Ortega Lara demana "no entrar en detalls" en el judici als organitzadors del seu segrest

L'Audiència Nacional ha començat a jutjar els exdirigents d'ETA Julián Atxurra Egurola, àlies "Pototo", i Juan Luis Agirre Lete, acusats d'haver ordenat el segrest de José Antonio Ortega Lara. El funcionari de presons, que ha comparegut en la primera jornada del judici, s'ha remès a les seves declaracions anteriors i ha demanat al tribunal "no entrar en detalls". La fiscalia demana 32 anys de presó per als dos imputats, la mateixa pena que l'any 1998 va ser imposada als quatre responsables materials del segrest, que van matenir Ortega Lara captiu durant 532 dies.
Ortega Lara demana "no entrar en detalls" en el judici als organitzadors del seu segrest
Madrid

Ortega Lara demana "no entrar en detalls" en el judici als organitzadors del seu segrest

L'Audiència Nacional ha començat a jutjar els exdirigents d'ETA Julián Atxurra Egurola, àlies "Pototo", i Juan Luis Agirre Lete, acusats d'haver ordenat el segrest de José Antonio Ortega Lara. El funcionari de presons, que ha comparegut en la primera jornada del judici, s'ha remès a les seves declaracions anteriors i ha demanat al tribunal "no entrar en detalls". La fiscalia demana 32 anys de presó per als dos imputats, la mateixa pena que l'any 1998 va ser imposada als quatre responsables materials del segrest, que van matenir Ortega Lara captiu durant 532 dies.
Actualitzat
Ha començat a l'Audiència Nacional el judici contra els exdirigents d'ETA Julián Atxurra Egurola, àlies "Pototo", i Juan Luis Agirre Lete, acusats d'haver ordenat presumptament el segrest del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara. El fiscal sosté que tots dos van lliurar l'any 1987 30 milions de pessetes als membres del comando que van segrestar Ortega Lara per condicionar un zulo, i demana 32 anys de presó.

Els autors materials del segrest (Jesús María Uribetxeberria, Xabier Ugarte, José Luis Erostegi i José Miguel Gaztelu) ja van ser condemnats l'any 1998 a 32 anys de presó. Amb els diners que presumptament els van lliurar "Pototo" i Agirre Lete, els segrestadors van llogar una nau a Mondragón i van constituir una empresa, en principi dedicada a la fabricació de peces de recanvi.

L'estiu de 1988 van habilitar un zulo de cinc metres quadrats sota la nau que acolliria les armes i els explosius destinats als comandos d'ETA que actuaven a les zones de Bergara i Mondragón. Un temps després, segons els arguments del fiscal, "Pototo" els va comunicar que el zulo havia de canviar de funció per "ocultar persones segrestades".

Mesos més tard, després del segrest de l'empresari Julio Iglesias Zamora, van ampliar el zulo i van construir un segon habitacle de 3,5 metres quadrats. Segons l'escrit de conclusions provisionals del fiscal, "tant les despeses de lloguer de la nau com les originades per la construcció dels zulos i el manteniment del comando les va sufragar la banda criminal ETA a través dels seus caps amagats a territori francès, que ara són jutjats".

"Pototo" i Agirre Lete van ordenar el segrest d'un funcionari de presons l'any 1995

El fiscal afegeix que "Pototo" i Agirre Lete van ordenar, la primavera de 1995, el segrest d'un funcionari de presons per "pressionar el govern per forçar el trasllat dels presos d'ETA a centres penitenciaris del País Basc". L'objectiu triat va ser José Antonio Ortega Lara, resident a Burgos i destinat a la presó de Logronyo. El segrest es va executar el 17 de gener de 1996 i es va allargar durant 532 dies, fins al 30 de juny de 1997.

El judici contra "Pototo" i Agirre Lete ha arrencat amb la declaració del mateix Ortega Lara. En el seu testimoni, el funcionari de presons ha assegurat que "oblidar els detalls del seu captiveri" li ha servit "per continuar vivint". A més, Ortega Lara ha demanat expressament al tribunal "no entrar en detalls".