Chicago

Obama podria canviar d'estratègia a l'Afganistan i obrir un diàleg amb els talibans moderats

L'encara senador d'Illinois Barack Obama, que aquest dilluns ha participat en un acte d'homenatge als soldats caiguts acompanyat d'una veterana de la guerra de l'Iraq que ha perdut totes dues cames, s'enfrontarà, a partir del 20 de gener, a aquesta guerra del país del golf Pèrsic i una altra que es lliura a l'Afganistan. Justament, quan s'apunta que el president electe podria apostar per obrir un diàleg amb els talibans, aquests li han llançat un missatge ben clar.

Actualitzat
Diverses filtracions periodístiques afirmen aquests dies que el que al gener serà el president dels Estats Units, Barack Obama, es planteja, entre les prioritats del seu govern, dialogar amb els talibans moderats a l'Afganistan, país on els Estats Units tenen tropes desplegades des de fa anys. Obama, que durant la campanya electoral s'ha posicionat en contra del conflicte armat a l'Iraq, apostaria, segons aquestes informacions, per una estratègia més regional en el cas de l'Afganistan.

L'estratègia, a més, també passaria per parlar amb l'Iran, país amb qui els Estats Units mantenen una pugna pel seu programa nuclear.

Els talibans demanen un canvi en la política exterior


Aquests rumors coincideixen amb la divulgació d'un missatge en un web islamista, en què els talibans afganesos demanen precisament al president electe dels Estats Units que trenqui amb la política exterior de George Bush. Els talibans diuen que l'elecció d'Obama demostra la voluntat col·lectiva dels nord-americans d'acabar amb les guerres a l'exterior. És per això que l'encoratgen a canviar de política per reparar la imatge dels Estats Units.

Més tropes de la UE?

Paral·lelament, aquest dimecres el diari "La Vanguardia" publica una informació segons la qual la Unió Europea ha consensuat oferir al pròxim president dels EUA l'enviament de més tropes a l'Afganistan. El debat sobre les tropes també és obert aquests dies a l'estat espanyol, després de la mort, aquest diumenge en un atemptat, de dos militars que formaven part del contingent que l'exèrcit espanyol té en aquest país.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut