats de seguretat arreu del món, que s'han de posar d'acord sobre si aquest sistema és necessari, si els viatgers i el trànsit aèri guanyaran en seguretat i si els dispositius previndran o evitaran la comissió de delictes. També s'ha de discutir si els escàners respecten el dret a la intimitat. Per ara ni la Unió Europea ni els Estats Units s'han pronunciat, malgrat que alguns aeroports ja han començat a utilitzar-los.
Radiació superficial
L'expert del CSN explica que els sofisticats escàners utilitzen "raigs X d'energies intermèdies no gaire altes" que s'apliquen durant set segons sobre la persona. Aquesta radiació secundària traspassa la roba per observar els possibles objectes perillosos amagats a sota i que arriba a la pell d'una forma "superficial", sense penetrar en el cos com una radiografia mèdica.
Manuel Rodríguez indica que un passatger hauria de passar 433 vegades per un escàner corporal per superar el màxim de radiació permès en la legislació espanyola. Excepte per aquells que viatgin molt o per al personal de terra que entra i surt diverses vegades al dia, per als quals segons l'expert caldria un tractament especial, per a la resta de persones no sembla que suposés un gran problema.
El sistema detecta sota la roba qualsevol element que sigui d'una densitat diferent a la del cos humà. A més densitat, una imatge fosca, per exemple un revòlver. Si el que s'amaga és de menys densitat que el cos humà, com un explosiu plàstic, s'obté una imatge més clara que la pell.
El dispositiu, però, no serveix per detectar droga amagada en el cos, segons Rodríguez, ja que no pot veure "el que es porta en algun orifici del cos com la boca o altres".
La CSN està ara a l'espera del que diguin les autoritats de seguretat arreu del món, que s'han de posar d'acord sobre si aquest sistema és necessari, si els viatgers i el trànsit aèri guanyaran en seguretat i si els dispositius previndran o evitaran la comissió de delictes. També s'ha de discutir si els escàners respecten el dret a la intimitat. Per ara ni la Unió Europea ni els Estats Units s'han pronunciat, malgrat que alguns aeroports ja han començat a utilitzar-los.
Radiació superficial
L'expert del CSN explica que els sofisticats escàners utilitzen "raigs X d'energies intermèdies no gaire altes" que s'apliquen durant set segons sobre la persona. Aquesta radiació secundària traspassa la roba per observar els possibles objectes perillosos amagats a sota i que arriba a la pell d'una forma "superficial", sense penetrar en el cos com una radiografia mèdica.
Manuel Rodríguez indica que un passatger hauria de passar 433 vegades per un escàner corporal per superar el màxim de radiació permès en la legislació espanyola. Excepte per aquells que viatgin molt o per al personal de terra que entra i surt diverses vegades al dia, per als quals segons l'expert caldria un tractament especial, per a la resta de persones no sembla que suposés un gran problema.
El sistema detecta sota la roba qualsevol element que sigui d'una densitat diferent a la del cos humà. A més densitat, una imatge fosca, per exemple un revòlver. Si el que s'amaga és de menys densitat que el cos humà, com un explosiu plàstic, s'obté una imatge més clara que la pell.
El dispositiu, però, no serveix per detectar droga amagada en el cos, segons Rodríguez, ja que no pot veure "el que es porta en algun orifici del cos com la boca o altres".
