Oriol Gordó: "He tingut la sort de ser testimoni de com s'innovava amb èxit en sectors on semblava que tot estava inventat"

Actualitzat
Oriol Gordó i Casanovas
Empresari editor
Edicions del Llancer


El seu és un projecte molt jove i arriscat perquè aposta per una tecnologia, la del llibre digital, amb un futur encara incert. Ens pot explicar què és i com va néixer Llancer?
Edicions del Llancer és fruit de la unió d'una dèria personal i una necessitat universal. La necessitat de guanyar-se la vida i realitzar-se i la dèria d'apropar la literatura de ciència-ficció, fantasia, aventures i terror al públic català. Pel que fa al risc del projecte, existeix, com en tot projecte empresarial, però és assumible i per això l'assumim. El fet que apostem també pel llibre electrònic, a banda del tradicional, és el resultat d'una convicció ferma en la innovació. En la meva vida professional he tingut la sort de ser testimoni de com s'innovava amb èxit en sectors on semblava que tot estava inventat. El sector del llibre no és diferent. També he de dir que jo personalment sóc lector habitual de llibres electrònics, sobre tot nord-americans. A més, el llibre electrònic representa un gran estalvi de costos per a les editorials, estalvi que a Edicions del Llancer hem decidit traslladar íntegrament al nostre client.

Quin futur creu que li espera al llibre digital?
Crec sincerament que al llibre electrònic li espera un futur brillant. Ha arribat per quedar-se. Tinc la intuïció que el llibre electrònic serà un llibre més de consum instantani, que hom podrà descarregar en un moment d'avorriment, més per caprici passatger que no pas el llibre tradicional. A això hi ajudarà el fet que hi podrem accedir des de qualsevol lloc on tinguem accés a la xarxa, i que el llibre electrònic serà molt més barat que el tradicional. El llibre electrònic s'assemblarà molt més a la música que no pas al llibre tradicional en molts aspectes.

Estan canviant les TIC la manera de consumir llibres?
A nivell de distribució i comercialització, les TIC ho canviaran tot. Ja avui la relació entre l'editor i el lector és diferent, molt més directa, com també ho és la relació entre l'escriptor i el lector. El lector també té un accés fàcil a gairebé qualsevol llibre publicat arreu del món. El que no canviarà és el plaer íntim de poder submergir-te en el món particular que et proposa un bon llibre. Això romandrà igual, sigui el llibre tradicional o electrònic, perquè més que el suport, és la història la que ens provoca aquestes sensacions.

Creu que hi ha diferències entre els lectors que fan servir la xarxa i els que no?
Sí, és obvi que hi ha diferències, però penso que són en aquells aspectes de les seves vides que no estan directament relacionats amb el seu amor per la lectura, com la seva habilitat amb els ordinadors. Però sobretot penso que la gran diferència serà en la manera de crear històries. Els llibres només són suports per a les històries, i la xarxa està esdevenint un suport addicional, que permet a molts escriptors que pels motius que siguin no havien pogut arribar als lectors, arribar-hi. Personalment trobo fascinant els llocs web d'històries d'aficionats. Moltes de les històries no tenen els estàndards mínims per ser publicables, però n'hi ha entre un 5% i un 10% que sí que els tenen. I entre aquestes a cops hi trobes veritables joies. La xarxa s'ha convertit, sobre tot entre els anglosaxons, en un autèntic camp d'entrenament dels futurs escriptors professionals.

Ens proposa algun llibre per aquest Sant Jordi?
Han de pensar que sóc un empresari que comença i que necessito vendre! Per tant, els proposo els dos llibres que hem publicat. El primer és la primera traducció al català d'un clàssic de les aventures escrit per l'Edgar Rice Burroughs, el creador de Tarzan. Burroughs era un autèntic artesà de la literatura i va arribar a ser un mestre en el gènere en què es va especialitzar. Tarzan fou el seu personatge més cèlebre, però no fou l'únic. En el llibre que presentem, "La terra que el temps oblidà", en Burroughs va fer una incursió en el subgènere dels mons perduts, seguint l'estela d'en Verne i en Conan Doyle. Però és un Burroughs 100%. Aprofito per dir que estem a punt de treure al mercat, per després de Sant Jordi, una altra traducció d'en Burroughs, "Una princesa de Mart", que va ser la novel·la que li va donar la fama i que protagonitza el seu segon personatge més cèlebre, en John Carter de Mart, inspiració confessa d'escriptors tant coneguts com Asimov, Heinlein i Clarke, i pare literari d'en Flash Gordon i avi d'en Luke Skiwalker.
També us vull recomanar "Lectures d'estació", d'en Javier Leiva. Aquesta és la primera obra en solitari d'en Javier, però he de dir que no entenc com a trigat tant, perquè és boníssim. A "Lectures d'estació", que és un recull de contes i microcontes, en Javier mescla situacions quotidianes i personatges estrafolaris i situacions estrafolàries i personatges quotidians amb una gràcia que feia molt que no veia, i ho relliga tot amb dosis molt ben mesurades d'humor, de l'anglès i del negre, fins que li surt un llibre rodó, molt ben equilibrat, que es pot llegir a bocins o tot d'una tirada. Un autèntic plaer per als lectors aficionats als contes.
Anar al contingut