ANÀLISI

Pantalons curts

Joaquim Carbó, un dels autors més prolífics, veterans, estimats i interessants del nostre panorama obre un nou gènere amb la publicació d'un volum de memòries que forma part d'una iniciativa d'Ara Llibres.

Enllaç a altres textos de l'autor Jordi Cervera

Jordi Cervera

Periodista de Catalunya Ràdio i escriptor

Actualitzat

Faltarien els genolls pelats (que de ben segur que també hi eren) per convertir-se en una coneguda cançó d'Els Pets, però en realitat "Pantalons curts" és un nou llibre del mestre Joaquim Carbó que es manté actiu, prolífic i regalant-nos obres sempre sorprenents i singulars. Aquesta forma part de la col·lecció Memòries. D'on Vinc d'Ara Llibres, que s'ha encetat, a més, amb "Sota els estels de Ca l'Herbolari", d'Albert Manent i "Fent tentines per la vida", de Joaquim Nadal.

 

Sempre és una delícia enfrontar-se a la literatura de Carbó i en aquesta ocasió, a més de no ser una excepció, l'experiència es transforma en una petita meravella que ens transporta a la primera infantesa de l'escriptor, que es defineix com un "tafaner de mena" i així, mentre ell es fixava en tot allò que l'envoltava, nosaltres també ens convertim en tafaners i espiem la seva vida des d'aquesta sempre còmoda posició de lectors. Canvis de domicili amb mobles tan escassos "que els podien transportar en un carretó"; la botiga de la tieta "que tenia mans de plata", Modas Piedad, a la Rambla de Catalunya; una batalla infantil amb serradures que va acabar amb una cosina sota tractament mèdic per culpa d'un atac que li va anar a parar als ulls i que va transformar el Quim en la "bèstia negra" de la família; la guerra, les bombes i, és clar, les primeres lectures. La vida en fascicles de diversos aventures que el seu oncle guardava en una calaixera batejada com "un mundo" i les primeres grans històries, "Los misterios de París", "Los tres Mosqueteros" i "El Conde de Montecristo".

 

Meravelles avui impensables com jugar a futbol amb els amics al mig del carrer d'Aribau, entre Laforja i Madrazo, i una amiga de la família, la Maria Novell, que li obre de bat a bat les portes d'una biblioteca on hi viuen, entre d'altres, Tolstoi, Gorki, Gógol, Daudet, Balzac o  Puig i Ferrater, autors interessants però gens ben vistos en una època de penúria i repressió.

 

El conjunt és una passejada íntima i entranyable per una vida que ja ha desaparegut i fer-ho donant la mà a Joaquim Carbó és un privilegi que no es pot rebutjar. Em temo que encara no hem deixat prou constància que els catalans tenim un deute impagable amb Carbó i amb els seus companys de viatge que, sense demanar res a canvi, van treballar i, en molts casos, encara treballen per normalitzar i dignificar la literatura infantil i juvenil. Llegir aquest "Pantalons curts" pot ser una bona manera d'entendre millor la vida d'un mestre, d'un amic de tothom, d'un dels autors més entranyables i potents que tenim al nostre cànon literari.

Anar al contingut