Obtenen la seqüència completa de l'ADN d'un ós de fa 400.000 anys trobat a Atapuerca
Un equip de científics ha pogut formar la seqüència completa de l'ADN d'un ós de fa 400.000 anys localitzat al jaciment de la Sima de los Huesos, al complex arqueològic d'Atapuerca, a prop de Burgos. El mètode dissenyat per aconseguir l'ADN apareix a la revista nord-americana "Proceedings of the National Academy of Science".
RedaccióActualitzat
Científics de diferents universitats del món han dissenyat un sistema que apilcat a restes d'óssos permet obtenir seqüències completes d'ADN prehistòric a partir de fragments del fòssil. En l'estudi hi ha participat el director científic del Museu de l'Evolució Humana i codirector d'Atapuerca, Juan Luis Arsuaga. La primera prova del bon resultat d'aquest mètode es publica a l'últim número de la revista "Proceedings of the National Academy of Science" (PNAS), que recull el genoma mitocondrial complet d'un ós de fa 400.000 anys trobat al jaciment de la Sima de los Huesos, a Atapuerca.
Arsuaga valora la importància d'aquesta troballa ja que "permetrà conèixer més detalls sobre l'arbre evolutiu dels óssos cavernícoles". El codirector del complex arqueològic d'Atapuerca recorda que els estudis més antics d'ADN d'aquests mamífers eren fins ara de poc més de 100.000 anys. Però el principal avanç és el mateix mètode per obtenir seqüències completes d'ADN a partir de fragments de fòssils, com els localitzats a la Sima de los Huesos.
En el cas de l'ADN mitocondrial, com el que s'ha pogut formar, només es poden saber les línies genealògiques. Arsuaga afegeix, però, que si s'aconsegueix fer el mateix amb l'ADN nuclear també es podrien saber detalls de com era l'individu a qui corresponen les restes. El científic espanyol remarca que aquest nou sistema obrirà noves línies en investigacions prehistòriques de tot el món.
L'estudi s'ha fet en relació a l'anomenat "ursus deningeri", l'avantpassat de l'ós de les cavernes típic del Pleistocè Superior. Era un animal més gran que l'actual i tenia una dieta menys carnívora que els óssos bruns.
Arsuaga valora la importància d'aquesta troballa ja que "permetrà conèixer més detalls sobre l'arbre evolutiu dels óssos cavernícoles". El codirector del complex arqueològic d'Atapuerca recorda que els estudis més antics d'ADN d'aquests mamífers eren fins ara de poc més de 100.000 anys. Però el principal avanç és el mateix mètode per obtenir seqüències completes d'ADN a partir de fragments de fòssils, com els localitzats a la Sima de los Huesos.
En el cas de l'ADN mitocondrial, com el que s'ha pogut formar, només es poden saber les línies genealògiques. Arsuaga afegeix, però, que si s'aconsegueix fer el mateix amb l'ADN nuclear també es podrien saber detalls de com era l'individu a qui corresponen les restes. El científic espanyol remarca que aquest nou sistema obrirà noves línies en investigacions prehistòriques de tot el món.
L'estudi s'ha fet en relació a l'anomenat "ursus deningeri", l'avantpassat de l'ós de les cavernes típic del Pleistocè Superior. Era un animal més gran que l'actual i tenia una dieta menys carnívora que els óssos bruns.
