Plantació d'oli de palma a Cigudeg (Indonesia)
Plantació d'oli de palma a Cigudeg (Indonesia)

Oli de palma: la producció creixent d'un cultiu amb greus impactes ambientals

La destrucció de boscos per ampliar plantacions d'oli de palma potencia el canvi climàtic i la destrucció d'hàbitats

Xavier DuranActualitzat

El 85% de la producció mundial d'oli de palma surt d'Indonèsia i Malàisia. Altres països com Tailàndia, Colòmbia i Nigèria també contribueixen, en molt menor mesura, a una producció que s'acosta als 64 milions de tones anuals. Els dos primers també són països amb uns boscos i torberes que acumulen molta més quantitat de carboni per hectàrea que altres regions, com l'Amazònia.

Això significa que quan s'eliminen boscos per ampliar plantacions -sovint cremant-los- s'alliberen a l'atmosfera grans quantitats de carboni que estava segrestat i, per tant, s'agreuja el problema del canvi climàtic.

Aquesta és una de les conseqüències de la producció d'oli de palma. La crema de boscos també provoca, en moltes ocasions, grans núvols de fum que produeixen problemes respiratoris a la població d'aquests països. I, finalment, l'eliminació dels hàbitats augmenta el risc per a espècies vulnerables com orangutans, tigres, rinoceronts i elefants.

El problema pot agreujar-se si tenim en compte que la demanda mundial d'oli de palma està augmentant i ho farà més en el futur. Es preveu que la demanda per al 2030 sigui el doble de la que hi havia el 2000 i que el 2050 ja sigui el triple respecte al mateix any de referència.

Un dels problemes és el rendiment de les plantes. Tot i que la palmera d'oli (Elaeis guineensis), l'arbre que dóna el fruit, té un rendiment molt més alt que les plantes que donen origen a altres olis -l'oli de canola produeix la sisena part per hecàrea-, la producció depèn de les varietats. Hi ha tres tipus de llavor de la palmera d'oli. El gen que controla el gruix de la closca -la clau de la major o menor producció- es va identificar el 2013.

Com que l'arbre triga uns anys a créixer, els agricultors no saben quin tipus de fruit tindran fins passat un temps. Un laboratori de l'empresa Orion Biosains, situat vora Kuala Lumpur (Malàisia), ha desenvolupat un sistema per identificar el tipus de llavors abans de plantar-les. El sistema ha estat descrit recentment en un article a "Nature".

Aplicar-lo permetria obtenir més rendiment amb menys superfície de plantacions. El procediment pot costar 4 dòlars per arbre, però el problema és que el 40% de la producció la fan petits propietaris. Tenen menys poder adquisitiu, cosa que també els impedeix comprar bons fertilitzants. Tot plegat comporta una producció molt menor de la que podrien tenir i més superfície per obtenir les mateixes quantitats.

Segons Jeff Conant, que dirigeix el programa internacional de boscos d'Amics de la Terra, tots els avenços científics han d'anar acompanyats de regulacions més estrictes i de límits legals. També s'ha denunciat corrupció política i la Union of Concerned Scientists hi afegeix que els productors d'oli de palma utilitzen treballadors forçats, prenen terres a les poblacions locals i cometen altres abusos en drets humans.

Tot i així, també hi ha bones notícies. El 2010, Indonèsia va establir una moratòria sobre noves concessions en boscos primaris i torberes. També ha establet mesures per reduir els problemes de núvols de fums contaminants i ha establert mesures per restaurar alguns dels hàbitats destruïts. Malàsia ha començat a prendre mesures semblants.

A més, les pressions d'organitzacions i de consumidors han dut moltes empreses americanes a adoptar compromisos per comprar només oli de palma procedent d'explotacions que no hagin comportat desforestació. El 2016, el 60% del comerç mundial d'oli de palma estava inclòs en aquests compromisos.

En canvi, la Roundtable for Sustainable Palm Oil (RSPO), (taula rodona per l'oli de palma sostenible), creada per la indústria el 2004, ha perdut credibilitat degut al fet que els estàndards establerts per als seus membres no han estat complerts.

En el camp de la salut, l'ús d'oli de palma en alimentació ha augmentat i és probable que ho faci encara més, ja que la Food and Drug Administration dels Estats Units va prohibir l'ús dels greixos trans. Això ha dut a utilitzar com a substitut l'oli de palma, tot i que el seu contingut en greixos saturats també pot provocar problemes de salut, especialment en l'aparell cardiovascular. Això, però, encara és objecte de controvèrsia en l'àmbit científic, amb estudis que en resalten el risc i alguns que consideren l'oli de palma preferible a altres opcions.

ARXIVAT A:
Amazònia
Anar al contingut