Omplir la panxa no vol dir menjar bé: atenció al concepte de "fam oculta"

2.000 milions de persones pateixen fam oculta al món, segons l'Organizació Mundial de l Salut. I és que alimentar-nos bé no va només lligat a la pobresa i a la població sense recursos. Si bé és cert que aquest col.lectiu té més punts de patir fam oculta per la falta de consum d'aliments frescos -sobretot fruita, verdura i peix-, també pot venir relacionat amb aspectes com la falta de temps per fer els àpats o cuinar, el desconeixement sobre nutrició i la combinació d'aliments o els hàbits alimentaris de cadascú.

Per tant, pot afectar de manera transversal a totes les edats i a totes les classes socials. Amb tot, s'ha de dir que la crisi n'ha augmentat el risc.

La canalla, però, n'és un col.lectiu molt vulnerable pel seu desenvolupament físic i mental. La fam oculta no té símptomes d'entrada, per això també és més difícil de detectar. És a llarg termini on es poden detectar falta de vitamines com la A o la D, o de minerals com el iode, el zinc o el ferro. Malnutricions continuades que poden provocar riscos per la salut, pel rendiment escolar i la igualtat d'oportunitats i pel benestar de les persones. 

N'ha alertat l'ECAS, les Entitats Catalanes d'Acció Social, que en un document informatiu volen augmentar el nivell de consciència sobre aquesta problemàtica, a partir d'una recopilació d'estudis i dades existents, i de les aportacions d'experts socials i sanitaris. Els experts n'acusen l'allunyament de la dieta mediterrània com una de les causes principals. Ho explica així, Lluís Serra, catedràtic de Medicina Preventiva i president de l'ONG Nutrició Sense Fronteres: 

"Sort en tenim de les àvies, perquè en elles està el patrimoni culinari català i mediterrani. Si no som capaços de fer aquesta transmissió d'avis a néts, serà difícil preservar això. No podem deixar aquesta responsabilitat als cuiners. Ells tenen una altra filosofia."

Segons les dades que es tenen entre 1992 i 2014, a Catalunya, la ingesta de certs micronutrients -per exemple, vitamines A, D i E, ferro, zinc i àcid fòlic- s'ha observat marcadament deficitària. I tot i que no afecta la major part de la població, és un problema persistent. Serra és partidari d'introduir els nens al cicle alimentari, portant-los al mercat i deixant-los entrar a la cuina. I també a dedicar temps a cuinar. 

Menú saludable

Les dificultats econòmiques són una raó de pes a l'hora de consumir determinats productes frescos com la fruita i la verdura o el peix, però Serra assegura que, si se sap comprar, una cosa no té perquè anar lligada amb l'altra. Per exemple, per fer un àpat equilibrat sense fer grans despeses aposta pels llegums, com un bon recurs que ens evita pensar sempre en la carn com a producte bàsic de cada àpat. També suggereix l'arròs o la pasta com a un bon primer plat.

De segon, pollastre, i peix, però al vespre. La verdura, encara que sigui congelada, també és una bona opció. I una peça de fruita de temporada o un làctic. L'aigua, en la mesura del possible, de l'aixeta.

Alerta amb la crisi i els peixos d'importació

El peix és un bé escàs i, per tant, de seguida puja de preu. Però "alerta, perquè la crisi ha portat peixos no mediterranis de rius o llacs contaminats, com la panga o la perca del Nil, que són com no consumir peix, perquè no tenen cap dels beneficis del peix, ni nutricional, ni cultural, i ja no parlem del toxicològic." Ho diu Lluís Serra, que assegura que "aquests peixos només tenen un 8% de proteïna, quan el peix d'aquí en té un 18%.

Si es mira des del punt de vista econòmic, les famílies els poden comprar, però abans que aquests, una bona alternativa més barata i més pròpia pot ser el seitó o el verat, que es poden trobar fins a 1,5 euros o 2 el quilo."

Alternatives a la sobirania alimentària imperant

L'expert Lluís Serra és optimista de cara als canvis d'hàbits i a una millora de la qualitat del sistema alimentari actual.

"Un sistema que permet que les famílies puguin comprar, però que passa per sobre de qualsevol principi mediambiental o de salut. Serà difícil tornar al sistema mediterrani, a que mengem productes de la regió al 100%, però és evident que la sobirania alimentària és important i que hem de consumir més productes de la terra." 

Segons els experts calen polítiques de promoció a grups de població vulnerables, d'estil de vida saludable, de dieta mediterrània i que es dotessin de nutricionistes els CAPs. I també intentar abaratir aquells productes bàsics que surten més cars per fer-los arribar a tota la població.

"Si la gent no pot comprar fruita i verdura, hem de facilitar-ho a nivell municipal amb horts o cooperatives, perquè puguin cultiva i produir els seus recursos. No sempre cal donar diners. També es poden posar taxes que gravin certs productes menys saludables, com s'ha fet amb les begudes refrescants o la bolleria, i els diners que es recullin, es podrien destinar a aquests programes comunitaris. Estaríem resolent el problema."

Sense dades mèdiques per culpa de la crisi

La crisi no solament ha agreujat la situació, sinó que ha més ha deixat sense dades els investigadors. L'Enquesta de Nutrició que feia cada deu anys l''Agència de Salut Pública s'ha deixat de fer des del 2003 per falta de pressupost. Això deixa sense informació bàsica els investigadors, que fins ara havien tingut una radiografia precisa i modèlica de la salut dels catalans. 

Les raons d'UNICEF

UNICEF també alerta que dels 300 milions de nens i nenes que van a dormir cada dia amb gana, més d'un 90% pateix desnutrició a llarga termini. I les malalties que pateixen els menors de 5 anys, almenys un 20%, depenen de la salut i la nutrició deficient de les seves mares.