París i Londres fan front comú per controlar el pas d'immigrants a Calais

Europa s'ha convertit en el destí somiat per a molts ciutadans de països pobres d'Àfrica o de països com Síria, que estan en guerra. La veritable crisi humanitària és a Grècia, a les costes italianes i al centre d'Europa, regions que no donen a l'abast o no posen els mitjans per acollir i atendre milers de persones que busquen una vida millor.

França i el Regne Unit també parlen de crisi d'immigrants. Es refereixen als grups de persones que han intentat passar les últimes setmanes el canal de la Mànega fins a Dover per l'Eurotúnel o en vaixell des del port de Calais. Si fa dues setmanes ho intentaven milers, l'increment de la seguretat ha fer reduir la xifra fins a uns 200 al dia.

Els dos governs han decidit unir esforços i destinar més recursos a controlar la situació amb un pla conjunt. Els ministres de l'Interior francès i britànic ho han escenificat amb una visita precisament a Calais.

El govern britànic destinarà 10 milions d'euros més per reforçar les mesures de seguretat a la banda francesa amb més barreres, més tanques i més càmeres. El primer ministre britànic, David Cameron, envia així un missatge clar als seus electors, preocupats per la pressió migratòria. Cameron també deixa molt clar als 3.000 estrangers que malviuen a les proximitats de Calais, que convertirà el pas en un lloc infranquejable.

El pla presentat aquest dijous preveu també la creació d'equips conjunts de policies francesos i britànics, dedicats a perseguir els traficants de persones als voltants dels túnels.

Londres no s'hauria sortit amb la seva sense la col·laboració lleial de París, que ha acceptat prioritzar l'enfocament policial per sobre de l'humanitari. Tot i que el pla especifica que es reforçarà el dispositiu humanitari per ajudar els més vulnerables, no es detalla com. Les ONGs són molt escèptiques que això resolgui el problema.

De la seva banda, l'ONU ha afegit que entén la preocupació per la seguretat, però insta a França i al Regne Unit a no oblidar que la prioritat hauria de ser la protecció i atenció dels refugiats. Per això, demana a París a accelerar els tràmits dels que han demanat asil. Els retards provoquen esperes de fins a un any. Durant aquest temps, els sol·licitants no reben cap assistència i han de viure en condicions infrahumanes.