Ollé ret homenatge a Gil de Biedma, al Lliure de Gràcia

El muntatge, interpretat per Mario Gas, Pep Munné i Ivan Benet, compta amb un poema musicat expressament per a l'ocasió de Joan Manuel Serrat i la col·laboració en directe de l'actriu i cantant Judit Farrés. 
Ollé ret homenatge a Gil de Biedma, al Lliure de Gràcia
Barcelona

Ollé ret homenatge a Gil de Biedma, al Lliure de Gràcia

El muntatge, interpretat per Mario Gas, Pep Munné i Ivan Benet, compta amb un poema musicat expressament per a l'ocasió de Joan Manuel Serrat i la col·laboració en directe de l'actriu i cantant Judit Farrés. 
Actualitzat
Pep Munné, Judit Farrés, Mario Gas, Ivan Benet i Joan Ollé, a l'antic despatx de Jaime Gil de Biedma (EFE)

Pep Munné, Judit Farrés, Mario Gas, Ivan Benet i Joan Ollé, a l'antic despatx de Jaime Gil de Biedma (EFE)

Mario Gas encarna i posa veu a Jaime Gil de Biedma, un dels escriptors més rellevants de la generació del 50. Un poeta a qui va conèixer i a qui encara admira.

"M'interessa molt com a poeta i com a persona. Era francament d'una intel·ligència superior. Home lúcid i lúdic, molt lúdic."

En realitat, l'actor és un dels tres Jaimes de l'espectacle. Els altres dos són Pep Munné, que fa més de 15 anys que li dedica un espectacle, i qui parla, Ivan Benet.

"Semblaria que un és el jove, l'altre és el madur i, l'altre, el pòstum. Però jo crec que més que les tres edats, hi ha les tres persones del verb. En cap moment hi ha una caracterització, ni un intent de voler fer aquest personatge. Però les mateixes paraules del poeta et posseeixen d'alguna manera i acaben trobant, una mica, la dinàmica que devia tenir aquesta persona."

Nascut a Barcelona el 1929 en una família de l'alta burgesia, Jaime Gil de Biedma va sentir des de molt jove una lluita interna entre la vida acomodada i l'atracció per la marginalitat. Una tensió que la seva homosexualitat inconfessable va contribuir a augmentar. Joan Ollé, que el va conèixer en persona, ha volgut radiografiar el seu univers poètic i vital a partir dels seus escrits.

"Es pot trenar una biografia a partir dels poemes. Tant pel que fa a la seva relació amb les altres persones o les relacions d'amistat i amor, com en relació amb l'època que li va tocar viure. Crec que el Jaime estava profundament descontent de la seva homosexualitat perquè afectaria els seus pares. Crec que el motiu fonamental de preservar aquesta doble vida era per no trencar l'herència de família benestant."

♦ 25 anys sense Jaime Gil de Biedma

Un 99% de l'espectacle són poemes, cartes i diaris personals de l'escriptor, alguns dels quals canta Judit Farrés. La resta són veus en off d'amics del poeta, com Gabriel Ferrater o Juan Marsé. L'obra va des de la Guerra Civil fins a la Barcelona preolímpica, quan Jaime Gil de Biedma mor víctima de la sida. Però, si té un moment especialment brillant, és el poema "No volveré a ser joven", que ha musicat i cantat expressament per a l'espectacle Joan Manuel Serrat:

 

"Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde ­
como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos ­
envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra."

                   (Jaime Gil de Biedma)